Esperit sorprenent

Pentecosta 2014


Els apòstols reunits novament al Cenacle, havien abandonat Jesús en l’hora decisiva. I ara Ell els surt a l’encontre, de manera sorprenent i positiva, sense retreure’ls ni recriminar-los res. Certament que ells havien fet l’esforç de rectificar, de retornar, de reunir-se novament. Això els disposava per al do perquè és indubtable que aquelles trobades amb el Ressuscitat van ser font de pau i de perdó. Jesús alena sobre ells i els diu: “Rebeu l’Esperit Sant: a tots aquells a qui perdoneu els pecats els quedaran perdonats...”. Els apòstols, doncs, són perdonats i, alhora, enviats a perdonar. I nosaltres també. El perdó és una de les màximes manifestacions de l’amor.

Ahir en l’Eucaristia de l’Aplec de l’Esperit, l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, convidava els joves reunits prop del llac de Banyoles (evocació del de Tiberíades) que es deixessin “treballar per l’Esperit”. És el que tots nosaltres ens hem d’aplicar. Quantes vegades ens creiem els únics protagonistes de la nostra història, i ens oblidem que és l’Esperit –el dolç hoste de l’ànima- el qui ens va treballant per dins!

El Papa Francesc és un do de l’Esperit Sant per a l’Església. Des del principi del seu pontificat va voler constituir un grup de Cardenals que l’ajudessin a portar-ne el timó: procedien de les diverses parts del món. Era l’inici d’una manera més col•legial de regir la comunitat cristiana, una manera més semblant a la dels orígens de l’Església.
En el seu pelegrinatge a Terra Santa, Francesc ha anat acompanyat d’un rabí jueu i d’un líder musulmà, amb un gest sense precedents d’obertura a les altres grans religions monoteistes. I contínuament fa signes sorprenents que apunten a la renovació de l’Església.

En el seu magisteri ens ha dit que Déu “primereja”, és a dir, que s’avança, que ens surt a l’encontre, que pren la iniciativa, que és com la flor de l’ametller... Aquesta és una de les característiques de l’Esperit Sant: la sorpresa. Quan Jesús en parla al savi Nicodem li diu: “escoltes la seva remor, però no saps ni d’on ve, ni allà on va” (Jn 3, 8)

A la pregària solem demanar moltes coses: salut, feina, encert, pau... però no hem d’oblidar que el primer que hem de demanar és l’Esperit Sant. I en demanar-lo també estem demanant la capacitat de sorprendre positivament els altres i de deixar-nos sorprendre per ells.

“Quan envieu el vostre alè, reneix la creació i renoveu la vida sobre la terra”. Feliç Pentecosta!





Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

Cinco claves para comprender el arte catalán

Dijous Sant 2023