Jaume Aymar i Ragolta

Tots Sants 2015   Les benaurances són paradoxals, és a dir van contra l’opinió comuna, xoquen amb allò que es pensa generalment i no s’avenen gens amb el que és políticament correcte. Mirem si no: en la lògica del tenir, els pobres fan nosa. En un món de felicitat immediata, el dol s’ha de passar molt de pressa i els morts queden sols perquè ja no tenim temps per a ells. En una cultura que afavoreix l’ego, la humilitat destorba. En una formació per la competitivitat, els qui tenen fam i set de ser justos empipen. En un sistema sense entranyes, els compassius queden fora de lloc. Els qui tenen la mirada enterbolida pels prejudicis, consideren ingenus els de la mirada néta. I no ens agrada parlar dels perseguits encara que sabem que avui al món hi ha més persecució i més màrtirs que als primers segles del cristianisme, ho recorda el papa Francesc. Quina llàstima que ens perdem la riquesa de les benaurances, aquest text tan dens com joiós que avui, festa de Tots Sants, se...

Diumenge XXX de durant l’any Aquell cec de Jericó tenia dos obstacles per acostar-se Jesús: un era la seva condició d’invident, una condició que aleshores portava a la marginació. I per això demanava almoina a les portes de Jericó, lloc de cruïlla de rutes comercials. Però l’altre obstacle era la mateixa gent, aquells pelegrins que anaven en multitud a celebrar la Pasqua a Jerusalem. Al captaire cec li feia de tap, el renyaven i el feien callar, no el deixaven acostar-se a Jesús. “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi”. Era la pregària d’aquell cec captaire. Una pregària ben simple i ben profunda. Em deia una anciana d’un barri humil de Badalona, gairebé centenària, que ja havia oblidat moltes pregàries que se sabia el seu rector li va recomanar que digués aquesta jaculatòria: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.” La diem a cada missa “Senyor, tingueu pietat”. A les persones malaltes que ens escolteu us suggereixo que feu aquestes pregàries breus i senzilles: “Senyor...

Diumenge 29 de durant l’Any. Domund 18/10/15 Quan obrim els diaris, veiem la tele, escoltem la ràdio, o entrem a les xarxes socials, trobem conflictes, guerres, atemptats suïcides, matances... Que les motiva? L’ànsia de poder territorial i de domini ideològic. Si mirem al nostre entorn més proper trobem també rivalitats de tota mena, hostilitats i frecs a l’interior dels partits, abans i després de les eleccions, pressions , menyspreus fins i tot a les evidències.... Aquesta lògica de poder arriba a contaminar de diverses maneres la mateixa Església, però no ens hem d’escandalitzar: es veu que això ja era així des del principi, perquè acabem d’escoltar com entre els mateixos apòstols hi havia rivalitat per ocupar els llocs més destacats. Jesús com a resposta no es dedica a criticar els poderosos, en parla de passada, “heu sentit dir”, però sí que ensenya amb fermesa als seus seguidors: “entre vosaltres no ha de ser així”. No, entre nosaltres no ha de ser així, nosaltre...

Paraules de Jaume Aymar, President de la Fundació Llegat Roca i Pi per al DIA INTERNACIONAL CONTRA LA POBRESA 17 d’octubre de 2015 Can Bofi Vell (Montigalà, Badalona)   Alcaldessa, Dolors Sabater Vicepresidenta i Consellera, Neus Munté President de la Taula d’Entitats, Oriol Illa Regidors Patrons de la Fundació Roca i Pi Representats d’entitats socials i de corporacions Jordi Garcia, ànima del Projecte “Àngels” Amigues i amics:   Benvinguts a Badalona Ciutat en la que la pobresa te moltes cares Ciutat de persones treballadores, acollidora, que va créixer els anys de la grans immigració i que encara malda per superar moltes desigualtats que es van gestar en aquell moment. Ciutat amb moltes persones compromeses a favor de la inclusió i la cohesió que treballen per fer realitat que Badalona som totes i tots En aquest ciutat treballa la Fundació Roca i Pi, entitat que té el seu origen en el llegat del Sr. Vicenç de Paül Ro...

Homilia diumenge XXVIII de durant l’any (11/10/15) La primera lectura ens ha dit que la millor riquesa és la saviesa: “la prefereixo a ceptres i a trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món al seu costat, no val ni un gra de sorra.” I, podríem preguntar-nos: “I la saviesa què és?”   Algú ha dit que és el pòsit que queda en el fons de la nostra ànima quan ja hem oblidat tot allò que creiem saber.   Saviesa ve de sapere , assaborir: és el saber elaborat, aprofundit, paladejat, és l’experiència. El P. Ignasi Ricart comenta que “la veritable saviesa consisteix a acollir la crida de Jesús i seguir-lo, posant en ell tota la nostra esperança (...) el veritable savi és aquell que davant del dilema [el seguiment o el diner] escull el Crist i esdevé més lliure i més ric en els valors del regne de Déu.” Per això hem de pregar amb el salmista: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies/per adq...

Diumenge XXVII de durant l’any (4/10/2015) Recordo que en una ocasió, parlant amb uns nuvis que es preparaven pel matrimoni, els vaig preguntar per què es volien casar “per l’Església” i ell em va contestar de seguida, “perquè vull continuar estimant-la més enllà de la mort.” Aquesta resposta, tan profunda em va sorprendre: sempre havia sentit dir: “fins que la mort ens separi” però aquell home intuïa que l’amor del matrimoni té vocació d’eternitat. Certament que no posseïm el futur, i ens poden passar moltes coses, però els nuvis es diuen tres vegades davant del ministre “sí ho vull”, expressen la seva voluntat que allò sigui per sempre, per la eternitat. L’evangeli d’avui diumenge que comença a Roma el Sínode sobre la família, ens parla precisament del divorci. En aquell context de controvèrsia i de duresa de cor, Jesús, davant la pregunta maliciosa dels fariseus, que se sabien de memòria la resposta, els recorda una cosa molt bonica: que els esposos estan cridats a viure u...

Sonet a la Germana Maria Dolors Sànchez Teixidor, Carmelita Missionera, badalonina, en el cinquantè aniversari de la seva professió. Barcelona, 3 d’octubre de 2015. Mn. Jaume Aymar i Ragolta   O quin goig seguir de Santa Teresa   la petjada humil i lluminosa   i passar tantes hores silenciosa   trasmudant en gaubança la tristesa!     Feres aquí tan bella comesa   com una mare tendra i afectuosa   i alhora prudent   i respectuosa   sempre vam trobar en tu una mà estesa.     Germana Maria Dolors ens plau   que arribis envoltada de devots   a l'àuria cinquantena dels teus vots.     Has seguit fidel el Pare Palau   no temis la intempèrie ni el desvari:   el teu segell romandrà al Seminari.