domingo, 5 de julio de 2015

Veritat és recordar


Homilia diumenge XIV de durant l’any (5/07/15)

Les lectures  d’aquest diumenge ens parlen de contrastos. A la primera hem sentit la vocació d’Ezequiel.  Déu vol salvar el seu poble malgrat la seva rebel·lia. Tant si escolten com si no escolten, la paraula de Déu s’adreçarà als seus per boca del profeta.  Déu ens estima i ens parla per mitjà dels profetes d’avui més enllà de les nostres disposicions, malgrat la nostra rebel·lia. Acollim aquest  amor?

La segona lectura és una acció de gràcies de Sant Pau, entre d’altres coses per ser dèbil i malaltís.  Conta que ha llegit aquesta fiblada del seu cos amb ulls de fe: “en tens prou amb la meva gràcia, el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces”. Moltes vegades quan visitem una persona malalta hauríem de recordar i de recordar-li aquesta frase de l’apòstol: “quan sóc feble, és quan sóc realment fort”. Hauríem de trobar el moment oportú per fer una lectura de la malaltia amb ulls de fe.  I és que  l’acció de Déu ressalta quan més febles són les nostres forces.

Un altre contrast el trobem a l’evangeli segons Sant Marc. Jesús que ve a oferir un missatge universal, un missatge de Veritat i de Vida,  és refusat al seu poble que té uns horitzons molt curts. Natzaret era aleshores una aldea molt petita. Jesús, Natzarè, hi havia viscut gairebé tota la vida. Havia compartit amb els seus vilatans l’escola i els jocs, les festes i els dols, la pobresa i feina. El coneixien com l’home que sap fer de tot, que acudia quan el cridaven per tots els encàrrecs...  També sabien que era d’extracció humil: coneixien la seva família... Jesús s’havia absentat  del seu poblet alguns mesos i ara tornava, de passada, però tornava  voltat dels seus deixebles i amb fama de profeta. El dia de festa  ensenya a la sinagoga i anuncia l’arribada del Regne.  Primer entre els seus convilatans hi ha admiració,  “d’on li ve aquest do de saviesa?”. La saviesa és més que la ciència, és el do de fer que els qui escolten trobin saborosa la Veritat (Gomà). Veritat vol dir, etimològicament  “no oblit.” Veritat és recordar, recordar és tornar a passar per la ment i el cor. I el que hem de recordar és sobre tot el pas de Déu per la nostra vida. Però després entre els qui assistien a la sinagoga ve l’ estranyesa, finament escàndol.  Podríem dir que la missió evangelitzadora de Jesús pràcticament allí ha fracassat. Perquè “els profetes només són mal rebuts en el seu poble”.

Déu ens parla per mitjà de les persones més properes i sovint no el sabem reconèixer.  D’altra banda avui tenim necessitat d’assaborir la saviesa veritable. El contrast entre la universalitat  lluminosa i el particularisme cec continua  a tots els nivells. Avui eduquem per l’èxit, quasi mai pel fracàs. És una educació esbiaixada. I ens costa revisar el per què dels nostres fracassos.

L’eucaristia ens obre els ulls de la fe. L’eucaristia ens fa agrair tot el que hem rebut de part de Déu. L’eucaristia ens ajuda a llegir amb ulls de fe el moment actual de la nostra vida. Ens fa universals, ens convida a la missió i ens ajuda a refer dels nostres fracassos.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.