Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge XX de durant l’any i Sant Roc (16/08/15) Acabem d’escoltar el discurs del pa de vida. Un discurs difícil d’entendre pels jueus. Un discurs sorprenent per a tots. Potser les coses són més senzilles del que pensem... El pa en el parenostre ocupa un lloc central. Després d’unes peticions molt teològiques: “sigui santificat el vostre nom”, “vingui a nosaltres el vostre Regne... va aterrant: “faci’s la vostra voluntat...” i “el nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d’avui...” Tothom ho pot entendre .El pa. L’aliment. Jesús es queda en el més quotidià. El és un aliment que es fa, que s’elabora... Quantes vegades, a ca seva, Jesús veia fer pa a la seva mare. És ella, probablement, la que inspira la paràbola de la dona que posa el llevat a la pasta fins que tot queda fermentat.   És un Pa que dóna la vida. Però el Pa va més enllà de l’aliment físic... Jesús es fa efímer: esdevé pa, que desapareix i es fa vida de la nostra vida. Quan mengem o bevem ens fem m...

Homilia en la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu 15/08/15 Introducció  Vull donar la benvinguda a l'Arquebisbe   Evariste Ngoyagoye de Bujumbura, capital de Burundi.   És ell qui va ordenar mossèn Richard, vicari d’aquesta parròquia. Bienvenue Mgr . Merci d'être venu. Dans cette Eucharistie nous prions pour leur pays et pour leur église locale. Saludo també als altres concelebrants, l'arxiprest, mossèn Andreu Oller,  el P. Mariano, mossèn Rafael Melo, de Veracruz (Mèxic) als ministres de l’altar, a l’alcaldessa i a les   autoritats de Badalona, a les altres comunitats cristianes de la ciutat i als representants d’altres tradicions i confessions religioses que avui ens honoren amb la seva presència. L’Eucaristia és l’acte més important dels cristians i el celebrem amb la joia al cor. Donem gràcies pel do de la vida i per tants beneficis amb els quals Déu ens obsequia cada dia. Homilia “La festa és un invent de Déu” aquesta expre...

Homilia diumenge 19 de durant l’any (9/08/15) La situació vital d’Elies ens parla al cor perquè moltes vegades hem dit “Déu meu ja n’hi ha prou!”. Tots ho hem dit alguna vegada. Molts ho diuen avui entre nosaltres i arreu del món. Persones que viuen un atur de llarga durada, o pateixen una malaltia crònica o viuen sota l’impacte de les bombes o de les bales...: “Déu meu ja n’hi ha prou!”. I a Elies, en aquesta situació límit, un enviat del cel el convida a alçar-se i a menjar.  I és un aliment que li dóna forces per caminar nogensmenys que quaranta dies i quaranta nits. Quan les dificultats ens encerclen no quedem del tot presoners. Tots hem fet l’experiència que en aquell moment que ho deixaríem córrer tot, algú ha fet el paper d’àngel i ens ha encoratjat a seguir endavant. Tots tenim també l’ocasió de fer aquest paper a prop d’una persona que pateix, potser ben a prop nostre... fer-lo amb delicadesa, amb discreció... Recordem que “àngel” és nom de ministeri, de servei... ...

Diumenge XVIII de durant l’any 2/08/15   El poble de Déu rondinava perquè enyorava les olles de carn i el pa d’Egipte. Preferien aquella situació d’esclavatge a aquella altra de la llibertat... S’estimaven més viure sota el flagell del faraó, que sota la volta immensa del cel, a la intempèrie. Déu escolta les seves murmuracions i els sacia amb el mannà, que és un aliment que els proporciona la mateixa naturalesa. Però ni aquell pa no saben reconèixer d’antuvi... Jesús a l’evangeli fa un salt qualitatiu. Els deixebles que el busquen, no pels senyals prodigiosos que han vist sinó perquè han menjat tant de pa com han volgut. S’han quedat en un nivell merament terrenal,no han estat cap capaços d’anar més enllà. S’han quedat en la pell, en la superfície, però no han aprofundit en el missatge. Amb tot també en els deixebles hi ha un progrés: Què hem de fer per obrar com Déu vol? La resposta de Jesús és clara: L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat. ...