domingo, 1 de junio de 2014

Plenitud, proximitat, tendresa

L’Ascensió del Senyor 1/06/2014
Avui fa quaranta dies de Pasqua. 40 és nombre de plenitud.  10 és el número perfecte, el número diví, Déu. I 4 és la terra. 40 és deu multiplicat per quatre. En aquest número s’uneixen el Cel i la terra.
La festa d’avui, l’Ascensió, és la festa de la plenitud.  Al credo diem una expressió misteriosa: “davallà als inferns”. Una expressió que va inspirar els artistes... Volem indicar que Jesús va descendir fins el més baix de la condició humana –llevat del pecat- per pujar després fins al més alt, que és la solemnitat d’avui: l’Ascensió.   Tot l’Univers queda ple de la seva presència. Jesús és l’home per als altres, el plenament realitzat i vol que tots nosaltres participem d’aquesta plenitud.
Ja sabem que parlem amb categories simbòliques. Però encara avui parlem així. Parlem d’ “alt” i de “baix”. Quan una persona actua amb noblesa, amb generositat, diem “quina alçada!”. Quan algú té una visió ampla de la realitat diem: “quina altura de mires!”. En canvi dels comportaments mesquins en diem “baixeses”. I a la traïció l’anomenem “un cop baix”.
Nosaltres també la cerquem aquesta plenitud, aquesta autorealització.  Estem cridats a viure-la, però encara no l’hem assolit del tot. Els apòstols també la cercaven, però s’havien dispersat, eren només onze (el conjunt havia quedat incomplet) i fins i tot dubtaven, diu l’Evangeli.
Tot i que encara no la vivim la plenitud hi ha moments que ja la pregustem. Fa anys cantava Guillermina Motta: “Si sóc tan sols un tros de terra,/ per què sento un anhel/d'eternitat?/  Digueu-me per què/ estant tant avall/ sento coses tan altes.” Quan preguem de cor, quan ens estimem amb generositat, quan ens donem als altres, quan contemplem la Bellesa, quan celebrem fructuosament l’Eucaristia. Quan vivim els altres sagraments, ja toquem el Cel.
Avui és també la Jornada Mundial de les Comunicacions socials. El papa Francesc en el seu missatge que porta per títol: “Comunicació al servei d’una autèntica cultura de l’encontre”, parla de la comunicació en termes de proximitat.  “El qui comunica es fa proïsme, proper.” “Necessitem tendresa. El món dels mitjans de comunicació no pot ser aliè a la preocupació per la humanitat sinó que està cridat a expressar també tendresa.”Quan experimentem la proximitat i la tendresa, experimentem també la plenitud.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.