sábado, 17 de octubre de 2015

La lògica del servei


Diumenge 29 de durant l’Any. Domund 18/10/15
Quan obrim els diaris, veiem la tele, escoltem la ràdio, o entrem a les xarxes socials, trobem conflictes, guerres, atemptats suïcides, matances... Que les motiva? L’ànsia de poder territorial i de domini ideològic. Si mirem al nostre entorn més proper trobem també rivalitats de tota mena, hostilitats i frecs a l’interior dels partits, abans i després de les eleccions, pressions , menyspreus fins i tot a les evidències.... Aquesta lògica de poder arriba a contaminar de diverses maneres la mateixa Església, però no ens hem d’escandalitzar: es veu que això ja era així des del principi, perquè acabem d’escoltar com entre els mateixos apòstols hi havia rivalitat per ocupar els llocs més destacats. Jesús com a resposta no es dedica a criticar els poderosos, en parla de passada, “heu sentit dir”, però sí que ensenya amb fermesa als seus seguidors: “entre vosaltres no ha de ser així”.
No, entre nosaltres no ha de ser així, nosaltres no estem cridats a viure la lògica del poder si no la del servei i, dins d’ella, avui celebrem el Domund, amb el lema “Misioners de la misericòrdia” que aquest any té un to especial perquè hi ha dues circumstàncies eclesials importants:
D’una banda, a Roma, està reunit el Sínode sobre la Família.  I avui allí hi ha una celebració excepcional, el Papa Francesc canonitza uns esposos: Louis Martin i Zèlie Guerin, els pares de Teresa de Lisieux. En aquella França del segle XIX, convulsa per les seqüeles de la revolució, l’anticlericalisme, d’una espiritualitat desencarnada... Louis i Zèlie es van dedicar a servir. Les seves vides estan teixides pel treball, un treball minuciós –ell de rellotger i ella de puntaire- la família nombrosa, la seva pertinença a associacions parroquials i a cercles veïnals Vivien una fe senzilla, fonamentada en l’oració en família, l’educació de les seves filles, la pietat, l’amor a Déu i al proïsme... Després de la canonització de Teresina i ara dels seus pares, s’anuncia el començament de la causa de beatificació de Leònia, filla de Louis i Zèlie i germana de Teresina que fou monja salesa. Potser un dia puguem veure als altars tota la família Martin.
D’altra banda, estem a l’any de la vida consagrada i, com escriu el nostre arquebisbe, el cardenal Lluís Martínez Sistach: “entre la vida consagrada i la missió hi ha un fort vincle: el seguiment radical [que vol dir anar a la rel] de Jesús”. De fet, molts missioners són religiosos i molts religiosos són missioners. També n’hi ha que són sacerdots i n’hi ha de laics. El Papa Francesc diu que qui segueix Crist es converteix necessàriament en missioner i sap que Jesús “camina amb ell, parla amb ell, respira amb ell...”. Preguem avui especialment pels missioners, és probable que molts en coneguem i els portem al cor, i fem-los el nostre donatiu solidari. Pensem que les esglésies naixents, les esglésies joves, són ja el 38% de les esglésies cristianes. Els missioners s’ha pres seriosament les paraules de Jesús a l’evangeli i no han vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida”. El seu testimoni, sovint heroic i discret, ens ajuda a mantenir “ferma la fe que professem”, com hem escoltat a la segona lectura. És aquesta fe que ara junts renovarem.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.