Som casa

Diumenge VIè de Pasqua

1 de maig de 2016

Avui celebrem el diumenge sisè de Pasqua i també és la jornada del primer de maig, la festa de Sant Josep Obrer i el Dia Mundial del Treball. Pasqua i món obrer no solen associar-se. Però els moviments obrers cristians de Catalunya i Balears, els capellans obrers, les religioses en barris i les delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya, són també signes de resurrecció. Ells no cessen d’expressar la necessitat d'un compromís comunitari fort avui a favor del treball decent i digne. Mercè Solé, membre de l’ACO escriu: “On hi ha atur, hi ha esforços per no perdre el lloc de treball, solidaritat amb qui no té ingressos, suport en la recerca de feina. On hi ha injustícia, hi ha petites o grans accions sindicals, de barri, de col·lectius que defensen els drets de les persones (...) On hi ha manca de formació, hi ha persones disposades a dedicar temps i esforç perquè els seus veïns aprenguin a expressar-se o aprenguin un ofici (...). On hi ha conflictes, hi ha qui fa els possibles perquè es resolguin en pau” (Catalunya Cristiana, n. 1910, 1/05/16, p. 21). Tot això són tasts de resurrecció.

L’evangeli d’aquest diumenge sisè de Pasqua ens ajuda a reviure un dels moments més emotius del “Sermó del Sopar”, d’aquella conversa de comiat que va tenir el Senyor amb els deixebles la vigília de la seva mort. Aquella és l’hora decisiva, l’hora de la veritat i de les confidències. Jesús, conscient que l’enxamparan tard o d’hora i el mataran, consola els apòstols amb la promesa de l’Esperit Sant (Rius Camps). “L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he diu i us ho farà entendre”. Amb els anys va creixent el món dels records, però hem de recordar no allò que ens enverina o ens intoxica, sinó allò que ens fa viure, allò que ens entusiasma. Recordar vol dir tornar a passar pel cor i fer memòria agraïda. I entendre és comprendre el sentit profund. Podríem dir també que hi ha un progrés en la comprensió de l’Evangeli en el decurs de la història...Jesús promet també que Ell i el Pare vindran a fer estada en el creient. Els biblistes ens diuen que el mot “estada” és el mateix que “estança”. Cada creient som estada som casa del Pare: quina responsabilitat tan bella i tan exigent!

El llibre de l’Apocalipsi ens ha descrit la ciutat santa, és a dir el projecte de Déu per a la humanitat. Ens diu que “resplendia com el jaspi”. Segons Plini el jaspi era de les menys estimades entre les pedres precioses. Però si tenia poc valor entre les gemmes, com a pedra de construcció era molt valuosa. L’estructura de la ciutat –del projecte de Déu amb la humanitat-  és reflex de l’estructura espiritual del poble de Déu.                                                                                                                                                                                          

“Us deixo la pau, us dono la meva pau.” En cada celebració de l’Eucaristia repetim aquestes paraules i, després, invitats pel celebrant, ens intercanviem un signe de pau. Aquest gest tan expressiu i ben acceptat, es va tornar a implantar arran del Concili. Jesús deixa la pau i alhora la dóna. Llegat de pau i missió de pau. L’Eucaristia és font de pau, si ens preparem dignament per viure-la i si sabem portar-la després a la vida quotidiana. No pot ser que un cop l’hem celebrat tot continuï com abans...

Maria fou la primera en guardar les paraules i rumiar-les en el seu cor. Que ella protegeixi tots els qui busquen feina perquè la trobin, els qui l’han trobada perquè la mantinguin i els qui l’han deixat per motius de jubilació perquè omplin de sentit aquest tram de la seva vida.