Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge 3r de durant l’any Quan Jesús comença la seva missió se’n va a Cafarnaüm, una població senzilla a la riba del mar de Galilea que esdevindrà el seu centre missional. Galilea era un punt clau en el sistema de camins i rutes comercials del Pròxim Orient, perquè permetia la comunicació entre els pobles del desert i els pobles del mar.   Quan Jesús va anar a Cafarnaüm va poder conèixer la via maris o camí del mar, una gran ruta comercial que partia des de l’Eufrates, travessava Síria, arribava a Damasc i descendia cap a Galilea per travessar el país en diagonal i després continuar cap Egipte. Amb tot, Galilea era una zona perifèrica, que tenia poca incidència política i social en el conjunt de la nació. Però Jesús és el que volia: un horitzó senzill a mesura humana.   El fet que no pogués instal·lar la seva residència a la capital, Jerusalem, i que s’hagués de refugiar en una comarca relativament pobra dóna sentit a la profecia d’Isaïes que hem escoltat a la...

Homilia diumenge II de durant l’any ( 19 de gener de 2014) A diferència dels altres evangelistes, l’apòstol Joan no narra el baptisme de Jesús, tan sols hi fa una al·lusió que posa l’accent en l’acció de l’Esperit sobre Ell. Joan Baptista   es mira Jesús que ve en el riu Jordà de Palestina, se’l mira amb una mirada de fe i el reconeix (diuen que fa més feliç reconèixer que conèixer). I el reconeix perquè l’Esperit Sant reposa damunt d’Ell, com planava sobre les aigües primordials abans de ser creat el món. I Joan diu als seus seguidors: “Mireu l’anyell de Déu… mireu el qui pren damunt seu el pecat del món…”. Invita els seus a mirar i a comprendre’l en profunditat i a seguir-lo. Que n’és d’important convidar a mirar, però no amb una mirada superficial, no: amb una mirada de fe. La fe ens ajuda a comprendre els altres i així aprenem a servir-los millor. I si servim millor, podem recrear el món. Hi ha moltes escultures, pintures i imatges de Joan Baptista assenyalant amb el ...

Homilia en el baptisme de Jesús La   missió del servent de Javé, aquesta anticipació de Jesús és una mica sorprenent: "He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions" i explica la manera com ho ha de fer amb deu característiques :   sense cridar ni alçar la veu, sense trencar allò que és fràgil ni apagar allò que és incipient. Amb fermesa, sense defallir, sense vacil.lar, amb vocació universal. Destinat a ser aliança, llum, donar la vista, a alliberar. El dret a Occident és el que regula la vida dels pobles i la seva convivència. Sempre ho   hem dit, però sovint passa a l'inrevés: no parem de legislar. Ací creem lleres per on ha de passar l'aigua. A la Xina en canvi el dret és diferent: miren per on passa l'aigua per tal de canalitzar-la. Estan atents a la vida!   Cal que siguem homes i dones cabals, equànims, prudents, justos amb aquesta justícia de què parla l'Escriptura. Justos com Josep -així el definí Mateu- o com el mateix...

Homilia Mags 2014 Diu l’evangeli que els mags venien d’Orient. D’Orient ens ve la Salvació. Les antigues esglésies romàniques i gòtiques eren orientades cap a l’Orient, cap al país de Jesús, de tal manera que el primer raig de llum il·luminés l’altar. També la solemnitat de l’Epifania és com un raig de llum que il·lumina la nostra nit: “mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria.” Hi ha persones que amb el seu rostre bonhomiós, amb la seva companyia, amb el seu somriure o, simplement amb el seu silenci, il·luminen la nostra nit. Són com un regal en la nostra vida. Són epifàniques. Aquells mags escrutaven el cel. Sabien llegir-lo. I van descobrir una estrella. Quina meravella saber comprendre el llenguatge dels astres! Aquells mags eren diferents però van arribar a un consens. Vinguts de terres llunyanes es van posar d’acord per seguir una estrella singular o una constel·lació precis...

Homilia diumenge II després de Nadal   5/01/2014 Avui ens preguntem: per què el dolor? Per què la humiliació? Per què tantes mesquineses? Per què el sofriment injust dels justos? Això s’ho preguntaven ja les persones fa segles: són les grans preguntes de la humanitat. Escriu un autor: “Els éssers humans interpel·laven Déu. I Déu callava. Els homes maldaven per culpar Déu del fracàs de la historia… però cap resposta feia emmudir els interrogants eriçats en el cor de l’home. Ara en aquest Nadal, Déu parla. I l’home calla. La resposta de Déu al sofriment de l’home és aquesta: Déu també sofreix. La resposta de Déu a la humiliació és aquesta: Déu també s’humilia. La resposta de Déu a les mesquineses és que Jesús també les sofrirà.   Ja no estem desvalguts en la nostra soledat: Déu és amb nosaltres… La raó guarda silenci i parla el cor. Narra la historia d’un Déu que es fa infant. “Infant” vol dir etimològicament el “que no parla”. I el Nen Jesús no parla, ni pregunta, ni res...