sábado, 16 de abril de 2016

Tasts d'eternitat

Homilia Diumenge IV de Pasqua o del Bon Pastor
L’evangeli d’avui ens ajuda a tots a sentir-nos més deixebles. Sí, tots som deixebles, tots estem aprenent, des del Sant Pare fins el més petit dels seguidors de Jesús. Aquest és un punt clau del qual avui a l’Església Catòlica cada vegada més, anem prenent consciència (Aparecida)
Què vol dir se deixeble? Els qui seguim Jesús, les ovelles, és a dir els fidels, escoltem la seva veu, és més la reconeixem. Entre els crits dels mercenaris, dels pastors a sou, dels funcionaris sense entranyes, diríem, destaca la veu càlida i amiga de Crist que ressona en els bons pastors. Tots en coneixem. El poble cristià té un sisè sentit per copsar si el qui parla es creu allò que diu, ho viu, o bé ho ha memoritzat sense interioritzar-ho ni viure-ho.  
I en reconèixer l’autenticitat, ens hi adherim. No és una mera adhesió verbal ni de principi, sinó de conducta i de vida. És la disposició fonamental: la docilitat a la Paraula autèntica. Com a resposta a aquesta crida, els seguidors de Jesús volem lliurar-nos sense reserves al bé dels altres. Aquesta era també la voluntat de Pau i Bernabé. La seva acció a Antioquia de Pisidia serveix d’exemple típic del mètode amb el qual volien evangelitzar les ciutats paganes a partir de la comunitat jueva. I la seva missió aparentment fracassa, perquè Pau i Bernabé són perseguits i expulsats. Però ens diu el text que “els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.” Ah si els cristians visquéssim feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant! Seríem un testimoni creïble per al món d’avui.
També el vident de l’Apocalipsi, promet el consol als qui són perseguits i martiritzats i ho fa amb paraules plenes de bellesa. 
D’altra banda Crist coneix les ovelles. “Conèixer” a la Bíblia implica una relació de contacte personal, vital, afectiva, unificant. El do de Jesús als que el seguim és la vida definitiva, el nou naixement per l’Esperit que acaba en nosaltres l’obra creadora i ens dóna capacitat de fer-nos fills de Déu. Si el seguim així no ens perdrem mai, perquè la qualitat de vida que Jesús ens comunica supera la mort.  Ja des d’ara ens promet la vida definitiva. Ahir mateix, en una sobretaula amb cristians adults, sorgia aquesta pregunta: “com és la vida eterna?”. No ho sabem gaire, ens depassa, però sí que hi ha una cosa clara, la vida definitiva s’anticipa enmig nostre cada vegada que ens estimem generosament. I així, diàriament podem tenir tasts d’eternitat.
Podrem estar-ne segurs, Jesús és el bon pastor que defensa els seus fins a donar la vida. Per Jesús, com per al Pare, el més important és la nova humanitat. En Jesús tot és expressió de Déu Pare, són perfectament u. Són unitat en l’acció.
Dilluns passat a Vic vam celebrar la jornada del clergat català. Érem vora 450 sacerdots dels 10 bisbats catalans. Amb diverses edats, procedències i sensibilitats, tots volem assemblar-nos a Jesús, el Bon Pastor. Com s’hi va assemblar el bisbe Josep Torras i Bages, patriarca espiritual de Catalunya, del qual estem celebrant el centenari de la mort. Ell era “home de l’eternitat”, un pastor savi i sant, un home arrelat a la terra, compromès amb la llengua i amb la cultura de la terra i, també, amb un esguard universal.

Pregueu si us plau perquè tots ens sentim deixebles, i pregueu perquè hi hagi unitat entre tots els qui tenim encomanat aquest ministeri que portem en gerres de terrissa, per guiar els qui tenim encomanats a les prades eternes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.