Jaume Aymar i Ragolta

Homilía diumenge XVI de durant l'any (29/07/15) A partir d’una situació ben humana, un breu descans després de la missió que resta truncat,   Jesús es compadeix de la gentada perquè “eren com ovelles sense pastor”. Un cor de pastor és un cor de carn, capaç de compadir. Tan de bo tots els pastors tinguéssim aquesta sensibilitat de Jesús envers les persones especialment davant les més desorientades... Ja procurem tenir-lo, però tots –també els seglars- podem caure en la temptació de l’enduriment en el tracte amb els altres.   El cor del bon pastor l’hem cantat   en el salm 22.Fa unes setmanes, un feligrès preparat ens feia una catequesi sobre aquest   salm. Ens deia que és talment un dístic amb dues escenes complementàries. Una taula del dístic ens presenta un pastor acompanyant el seu ramat. No són les ovelles grasses de les nostres contrades, més aviat eren les primes d’aquell temps, que passaven per llocs eixorcs i es guiaven pel so compassat de la vara...

    La Manolita va venir a fer repòs a la Murtra mentre va poder pujar escales     Sonet amb estrambot suau a Manolita Pedra Pitar en l’hora de la mort Barcelona, 11 de juliol de 2015     Per fi te’ns en vas, silent, Manolita ja no et costa gens pujar les escales car l’Esperit Sant et dóna les ales per anar a trobar la Bondat infinita.   Aquella que et cridà ja de petita és al port tranquil on ara recales acompanyant de prop a tants l’avales i amb lletres d’or ens l’has deixada escrita.   Rabunni !” al teu Mestre, hauràs dit quan Ell t’haurà cridat dolç pel teu nom; “sóc jo” hauràs respòs, sense saber com.   I t’haurà fet passar al sagrat convit: la mort és pau i et duu l’esclat del cel ara ja El veus somrient sense vel.   Dels mots de l’Eduardo oiràs les remors com als inicis dels vostres amors...    

Homilia diumenge XV de durant l’any (12/07/15) Jesús va organitzar una missió popular i va enviar els dotze de dos en dos, perquè tingués força el seu testimoni. Aquests dies hem vist el Papa en el seu viatge a Equador, Bolívia i Paraguai. Tenia al seu costat el bisbe de cada lloc, com una actualització d’aquell mandat de Jesús “aneu de dos en dos”. El bisbe de Roma i el bisbe del lloc, units en comunió universal. Dos per un lloc. Marc subratlla l’autoritat sobre els esperits immunds. En la rel de tots els mals que rebaixen l’ésser humà hi ha la realitat d’un Mal transcendent superior a les forces humanes.   El metge sap que si vol combatre la malaltia no s’ha   de quedar amb els símptomes: ha d’anar d’anar a fons. Jesús va enviar els seus pobres: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit... Aquesta pobresa exterior era una invitació a confiar en la providència. Quan més pobres som externament, més rics interiorment. Els pelegrins que aquest estiu fan el camí...

Homilia diumenge XIV de durant l’any (5/07/15) Les lectures   d’aquest diumenge ens parlen de contrastos. A la primera hem sentit la vocació d’Ezequiel.   Déu vol salvar el seu poble malgrat la seva rebel·lia. Tant si escolten com si no escolten, la paraula de Déu s’adreçarà als seus per boca del profeta.   Déu ens estima i ens parla per mitjà dels profetes d’avui més enllà de les nostres disposicions, malgrat la nostra rebel·lia. Acollim aquest   amor? La segona lectura és una acció de gràcies de Sant Pau, entre d’altres coses per ser dèbil i malaltís.   Conta que ha llegit aquesta fiblada del seu cos amb ulls de fe: “en tens prou amb la meva gràcia, el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces”. Moltes vegades quan visitem una persona malalta hauríem de recordar i de recordar-li aquesta frase de l’apòstol: “quan sóc feble, és quan sóc realment fort”. Hauríem de trobar el moment oportú per fer una lectura de la malaltia amb ulls de fe...