L'enginy de l'empelt

Diumenge V de Pasqua

Estimats germans i germanes,

les paraules de l’evangeli d’avui se situen en el moment que Jesús acaba de donar als deixebles el vi de la seva sang. Els acaba de dir aquelles paraules que repetim a cada eucaristia, en la consagració: «-Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu» (Marc 14,25) Llavors Jesús mateix es compara a la vinya que produeix aquesta beguda vital, tot convidant als apòstols a romandre units com el cep i les sarments. Al relat del Sant Sopar, en la versió de Lluc, recull que Jesús després de consagrar el vi va dir també: «però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula» I en parlar del cep i les sarments diu que n’hi ha uns que romanen i d’altres no... Diuen que la traïció és el més oposat a l’amistat. I al mateix temps que Jesús estava fent un gran pacte d’amistat, sentia la mà del traïdor al seu costat.

Estimats, la voluntat del Pare és que donem molt de fruit. Ell ens ha atorgat unes capacitats, uns talents, uns carismes, que hem de fer fruitar, però la veritat és que sovint ens sentim estèrils, tenim la percepció que no donem fruit, ens sentim amb les mans buides. Pot ser una temptació, un engany... Normalment som molt estrictes en judicar-nos a nosaltres mateixos. Un fracàs ens fa oblidar tots els èxits. Som injustos. I de la mateixa manera que ens costa de perdonar els altres les seves traïcions, de vegades no ens perdonem ni a nosaltres mateixos. Fins i tot ho verbalitzem: “Mai no em perdonaré...”

Només des de la serenor, des del silenci interior, ens adonem que hem dat i que donem més fruit del que pensàvem. Molts heu fundat una família,  treballeu o heu treballat molt, doneu feina a d’altres, acompanyeu  persones en moments difícils, feu treballs manuals que ajuden a enjardinar la casa, col·laboreu en que els vostres barris siguin més alegres, formeu part d’una comunitat o d’un moviment... Heu donat més fruit del que imagineu. Però certament que en podem donar més.  Què cal fer?

Hem de treballar-nos interiorment. Hem de renunciar a posseir. Hem de tenir cura de la nostra vinya, ni que sigui del nostre metre quadrat, hem d’entendre que les podes, les renúncies els empelts són perquè donem encara molt més fruits. És probable que per conflictes o mals entesos ens hàgim allunya d’una persona, que sentim que una relació que era forta ara s’afebleix. Cal tornar a guanyar-se l’estima de l’altre, cal cercar tots els mitjans per revifar la flama que sembla extingir-se. I  tot això, tot aquest procés demana paciència. «La paciencia todo lo alcanza» deia Teresa de Jesús. Una paciència activa i alegra com la del pare amb el fill pròdig.

Al pati de la casa familiar a Calonge, hi ha una alzina, un arbre sofert, una mica adust. Algú, fa anys, va tenir l’encert d’empeltar-hi un una branca d’ametller i el resultat fou positiu. Cada any, aquella branca d’ametller floreix, és la més vistosa, la més delicada, la més atractiva, però s’alimenta de la saba de l’alzina humil que la sustenta.

Aqueta alzina empeltada d’ametller és el símbol d’una família. Si en una família hi ha un membre que brilla, que destaca, sol ser perquè té el suport d’altres membres que no brillen tant.

Pau era un personatge polèmic: es podien refiar d’aquell perseguidor penedit? Però es va guanya la confiança comprensiva de Bernabé i aquest el va introduir als apòstols i va ser l’apòstol que, sense haver conegut directament a Jesús més va brillar en la seva expansió missionera per tota la Mediterrània fins a les nostres costes. Va ser la branca florida de l’ametller però que participava de la saba dels altres apòstols i deixebles, homes i dones.

En aquest diumenge de la seguretat i de la salut en el treball, donem gràcies per la feina que tants realitzeu i demanem que la feu també en les millors condicions. Per tantes hores de dedicació, de vegades retribuïda i d’altres no. Donem gràcies pels voluntaris i voluntàries d’aquest monestir, de tots els qui amb la vostra dedicació de cada dia feu possible que floreixi la branca del repòs religiós i cultural, dels qui venen aquí cercant la Veritat i la comencen a assaborir gràcies al vostre testimoni.      

.