domingo, 1 de enero de 2017

Meravella i no violència


Meravella i no violència
Homilia 1 de gener de 2017
Diu l’evangelista Lluc que tothom qui ho sentia “es meravellava del que deien els pastors”. Jo em pregunto si avui les persones us meravelleu del que diem els pastors, els preveres, quan prediquem, quan anunciem amb paraules nostres les coses de Déu. I també si els preveres som capaços d’admirar-nos del que dieu els laics. Potser no prou. En aquest comencem d’any demanem que tots tinguem la capacitat de meravellar-nos, recíprocament. Les meravelles són coses admirables, dignes d’admiració. La capacitat d’admirar-se, de reconèixer-les és en l’arrel de tota saviesa.
El papa Francesc en el seu missatge amb motiu de la cinquantena jornada mundial de la pau dedicat enguany a la no violència, diu que “la família és l’espai indispensable en el qual els esposos, els pares i els fills, els germans i les germanes aprenen a comunicar-se i a tenir cura uns dels altres de manera desinteressada i on els desacords o fins i tot els conflictes han de ser superats no amb la força sinó amb el diàleg, el respecte, la recerca del bé de l’altre, la misericòrdia i el perdó.” (n. 5) I en canvi, quantes vegades hi ha violència en les relacions familiars! Cal que ens reconeguem els uns als altres com a dons sagrats dotats d’una immensa dignitat (n.1). Aquesta mateixa setmana em trucava una mare de família, àvia, simplement per comunicar-me amb joia que aquest Nadal, a casa seva hi havia hagut una gran pau. Era important per a ella, perquè portaven uns mesos de disputes i renyines entre els seus fills. Jo crec que les seves pregàries, la seva proximitat, el regal d’un llibre sobre el perdó i la reconciliació, els havia ajudat.
A escala mundial, el bisbe de Roma explica que “la no violència practicada amb decisió i coherència ha produït resultats impressionants. I recorda els èxits obtinguts per Mahatma Gandhi i Khan Abdul Ghaffar Khan en l’alliberament de l’Índia i de Martin Luther King Jr. en contra de la discriminació racial. Diu també que en especial, les dones són freqüentment líders de la no violència com per exemple Leymah Gbowee i milers de dones liberianes que han organitzat trobades d’oració i de protesta no violència obtenint negociacions d’alt nivell per la conclusió de la segona guerra civil a Libèria. Em venia a la ment que en el meu poble, Calonge, la matinada del 25 d’abril de 1937, unes dues-centes dones calongines, liderades per l’Hortènsia Vilaseca i l’Elisa Montaner, de cal Ferrer, s’enfrontaren als milicians armats i alliberaren els ugetistes tancats al calabós del castell. Aquesta valentia va canviar el signe de la guerra al poble i de retruc a Catalunya.

El Sant Pare ens demana que en el 2017, ens comprometem amb la nostra oració i amb la nostra acció a ser persones que apartin del seu cor, de les seves paraules i dels seus gests la violència i a construir comunitats no violentes que tinguin cura de la casa comuna. Heu vist que amb motiu del vuitantè aniversari del Sant Pare vuitanta persones l’hem felicitat amb breus missatges a Catalunya Cristiana. Jo el vaig voler felicitar precisament per haver introduït aquesta virtut de “la cura de la casa comuna” que enclou totes les altres virtuts. És el que fan les mare, tenir cura de casa. És el que feu Maria. Realment la no violència activa, fa meravelles.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.