De dos en dos

Homilia diumenge XV de durant l’any (12/07/15)

Jesús va organitzar una missió popular i va enviar els dotze de dos en dos, perquè tingués força el seu testimoni. Aquests dies hem vist el Papa en el seu viatge a Equador, Bolívia i Paraguai. Tenia al seu costat el bisbe de cada lloc, com una actualització d’aquell mandat de Jesús “aneu de dos en dos”. El bisbe de Roma i el bisbe del lloc, units en comunió universal. Dos per un lloc.

Marc subratlla l’autoritat sobre els esperits immunds. En la rel de tots els mals que rebaixen l’ésser humà hi ha la realitat d’un Mal transcendent superior a les forces humanes.  El metge sap que si vol combatre la malaltia no s’ha  de quedar amb els símptomes: ha d’anar d’anar a fons.

Jesús va enviar els seus pobres: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit... Aquesta pobresa exterior era una invitació a confiar en la providència. Quan més pobres som externament, més rics interiorment. Els pelegrins que aquest estiu fan el camí de Sant Jaume, o  la ruta de Sant Ignasi o la de Santa Teresa, saben que per caminar bé cal anar lleugers d’equipatge...

Jesús recomana de quedar-se en aquella primera casa des del final. No es tracta d’anar de lloc en lloc. Es tracta que al lloc on el Mestre s’allotgi, els deixebles en puguin gaudir. L’evangelització vol temps, els processos són llargs.

Amós era pastor en un poblet a dues hores de Betlem, al cor de Judà. Déu el crida i l’arranca de la seva seguretat. El porta a profetitzar en terra hostil que ha de fer de profeta. Eren temps de divisió, el poble hebreu estava dividit en dos regnes: Israel al nord i Judà al sud. El santuari nacional del nord era Beth-el o casa de Déu. Però el Senyor l’ha pres de darrera dels ramats i li ha dit : “Ves a profetitzar a Israel, el meu poble”. Era una missió difícil Que estiguem molt atents a la missió a la que el Senyor ens envia, per difícil que sigui ell camina al costat nostre...