Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge VIè de Pasqua 1 de maig de 2016 Avui celebrem el diumenge sisè de Pasqua i també és la jornada del primer de maig, la festa de Sant Josep Obrer i el Dia Mundial del Treball. Pasqua i món obrer no solen associar-se. Però els moviments obrers cristians de Catalunya i Balears, els capellans obrers, les religioses en barris i les delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya, són també signes de resurrecció. Ells no cessen d’expressar la necessitat d'un compromís comunitari fort avui a favor del treball decent i digne. Mercè Solé, membre de l’ACO escriu: “On hi ha atur, hi ha esforços per no perdre el lloc de treball, solidaritat amb qui no té ingressos, suport en la recerca de feina. On hi ha injustícia, hi ha petites o grans accions sindicals, de barri, de col·lectius que defensen els drets de les persones (...) On hi ha manca de formació, hi ha persones disposades a dedicar temps i esforç perquè els seus veïns aprenguin a expressar-se o aprenguin un of...

Homilia diumenge V de Pasqua 24704/16 Els darrers tres diumenge de Pasqua llegim cada any un fragment del “Sermó del Sopar” segons Sant Joan. L’evangelista Joan és representat amb una àliga perquè la seva manera d’escriure fa pensar en el vol majestuós d’aquesta gran au: plana teològicament a molta alçada, per baixar després en picat al més concret. És el testament espiritual de Jesús, el seu adéu, plasmat pel seu deixeble més proper. El fragment que llegim aquest diumenge és especialment breu i dens. Judes ja és fora del cenacle; no és sols  un moment d’intimitat de Jesús amb els apòstols si no l’instant que comença el moment decisiu de la Redempció. Subratllem dues idees estel·lars: La primera, el vol ample de l’àliga, és un terme propi de Déu: Glorificació. La glòria és un bé exclusivament diví. La glòria és la Bellesa de Déu (Von Balthasar), d’un Déu que va veure el que havia creat i va veure que era bo i bonic a la vegada... En el decurs de la història s’ha contemplat ...

Homilia Diumenge IV de Pasqua o del Bon Pastor L’evangeli d’avui ens ajuda a tots a sentir-nos més deixebles. Sí, tots som deixebles, tots estem aprenent, des del Sant Pare fins el més petit dels seguidors de Jesús. Aquest és un punt clau del qual avui a l’Església Catòlica cada vegada més, anem prenent consciència (Aparecida) Què vol dir se deixeble? Els qui seguim Jesús, les ovelles, és a dir els fidels, escoltem la seva veu, és més la reconeixem. Entre els crits dels mercenaris, dels pastors a sou, dels funcionaris sense entranyes, diríem, destaca la veu càlida i amiga de Crist que ressona en els bons pastors. Tots en coneixem. El poble cristià té un sisè sentit per copsar si el qui parla es creu allò que diu, ho viu, o bé ho ha memoritzat sense interioritzar-ho ni viure-ho.   I en reconèixer l’autenticitat, ens hi adherim. No és una mera adhesió verbal ni de principi, sinó de conducta i de vida. És la disposició fonamental: la docilitat a la Paraula autèntica. Com a res...

Diumenge 3r de Pasqua, 10/04/2016 La pàgina de l’Evangeli que hem proclamat en aquest tercer diumenge de Pasqua és una meditació sobre la missió de l’Església. L’escenari és la riba occidental del llac de Genesaret, aquella terra amable on durant mesos s’havia anat forjant amb el diàleg i la convivència estreta l’amistat entre Jesús i els apòstols (I.Gomà). És un relat ple de símbols. El símbol és la manifestació visible d’una realitat invisible. La feina dels apòstols simbolitza el servei. Ens parla de set apòstols, símbol de totalitat, és com si hi fossin tots. Jesús els convida a tirar la xarxa a l’altre costat de la barca. Probablement durant tota la llarg nit l’havien tirat a un i a altre costat, però havia estat infructuós, ara és diferent, per què? perquè ho fan “en nom de Jesús”. “Sense mi no podeu fer res” els havia dit el Senyor uns dies abans. Vet aquí l’acompliment de les seves paraules: els 153 peixos representen -segons sembla- la universalitat dels pobles de la...

Sonet a Nicodem, deixeble nocturn En el 30è aniversari de la nostra ordenació sacerdotal (Barcelona,  6 d'abril, 1986-2016)   O Nicodem, mestre en Llei famós que sol al captard veies a Jesús. Tement prudent dels teus el gran refús n’esdevenies deixeble virtuós!   Et parlava del Vent impetuós que desfà la boira i tot embús renovellant el cor ferit i adust per, nats de nou, alçar el front joiós.   En arribar aquell divendres temut que el sol s’enfosquí i el cel quedà mut el Mestre seguia ensenyant des de la creu.   Et ressonava al cor la seva veu. Amorosint el seu cos amb perfum tu obraves, essent fosc, a plena llum.

Homilia diumenge II de Pasqua o de la divina misericòrdia Jesús ressuscitat saluda els deixebles desitjant-los la pau. La pau és, en efecte, el gran llegat de Jesús als deixebles en el Sant Sopar. Quan Sant Joan va redactar aquesta pàgina que hem proclamat, l’expressió “la pau sigui amb vosaltres” ja era una salutació habitual en les celebracions litúrgiques. Cada eucaristia ens donem la pau, fem si us plau que no sigui un mer compliment, un gest buit de sentit, sinó el compromís ferm de treballar per la pau i de demanar la pau com un do. Diu el P. Tuñí, biblista, que Jesús mateix és la pau, és una plenitud sense escletxes. Tots desitgem en el fons dels nostres cors la pau i, no obstant, sabem que la pau sovint es trenca. En l’estil de vida de Jesús trobem la pau veritable. Els apòstols havien abandonat Jesús a l’hora decisiva: havien desfet la comunitat. I ara, el primer dia de la setmana s’alegren de veure el Senyor. L’experiència de retrobar-lo viu és per a ells una experièn...