Jaume Aymar i Ragolta

Nos resistíamos a aceptar tu partida y aunque tu ya te ibas despidiendo anduvimos juntos cantando y riendo por el interior de tu tierra tan querida.. ¡Qué hermoso es clausurar una vida acunado por muchos y sintiendo que siempre se vive muriendo aunque el morir no gane la partida! Adios Crescencio buen amigo todos nos vamos un poco contigo como en la andadura de estío. Pronto nos visitará el primer frío pero tu ya con Carmen a la vera vivirás  la eterna primavera. Ayudanos a crescer en santidad para así tu nombre siempre honrar. Jaume Aymar Ragolta 24/09/14

Homilia Diumenge XXV de durant l’any (21/09/14) Aquesta paràbola que acabem d’escoltar topa amb el sentit de justícia que molts tenim o intentem tenir. Fàcilment ens arrengleraríem amb   que rondinaven pel comportament del propietari   que havia pagat als darrers el mateix que havia llogat a primera hora.   No ens semblaria just. Però és que la misericòrdia de Déu desborda la justícia humana. I en aquest que rondina encara l'amo l’anomena “company”. Recordo que el meu avi, que era un empresari, m’havia citat alguna vegada aquest evangeli.   Ell devia fer-ho bé i devia tractar els obrers amb dignitat perquè el dia del seu enterrament tots els treballadors de la fàbrica van assistir-hi, fins i tot aquells que, per raons diverses, havia hagut d’acomiadar. Jesucrist ens crida tota la vida. D’alguna manera, ens crida cada dia.  Ens crida a col·laborar en la seva empresa, una empresa que té per objectiu portar el món a la seva plenitud.   I en...

L’exaltació de la Santa Creu 14/09/14 Celebrem l’exaltació de la Santa Creu en diumenge. En un himne litúrgic diem “hissem la creu, bandera de salut”. Aquesta setmana hem vist hissar moltes senyeres, en una de les Diades més participades, joioses i cíviques de la història. Preguem el Senyor que s’acreixi el diàleg a favor de la pau i la concòrdia... Però els cristians tenim una bandera que emergeix per damunt de totes: la creu de Jesús. Aquell instrument de tortura i de suplici   paradoxalment ha esdevingut per a tothom senyera de salut corporal i espiritual. En temps de cristiandat, la creu era molt present a la vida quotidiana: les persones se senyaven sovint, feien el senyal de la creu en llescar el pa, en sortir de casa, en passar davant de l’església, beneïen la taula, clavaven creus de palma a les portes de les cases i les masies, etc. Els clergues també   sovint impartien benediccions als nuvis, a les mares que havien tingut un fill, passat el puerperi o quaranta...

Diumenge XXIII de durant l’any (7/09/14) A la primera lectura el profeta Ezequiel ens ha recordat la responsabilitat greu que tots tenim d’advertir les persones que van per un camí errat. Ara, com fer-ho? Sempre és més còmode mirar cap a un altra cantó: ens costa dir-li a un altre que ens sembla que obra erròniament, pensem “allà ell”, “no servirà de res advertir-lo”,   “qui sóc jo per dir-li res”, etc. El camí per a una bona correcció fraterna ens l’indica el mateix Jesús a l’evangeli. Jesús era mestre, pedagog i la seva pedagogia estava impregnada d’amor. Avui proposa, davant la persona que ha comès una falta, seguir tres passos concrets per ajudar a la seva correcció: Primer pas: parlar-ne personalment a soles amb ella. El diàleg personal és insubstituïble. Hi ha moltes coses que es poden dir per escrit, per correu electrònic o per whatsapp , però les coses realment importants, s’han de dir a la cara, mirant els ulls de l’altre, estan atent a la seva reacció, escolt...