Plenitud, proximitat, tendresa
L’Ascensió del
Senyor 1/06/2014
Avui fa quaranta
dies de Pasqua. 40 és nombre de plenitud.
10 és el número perfecte, el número diví, Déu. I 4 és la terra. 40 és
deu multiplicat per quatre. En aquest número s’uneixen el Cel i la terra.
La festa d’avui, l’Ascensió,
és la festa de la plenitud. Al credo
diem una expressió misteriosa: “davallà als inferns”. Una expressió que va
inspirar els artistes... Volem indicar que Jesús va descendir fins el més baix
de la condició humana –llevat del pecat- per pujar després fins al més alt, que
és la solemnitat d’avui: l’Ascensió. Tot l’Univers queda ple de la seva presència.
Jesús és l’home per als altres, el plenament realitzat i vol que tots nosaltres
participem d’aquesta plenitud.
Ja sabem que parlem
amb categories simbòliques. Però encara avui parlem així. Parlem d’ “alt” i de
“baix”. Quan una persona actua amb noblesa, amb generositat, diem “quina alçada!”.
Quan algú té una visió ampla de la realitat diem: “quina altura de mires!”. En
canvi dels comportaments mesquins en diem “baixeses”. I a la traïció l’anomenem
“un cop baix”.
Nosaltres també la
cerquem aquesta plenitud, aquesta autorealització. Estem cridats a viure-la, però encara no l’hem
assolit del tot. Els apòstols també la cercaven, però s’havien dispersat, eren
només onze (el conjunt havia quedat incomplet) i fins i tot dubtaven, diu l’Evangeli.
Tot i que encara no
la vivim la plenitud hi ha moments que ja la pregustem. Fa anys cantava
Guillermina Motta: “Si sóc tan sols un tros de terra,/ per què sento un anhel/d'eternitat?/
Digueu-me per què/ estant tant avall/
sento coses tan altes.” Quan preguem de cor, quan ens estimem amb generositat,
quan ens donem als altres, quan contemplem la Bellesa, quan celebrem
fructuosament l’Eucaristia. Quan vivim els altres sagraments, ja toquem el Cel.
Avui és també la
Jornada Mundial de les Comunicacions socials. El papa Francesc en el seu
missatge que porta per títol: “Comunicació al servei d’una autèntica cultura de
l’encontre”, parla de la comunicació en termes de proximitat. “El qui comunica es fa proïsme, proper.” “Necessitem
tendresa. El món dels mitjans de comunicació no pot ser aliè a la preocupació
per la humanitat sinó que està cridat a expressar també tendresa.”Quan
experimentem la proximitat i la tendresa, experimentem també la plenitud.
Comentarios
Publicar un comentario