domingo, 20 de octubre de 2013

Fe, caritat i missió


Fe+Caritat=Missió

Homilia diumenge XXIX de durant l’any

Avui celebrem el Domund, el diumenge de les missions. El lema de la Jornada d’enguany és una suma: Fe + Caritat= Missió.

Comentem breument cada un d’aquests sumands i el resultat.

FE: L’evangeli d’avui acaba amb una pregunta punyent: Quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra? Jesús, com diem en un prefaci de la missa, ens ve a trobar a través de cada home i de cada esdeveniment. Segur que en molts cors troba fe i paciència. Un missioner a Burundi el pare Josep Maria Massana caputxí explica que un dissabte cap a les deu del matí, una dona que venia de mercat va demanar de confessar-se. Ell li va dir: “Entra a l’església, que ja vinc”. Estava rentant la roba i ho volia acabar. Qüestió de deu minuts. Però em vaig distreure i vaig començar una altra cosa. I una altra. Arribà l’hora de dinar. Després, cap a la una, de cop i volta em vaig recordar d’aquella dona. Corrents vaig a la capella i me la trobo resant el rosari-quants n’hauria resat!-. Li vaig dir: “Perdona, m’he distret!”. Ella amb un somriure pacífic em va respondre: “Els sacerdots teniu moltes obligacions... Tots ho sabem”. Aquest testimoni d’aquesta africana ens ensenya que hem de viure d’una altra manera el temps. Quants testimonis de missioners  són profundament alliçonadors. Ells mateixos moltes vegades diuen que és més el que reben que el que donen. Aquesta fe porta a l’esperança. L’objectiu de la paràbola de Jesús és únic “hem de pregar sempre sense perdre mai l’esperança”. Aquella dona ho tenia molt magre. Però va ser la seva tenacitat la qui finalment va vèncer aquell jutge “que desconeixia tot temor de Déu”. És suggeridora també la imatge d’aquell Moisès que aixeca les mans per pregar. Els signes més antics de l’orant, també en el cristianisme ens el presenten així, amb les mans alçades. Avui no preguem per una victòria militar, si no per la victòria del bé sobre el mal. I demanem subsidis i ajuts de pregària.

CARITAT: És l’amor a fons perdut. Que no espera cap recompensa, però que rep el cent per u. Ho hem escoltat en la segona lectura: “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.” Hi ha una horitzó, doncs, la maduresa. Aquella maduresa humana i cristiana de la qual parlava el benvolgut doctor Jubany a qui voldria recordar en el centenari del seu naixement. Tots hem de madurar, els adolescents, els joves, els adults... I això requereix que la nostra vida estigui il·luminada per l’Escriptura i que hi hagi correcció fraterna.

MISSIÓ: El resultat és que tots tenim una missió: proclamar –amb paraules i amb gestos- la paraula de l’evangeli. Des del nostre beat Ramon Llull fins avui, l’art dels missioners és ensenyar els camins de la salvació a partir del que cadascú és i creu. Quina tasca tan difícil, però alhora tan bonica!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.