Jaume Aymar i Ragolta

Sant Pere i Sant Pau 2014 I vosaltres qui dieu que sóc? Aquesta pregunta de Jesús als seus deixebles travessa la història i arriba fins al dia d’avui: a cada un de nosaltres i a tots com a comunitat. En quin Déu creiem? De quin Déu parlem? Quin Déu anunciem?   Pot ser que ens costi parlar de Déu, quan sobre tot hauríem de parlar de les coses de Déu. Santa Teresa de Jesús deia: “hermanos, una de dos, o no hablar o hablar de Dios”. Parlar de Déu no vol dir fer alta teologia, vol dir que totes les situacions de la nostra vida haurien de quedar il·luminades a la llum de la fe, de l’esperança, de la caritat. I en canvi, sovint, quantes converses buides, quant parlar per parlar, quin oblit de Déu! Els apòstols Pere i Pau són dues columnes de l’Església: Pere, capdavanter de la fe, Pau el qui la va posar a plena llum. Però humanament parlant eren febles: aquell Pere, impetuós i generós, el qui l’havia afirmat solemnement, a l’hora decisiva, després va negar Jesús tres vegades. V...

Corpus Christi 2014 Un bon professor, Josep Maria Rovira Belloso, deia que l’Eucaristia és el més important del món. Crec que és així mateix: l’Eucaristia ben participada i viscuda, és el Cel aquí a la terra. L’eucaristia és presència de Jesús Ressuscitat, la força que ens uneix. Ja sabem que molts no hi donen importància, que la desconeixen. Però nosaltres   que la coneixem i en participem li hem de donar la importància que es mereix. Ahir escoltava per ràdio Estel una mare de família que deia que tots nosaltres hem de ser, d’alguna manera, eucaristia. Quan veiem com es comporten persones generoses, abnegades, fills que fan pinya al voltant de pares grans i malalts, joves que passen hores i hores del seu temps lliure dedicats a preparar colònies, persones que celebren els seus cinquanta anys de matrimoni i es continuen estimant, diem: “gràcies Déu meu”! La persona eucarística, per dir-ho així, és la que provoca en els altres un sentiment d’agraïment profund. La solemnita...

Pentecosta 2014 Els apòstols reunits novament al Cenacle, havien abandonat Jesús en l’hora decisiva. I ara Ell els surt a l’encontre, de manera sorprenent i positiva, sense retreure’ls ni recriminar-los res. Certament que ells havien fet l’esforç de rectificar, de retornar, de reunir-se novament. Això els disposava per al do perquè és indubtable que aquelles trobades amb el Ressuscitat van ser font de pau i de perdó. Jesús alena sobre ells i els diu: “Rebeu l’Esperit Sant: a tots aquells a qui perdoneu els pecats els quedaran perdonats...”. Els apòstols, doncs, són perdonats i, alhora, enviats a perdonar. I nosaltres també. El perdó és una de les màximes manifestacions de l’amor. Ahir en l’Eucaristia de l’Aplec de l’Esperit, l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, convidava els joves reunits prop del llac de Banyoles (evocació del de Tiberíades) que es deixessin “treballar per l’Esperit”. És el que tots nosaltres ens hem d’aplicar. Quantes vegades ens creiem els únics protagonist...

L’Ascensió del Senyor 1/06/2014 Avui fa quaranta dies de Pasqua. 40 és nombre de plenitud.   10 és el número perfecte, el número diví, Déu. I 4 és la terra. 40 és deu multiplicat per quatre. En aquest número s’uneixen el Cel i la terra. La festa d’avui, l’Ascensió, és la festa de la plenitud.   Al credo diem una expressió misteriosa: “davallà als inferns”. Una expressió que va inspirar els artistes... Volem indicar que Jesús va descendir fins el més baix de la condició humana –llevat del pecat- per pujar després fins al més alt, que és la solemnitat d’avui: l’Ascensió.     Tot l’Univers queda ple de la seva presència. Jesús és l’home per als altres, el plenament realitzat i vol que tots nosaltres participem d’aquesta plenitud. Ja sabem que parlem amb categories simbòliques. Però encara avui parlem així. Parlem d’ “alt” i de “baix”. Quan una persona actua amb noblesa, amb generositat, diem “quina alçada!”. Quan algú té una visió ampla de la realitat diem:...