Felicitats, Maria!

Homilia en la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu 15/08/15

Introducció

 Vull donar la benvinguda a l'Arquebisbe  Evariste Ngoyagoye de Bujumbura, capital de Burundi.  És ell qui va ordenar mossèn Richard, vicari d’aquesta parròquia. Bienvenue Mgr . Merci d'être venu. Dans cette Eucharistie nous prions pour leur pays et pour leur église locale. Saludo també als altres concelebrants, l'arxiprest, mossèn Andreu Oller,  el P. Mariano, mossèn Rafael Melo, de Veracruz (Mèxic) als ministres de l’altar, a l’alcaldessa i a les  autoritats de Badalona, a les altres comunitats cristianes de la ciutat i als representants d’altres tradicions i confessions religioses que avui ens honoren amb la seva presència. L’Eucaristia és l’acte més important dels cristians i el celebrem amb la joia al cor. Donem gràcies pel do de la vida i per tants beneficis amb els quals Déu ens obsequia cada dia.

Homilia

“La festa és un invent de Déu” aquesta expressió, força sorprenent, és del Papa Francesc en una de les seves catequesis recents preparant el Sínode de la Família. “La festa és un invent de Déu”, crec mai cap altra papa en la història ha fet una afirmació com aquesta. El bisbe de Roma explica que el llibre del Gènesi ens diu que al final de la creació Déu va contemplar la seva obra i en va gaudir. Déu ens ensenya que fer festa (...) és girar la nostra mirada cap el fruit del nostre esforç amb gratitud i benvolença. També nosaltres podem mirar els nostres fills que creixen, la llar que hem construït i pensar: Que bonic!”. També avui nosaltres fem festa –i festa major- perquè contemplem la feina feta en el curs que hem acabat. Hi ha hagut mancances, certament, però no fórem justos si no reconeguéssim també que hi ha hagut encerts en la nostra vida familiar i professional, en la gestió de la ciutat i de la convivència.

A l’evangeli d’avui se’ns relata la trobada de Maria i Elisabet: la visitació. Aquesta escena està representada en pedra al portal de la fe de la Sagrada Família. I per què al portal de la fe? Per aquesta expressió de l’anciana Elisabet: “feliç tu que has cregut!”. És una benaurança. Creure porta la felicitat. Ja sé que moltes vegades en la nostra vida hi ha dubtes, el dubte és necessari, fins i tot és saludable... Els dubtes són com les onades que baten contra les roques, les onades netegen les roques d’adherències, però no són capaces d’emportar-se les roques. Per grans que siguin els dubtes doncs no perdem les nostres conviccions.

La nostra fe té un objectiu: la resurrecció. I avui celebrem la resurrecció de Maria, la seva Pasqua. A l’evangeli hem proclamat el magníficat de Maria: un cant exultant. Abdelmumin Aya, un gran coneixedor de l’Alcorà, dels evangelis i dels textos sagrats,  afirma que Jesús és el qui revoluciona l’ordre social basat en l’apropiació indeguda del coneixement i de la riquesa.  I diu que aquesta reivindicació revolucionària li ve de la seva mare, Maria, que demostra conèixer molt bé els textos sagrats, quan diu que “Déu derroca els poderosos del soli i exalça els humils.”

Avui, estimats germans i germanes, en aquesta festa major s’acompleixen les paraules del magnificat quan Maria diu “des d’ara totes les generacions em diran benaurada”.  El P. Àngel Briñas, carmelita, fa uns anys, presidint aquesta mateixa missa solemne, va dir: “quan un de nosaltres ha culminat els estudis, o ha guanyat un premi, tothom el felicita.” Avui venim a felicitar Maria per la seva Pasqua, per la seva exaltació... És realment excepcional que Déu Pare es fixés en una noia senzilla, del poble i que es preparés estatge en ella per fer-la Mare del seu Fill.

Vull pregar als peus de Maria per la nostra església local. Demanar-li que sapiguem acompanyar les famílies de la ciutat. Les que es mantenen unides i les desestructurades. Ja és un tòpic dir que la família ens salva de la crisi. Però convé recordar-ho. Que aquest curs vinent que s’iniciarà amb la segona etapa del Sínode puguem posar en peu una pastoral familiar veritablement fecunda.

Maria és “model d’esperança certa i de consol del poble que camina,” com diem en el prefaci. En temps que per molts són de desesperança i de dissort, cal aixecar els ulls al cel, com Maria Assumpta. També els aixequen tants pelegrins que aquest mesos d’estiu caminen decidits a Sant Jaume de Compostel·la, a Loiola o a d’altres indrets de pelegrinatge. Vivim en una societat dinàmica i canviant, itinerant i pelegrina...

El cristianisme és pregonament marià i femení. En veure Maria que ascendeix, pensem en tantes dones que potser també des d’uns orígens humils, avancen decidides cap a la seva promoció integral, cap a la seva plenitud... i les felicitem de tot cor.

Dono les gràcies a tots els qui heu preparat aquesta festa: a l’equip de litúrgia, als feligresos, als geganters, a l’organista i als músics... Aquestes tovalles festives que hi ha avui sobre l’altar major van ser brodades per les germanes Maria i Joana Famadas i avui, fets restaurar per unes mans amoroses tornen a lluir sobre l’altar.

Felicitats Maria! Avui repetim amb el poeta: “ets un badiu, una eixida, de la masia del pa, una font que raja sempre fins que de set no n’hi haurà.” Felicitats!