Misericòrdia, endavant!

Homilía diumenge XVI de durant l'any (29/07/15)

A partir d’una situació ben humana, un breu descans després de la missió que resta truncat,  Jesús es compadeix de la gentada perquè “eren com ovelles sense pastor”. Un cor de pastor és un cor de carn, capaç de compadir. Tan de bo tots els pastors tinguéssim aquesta sensibilitat de Jesús envers les persones especialment davant les més desorientades... Ja procurem tenir-lo, però tots –també els seglars- podem caure en la temptació de l’enduriment en el tracte amb els altres.  

El cor del bon pastor l’hem cantat  en el salm 22.Fa unes setmanes, un feligrès preparat ens feia una catequesi sobre aquest  salm. Ens deia que és talment un dístic amb dues escenes complementàries. Una taula del dístic ens presenta un pastor acompanyant el seu ramat. No són les ovelles grasses de les nostres contrades, més aviat eren les primes d’aquell temps, que passaven per llocs eixorcs i es guiaven pel so compassat de la vara del pastor, un so que asserena i conforta, fins a portar-les vora l’oasi... L’altra taula del dístic és la d’un home que fuig pel mateix camí del pastor, seguit per uns lladres. Quan arriba al campament, els pastors el fan seure, l’ungeixen amb el perfum de l’hospitalitat i li donen vi davant dels ulls atònits del seus perseguidors. Gestos misericordiosos.

El Sant Pare, a l’inici de l’any, de la Misericòrdia va exclamar: “Estem vivint el temps de la misericòrdia. N’hi ha tanta necessitat de misericòrdia!” I afegia la importància que els fidels lacis la visquin i la portin als diversos ambients socials .

Se’ns ha mort sor Genoveva Massip. La seva mort no per esperada ha estat menys sentida. Sor Genoveva va freqüentar les pensions del casc antic de Barcelona, els centres penitenciaris i el càmping d’escombraries de l'Hospitalet de Llobregat. Sor Genoveva va treballar també a les Coves de Montjuïc i a  Can Tunis, servint de vehicle de comunicació entre les famílies de les barraques i els reclusos. La Legió de Maria, la xarxa de voluntaris de presons, la xarxa de visitadors de reclusos, el barri Can Puiggener de Sabadell, van ser alguns dels paisatges d’una immensa tasca apostòlica exercida amb  delicadesa i competència. El 1983, l’obra Social Santa Lluïsa de Marillac arribava a la Barceloneta on esdevingué un referent. En els anys de l’emergència del SIDA, Sor Genoveva i les seves companyes –talment com la beata Teresa de Calcuta- recollien els malalts que morien al carrer. D’aquella tasca abnegada nasqué la Fundació Acollida i Esperança tan present a la nostra Badalona. La germana Viqui Molins ha anomenat Sor Genoveva “la meva mestra de tendresa” i el P. Josep Costa escriu: “des del primer moment ja es va decantar perquè tinguéssim una casa per acollits on es trobessin plat a taula, llit per a dormir i, sobretot, amor i un compromís seriós de no deixar-los abandonats sinó de fer camí amb ells”  (Aventures i desventures d’unes sandàlies, p. 90)

La carta de Sant Pau als de Corint posa en relleu com la passió i mort del Senyor afavoreix la pau i la unitat: “ha posat pau entre dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell”. Com podem contribuir els cristians a pacificar i a unir en l’actual context social, polític i econòmic? Essent misericordiosos, donant la vida per amor amb entrega i amb generositat com ho feu Jesús, com ho ha fet també sor Genoveva.