Fins quan, Senyor

 Diumenge  27 de durant l'any

Intencions d’avui.

Emigrants i refugiat coneguts i inconeguts en aquesta jornada que els és dedicada, tot pregant de saber escoltar el seu clam i de donar-los respostes apropiades i d’enriquir-nos en el diàleg recíproc.

Persones malaltes: Maria Duran i Maria Antònia Grífols, ambdues ingressades a Can Ruti.

Serigne Sene, resident a Sant Jeroni, ara de nou a Senegal un temps.

 

Estimats,

l’evangeli ens parla de la fe, virtut excel·lent. “Crec!” l’acte que de manera explícita renovem en cada eucaristia.  La fe implica una actitud de confiança. Confiar és refiar-se. És creure en la bondat dels altres. Jesús va confiar en els apòstols, bo i sabent que com a humans eren limitats i pecadors i els va confiar una missió agosarada. Sí, va creure en ells. Quan una persona sent que creuen en ella, avança amb confiança, se sent forta.

Recordo que l’Àlex Marot, un voluntari veterà de la Murtra, era d’una família humil.  De petit anava a jugar a una casa benestant i portava una roba molt senzilla. Estava una mica avergonyit i els ho va manifestar. Els senyors li van dir: “no ens cal que vagis ben vestit per estimar-te”. Deia l’Àlex: “això em va donar molta força”.  De vegades, i em miro a mi mateix, malfiem massa. Pensem que els altres van amb segones intencions, que són tortuosos i interessats, que alguna cosa estan maquinant... És ert que mai les intencions són del tot pures i rectes, sempre hi ha una barreja d’egoisme o d’interès. Però no és qüestió nostra judicar-ho. Darrere unes motivacions potser discutibles, Déu també ens parla a través d’aquella persona, potser malalta, o complicada... Germans, demanem avui al Senyor més fe, que ens abandonem més, que creguem i confiem més. ens falta abandonar-nos més i creure i confiar.  Avui és la jornada del migrant i el refugiat.

El migrant ho ha deixat tot per motius laborals. El refugiat ho ha hagut de deixar tot per motius polítics.  Avui és un dia per reflexionar serenament sobre la situació de milions de persones que s’han vist obligades a deixar la seva llar en recerca de refugi i d’una vida millor i per extreure’n lliçons de vida.  Aquest any el lema és “emigrants, missioners d’esperança”. Els emigrants pateixen un dol profund.  El dol migratori és un procés complex i emocional que experimenten les persones que s’han vist obligades a deixar enrere la llar, la família, els amics i la cultura per tal de començar una nova vida en un país o en una societat desconeguda... Ben segur que en més d'una ocasió han cridat: "Fins quan, Senyor..." Aquí hem viscut i vivim diverses onades migratòries.... Confiar en ells, en els emigrants, en els refugiats, els ajuda a créixer.  Veure en ells uns missioners d’esperança és creure en la transcendència de la seva presència enmig de nosaltres. El papa Lleó XIV destaca que els emigrants i els refugiats són missioners d’esperança en un món marcat per les guerres i les injustícies. La seva valentia i la seva tenacitat són un testimoniatge sovint heroic de fe i de resiliència. Els nostres bisbes subratllen que les persones emigrants són portadores d’esperança en un doble sentit per les comunitats que els acullen. En primer lloc són un exemple  perquè venen amb l’esperança d’aconseguir la felicitat i el benestar més enllà dels seus propis límits, que els convida a confiar totalment en Déu. Altra vegada la confiança.... Els emigrants ens mostren i ens ensenyen el coratge de la vida des de la certesa que Déu els acompanya en les seves tribulacions i dols per assolir un futur millor. I d’altra banda amb la seva joventut, amb els seus valors i virtuts, amb els seu treball amb les seves vides, les seves famílies, la seva fe, els seus ideals, estan revitalitzant la realitat social i eclesial del nostre país. Avui, davant la presència real de Jesús en l’eucaristia, fem un acte de fe i de confiança.

El consell de Pau a Timoteu: “revifa la flama de la gràcia de Déu que vas rebre quan et vaig imposar les mans... és emotiu i alhora és exigent. Hi ha una flama que batega sota la grisor del caliu. Escrivia Machado: “Creí mi hogar apagado, removí la ceniza y me quemé la mano”. “Confio en ti me fié/no andaré mis pasos si no es desde la fe/Justo he de vivir si en Tí confié/Dame Dios tu Espíritu/Dame tu la fe”.