domingo, 2 de octubre de 2011

Com superar la decepció

Diumenge XVII de durant l'any A

Tots volem la pau. La pau en el món i en nosaltres mateixos. Però la pau no acaba d'arribar. I sabem que entre totes dues dimensions de la pau hi ha una íntima relació, no hi haurà pau al món si no hi ha pau entre nosaltres i àdhuc dins meu. Com fer-ho per assolir aquesta pau?
El fragment de la carta de Sant Pau als cristians de Filips que hem llegit és tot un programa de vida. I en ell hi trobem la resposta. A la primera part hi diu allò que pertoca a la relació en Déu: “No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies.”
Avui ens inquietem per moltes coses. Algunes reals, d’altres potser mancades de fonament. Però Pau recomana acollir-se a la pregària de petició, unida a l’acció de gràcies. Podríem dir la pregària i l’eucaristia. Si ho fem així “la pau de Déu que sobrepassa el que podem entendre guardarà els nostres cors i els nostres pensaments en Jesucrist.”
Després l’apòstol ens recomana: “interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable de bona reputació, virtuós i digne d’elogi”. Per què ens interessem avui? Quasi sempre mereix més el nostre interès allò que es corrupte, odiós, mancat de virtut i de reputació, digne de menyspreu. Ens queixem perquè diem que els mitjans de comunicació només parlen d’aquestes coses, però sovint ells no fan més que respondre als interessos de la gent. S’entra doncs en una espiral perversa: els mitjans ofereixen notícies negatives, l’audiència les consumeix i en demana més... Quant de temps perdut en curiositats vana! Quina tristesa fa veure persones que maten el temps davant d’una màquina escurabutxaques, llegint notícies intranscendents, o mirant llargament programes televisius que no porten enlloc, per mera evasió.
La primera lectura el salm i l’evangeli es refereixen a la vinya. Els qui avui cultiven vinyes entre nosaltres ens parlen de com n’és de laboriós el treball a la vinya. Són tasques que ja apunta el profeta Isaïes, vuit segles abans de Crist, en la poesia que dedica a l’enamorat de la seva vinya “el meu estimat tenia una vinya... la cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca...”
La vinya és el símbol del poble d’Israel en el qual Déu hi havia esmerçat tanta atenció, a través dels patriarques i dels profetes: “N’esperava justícia però no hi veu sinó injustícies. N’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.” És la gran decepció.
Quan nosaltres esmercem tants esforços en favor d’un fill, d'un germà menor, d’un projecte o d’un negoci i ens surt un rave, oi que patim? Oi que ens sentim decebuts, potser fins i tot fracassats? Doncs aquesta decepció, o aquest fracàs, ens ajuda a entendre la que Déu i els homes de Déu, els profetes i els patriarques van experimentar d’alguna manera amb el seu poble. I és la mateixa decepció que Déu experimenta amb cadascun de nosaltres que no acabem de ser aquells que Déu espera ni de fer allò que Déu vol que fem.
L’evangeli acaba amb una frase terrible “per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar”.
Com evitar perdre el Regne és a dir perdre aquesta felicitat plena que ja comença a la terra? Com donar fruit? Tornem al començament: si aprenem a viure una relació correcta amb Déu i amb els germans. Si ens interessem per allò que realment construeix, el Déu de la pau serà amb nosaltres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.