Ésser un obsequi per als altres

Homilia Mags 2014

Diu l’evangeli que els mags venien d’Orient. D’Orient ens ve la Salvació. Les antigues esglésies romàniques i gòtiques eren orientades cap a l’Orient, cap al país de Jesús, de tal manera que el primer raig de llum il·luminés l’altar. També la solemnitat de l’Epifania és com un raig de llum que il·lumina la nostra nit: “mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria.” Hi ha persones que amb el seu rostre bonhomiós, amb la seva companyia, amb el seu somriure o, simplement amb el seu silenci, il·luminen la nostra nit. Són com un regal en la nostra vida. Són epifàniques.

Aquells mags escrutaven el cel. Sabien llegir-lo. I van descobrir una estrella. Quina meravella saber comprendre el llenguatge dels astres! Aquells mags eren diferents però van arribar a un consens. Vinguts de terres llunyanes es van posar d’acord per seguir una estrella singular o una constel·lació precisa que havien descobert i que els va portar per llargs camins fins al Déu fet home. Els astròlegs saben llegir el llenguatge del cel. No obstant el llenguatge de Déu està per damunt del llenguatge de les estrelles.

Molts anys abans Déu també havia convidat a Abraham, el pare dels creients a contemplar el firmament. Procedent del país d’Ur de Caldea, Abraham devia ser un bon astròleg. Però els astres no li deien que seria pare d’una multitud de pobles. Això li va prometre Déu. I és que la promesa del Senyor està per damunt del missatge de les estrelles. L’estel és important, però ho és molt més allò que l’estel indica.

Aquells mags van haver de dialogar amb els homes cultes del seu temps. Van dialogar també amb el pervers Herodes. Van posar tots els mitjans que tenien a l’abast per un noble objectiu: saber on era el rei dels jueus que havia nascut.

I quan l’estel es va deturar, van viure una alegria immensa. No tant per l’estel en si, si no per allò que l’estel indicava. El que ens ha d'alegrar és la nostra trobada amb Jesús.

I prosternats davant de Maria i Jesús amb aquella cortesia tan pròpia de l’orient van oferir-li els seus dons: or, encens i mirra. Pensem avui en tantes persones vingudes del llunyà Orient que viuen i treballen entre nosaltres. Si es queden a treballar aquí ben sovint aprenen la nostra llengua i ens obsequien amb la seva cortesia. És evident que hi ha un salt cultural, però també ho és que hi ha un llenguatge que tothom entén: el del somriure.

L’or és el tresor de l’existència humana, l’encens és la divinització, la mirra és la contingència i la mort  que a tots ens agermana.

Que siguem un regal per als altres i que tinguem una Santa Epifania.