Sonet amb estrambot suau a Manolita Pedra en l'hora de la mort

 

 

La Manolita va venir a fer repòs a la Murtra

mentre va poder pujar escales

 

 

Sonet amb estrambot suau a Manolita Pedra Pitar en l’hora de la mort

Barcelona, 11 de juliol de 2015

 

 

Per fi te’ns en vas, silent, Manolita

ja no et costa gens pujar les escales

car l’Esperit Sant et dóna les ales

per anar a trobar la Bondat infinita.

 

Aquella que et cridà ja de petita

és al port tranquil on ara recales

acompanyant de prop a tants l’avales

i amb lletres d’or ens l’has deixada escrita.

 

Rabunni!” al teu Mestre, hauràs dit

quan Ell t’haurà cridat dolç pel teu nom;

“sóc jo” hauràs respòs, sense saber com.

 

I t’haurà fet passar al sagrat convit:

la mort és pau i et duu l’esclat del cel

ara ja El veus somrient sense vel.

 

Dels mots de l’Eduardo oiràs les remors

com als inicis dels vostres amors...