Jaume Aymar i Ragolta

Homilia en la Solemnitat de Tots Sants 2013 Què és la santedat? Ens ho diu la litúrgia d’avui: és la plenitud de l’amor de Déu. Plenitud: una paraula forta però anhelada per tots nosaltres que sovint estem tan buits i vivim tan voltats de buidor. M’ho deia una mare de família, malalta,   bona cristiana que acaba de deixar l’hospital per anar a casa que li facin cures pal·liatives; semblava que no li preocupés tant el dolor físic com el moral. Em deia: “A l’hospital quina buidor les converses! Quanta frivolitat!”. I no es referia al personal, n’estava contenta, si no als altres malalts. I és que tenim enyorança de plenitud. Els sants són aquells que en el decurs de la història i també avui viuen aquesta plenitud. “De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres n’hem rebut gràcia sobre gràcia” diu el pròleg de Sant Joan. La nostra vocació és de ser sants, o fills dignes de l’amor amb què el Pare ens estima… I en canvi, sentim que el nostre amor sovint és feble i immadur...

Homilia diumenge XXX de durant l’any Aquesta paràbola de Jesús és molt real i us pregaria que no penséssiu: “això és per als altres”. No: també és per a tu. També és per a mi. Si ens aturem un moment haurem de reconèixer que tots nosaltres també   hem pensat de vegades: “no sóc com els altres...”.   Molt sovint som temptats per la vanitat, de vegades ben subtilment. Ens agrada que ens alabin i fins i tot que ens adulin... Però   també és cert que de vegades ens sentim ben poca cosa com el cobrador d’impostos que “ni gosava aixecar els ulls al cel”. Santa Teresa deia que “humildad es andar en verdad”. Entre poc i massa. I el Senyor és pedagog perquè quan ens vantem massa, ens ve, no sabem com, una cura d’humilitat. Quan jo era capellà jove, no podia sofrir que la gent a missa s’assegués als darrers bancs. Pensava, i penso encara, que una assemblea dispersa no és assemblea ni és missa. Però amb tot, cada vegada més respecto aquells que seuen als darrers bancs… El...

Fe+Caritat=Missió Homilia diumenge XXIX de durant l’any Avui celebrem el Domund, el diumenge de les missions. El lema de la Jornada d’enguany és una suma: Fe + Caritat= Missió. Comentem breument cada un d’aquests sumands i el resultat. FE: L’evangeli d’avui acaba amb una pregunta punyent: Quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra? Jesús, com diem en un prefaci de la missa, ens ve a trobar a través de cada home i de cada esdeveniment. Segur que en molts cors troba fe i paciència. Un missioner a Burundi el pare Josep Maria Massana caputxí explica que un dissabte cap a les deu del matí, una dona que venia de mercat va demanar de confessar-se. Ell li va dir: “Entra a l’església, que ja vinc”. Estava rentant la roba i ho volia acabar. Qüestió de deu minuts. Però em vaig distreure i vaig començar una altra cosa. I una altra. Arribà l’hora de dinar. Després, cap a la una, de cop i volta em vaig recordar d’aquella dona. Corrents vaig a la capella i me la t...

Homilia diumenge XXVIII de durant l’any Dels deu “leprosos” tan sols un va tornar. De deu un. Jesús va viure en carn pròpia l’espina del desagraïment. També dels seus dotze escollits, a l’hora decisiva, només un romandrà fidel. Quants capellans i seglars ara grans recorden amb dolor els anys de la secularització després del Concili: companys que havien compartit amb ells l’eucaristia van anar abandonant el ministeri per anar a partir el pa a d’altres taules. I en les nostres comunitats, quants nens i nenes han passat aquests anys per la catequesi o per l’esplai? Quantes parelles s’han preparat a la parròquia pel matrimoni? I els nois i noies que s’han confirmat? Alguns hauran perseverat en la vida cristiana, molts d’altres potser no, però en qualsevol cas, que pocs que s’han incorporat a la comunitat! Davant de les desafeccions, siguin quines siguin, hi ha dues temptacions: Sovint diem: “no ho estem fent bé” i ben segur que hauríem de millorar moltes coses, però no ens h...

Homilia diumenge XXVI de durant l’any De fe mai no en tindrem prou: sempre en podem demanar més. Com d’esperança o de caritat. Fe vol dir confiança. Fe és creure que la nostra raó és limitada. Fe vol dir que hi ha misteri dintre meu, dins de l’altre i en el món que ens toca viure. Aquesta setmana farà un any que es va convocar l’Any de la Fe. Em pregunto i us pregunto, tenim més fe ara que fa un any? Jo personalment sento que sí.   Encara que em falta molt. Però voldria , com dit l’apòstol “revifar la flama del do de Déu que porto en virtut de la imposició de mans”. Intento mirar les persones i les circumstàncies de la vida amb una mirada de fe, que és també una mirada estimadora. Si mirem així descobrirem una profunditat insondable. Fe és també disponibilitat. Avui hauríem de repetir: “som servents sense cap mèrit, ja hem fet el que havíem de fer, ara Senyor, què vols que faci?” Aquests dies estem recordant el bisbe Joan Carrera en el cinquè aniversari de la seva mo...