Nova llei i nous profetes

Quin és el context de l’escena de la transfiguració, que hem contemplat? És un context fosc, molt fosc. Jesús ja havia estat rebutjat de manera oficial per les autoritats del judaisme i havia  viatjat amb els seus deixebles cap a l’extrem nord de país, a la zona de Cesarea de Filip. Allà, en contrast amb la ceguesa d’Israel pel que fa a la seva persona, rep el consol de la confessió de Pere que Ell  és Crist, el Fill de Déu vivent. Ja d’abans de la transfiguració, Jesús ja havia fet una promesa, ja havia anunciat als seus deixebles que alguns d’ells veurien “el Fill de l’Home venint en el seu regne” (Mt. 16:28). Una promesa que no triga a acomplir-se. Fou en el context d’aquesta crisi en el ministeri de el Senyor, quan afrontava la última etapa de la seva humiliació (cfr. Fil. 2: 8), que s’esdevé aquesta manifestació visible de la glòria del Senyor davant dels més estimats i que s’ha de manifestar públicament en el futur (Fil. 2: 9). Pere, anys després, afirma que van veure amb el seus propis ulls la majestat del Senyor (2 P. 16). La transfiguració, misteri de llum que brilla en la tenebra, fou així un breu indici de la Bellesa del Senyor investit de glòria tal com es manifestarà en el seu Regne. Quan més fosc és el context, més clar resplendent és el bé, més clara és l’Esperança cap a la qual caminem. Són aquells flaixos, aquells indicis de món nou que només poden captar els ulls de la fe.

En el passatge lluminós i quaresmal de la Transfiguració, Moisès, representa la Llei, Elies, els profetes. És de perenne actualitat.

Moisés -un home excepcional- representa la Llei. La llei que vol assegurar un bé social i el benestar de les persones La llei, l’ordre, la regulació. La llei ordena, prohibeix o permet, i tots li deuen obediència i el seu incompliment comporta sancions

Elies -un personatge extraordinari- representa tots els profetes. En el judaisme els profetes eren aquells que rebien una missió especial, que normalment era amonestar persones, ciutats o regnes, perquè milloressin el seu comportament. Elies posarà en evidència fins i tot amb humor, els falsos profetes.

Tant Moisès com Elies colpejaren les aigües de les dificultats, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van saber obrir camins a la mar, alliberadors.

La llei, un concepte en el qual avui molts s’emparen, amb més o menys encert. La llei, portada a l’extrem, és eixarreïda, ofega, mata. Avui es continua parlant de denúncia profètica... però la profecia, mal entesa, pot portar a una dispersió sense sentit.

Jesús harmonitza i porta a la plenitud Llei i profetes. La llei acomplint-la del tot, amb el manament nou: l’amor d’abnegació, el “com” jo us he estimat. I com a profeta no sols denuncia les perversions del seu temps, sinó que amb el seu viure ja anuncia un món nou, portat a plenitud. I, per tant, sofrirà la sort dels profetes.

Els apòstols aparentment no entenen res. Després d’aquell flaix, dormen absents de tot. I quan és desperten només veuen el Jesús de cada dia. Caldrà que vingui l’Esperit Sant perquè els guiï a la Veritat completa. I tots ells, vivint la nova llei de l’Amor, sofriran la sort dels profetes.

Nosaltres avui, cridats a ésser homes i dones nous, portats a plenitud, convivim amb legisladors i amb profetes. És més, dins nostre, hi ha una veu que legisla, que ordena, que posa seny i n’hi ha una altra que clama, que renova, que recrea... Sant Agustí, deia tanta llibertat com sigui possible, tanta autoritat com sigui necessària.

Germans, transfiguració és metamorfosi, és canvi de figura, és el resultat de la conversió, és la plenitud a la qual tots estem cridats. És la Pasqual al final de la llarga Quaresma, és llum blanca de la salut d’ànima i cos al final del túnel llarg de la Quaresma. Que l’Esperit Sant ens ajudi cada dia a cercar i a trobar l’equilibri necessari per tal d’acomplir bé la missió que tenim encomanada. I que, avui, quan alcem el blanc de l’hòstia en la foscor dels nostres dies, que experimentem el consol de la Pasqua, de la trobada amb el Ressuscitat, el que s’ha alçat en la tenebra.