domingo, 29 de enero de 2017

Benaurances d'avui i sempre

Homilia diumenge IV (29/01/17)

Les benaurances -dolces felicitacions del Senyor- no es troben solament al Sermó de la Muntanya. El gènere benaurança ens surt a l’encontre també en d’altres passatges de l’Escriptura, per exemple quan Elisabet li diu a Maria “benaurada tu que has cregut, tot allò que el Senyor t’ha fet saber s’acomplirà” o quan  Jesús Ressuscitat li diu a Tomàs: “benaurats els qui creuran sense haver vist”. Les benaurances tenen el perfum de la lloança, del benparlar, del reconèixer el caire positiu de les situacions aparentment més aspres i difícils.
Les benaurances són un cant a les persones que són considerades beneïdes per Déu. Hi ha un matís, per tant de perennitat i d’arrelament. No es tracta d’una felicitat passatgera ni efímera: és una felicitat per sempre. És aquella que tots somniem tenir. Jesús ens ensenya que aquesta felicitat eterna s’aconsegueix per un camí paradoxal, el de l’abnegació i el de l’anorreament. Quan més ens desdibuixem a nosaltres mateixos, quan més ens rebaixem, més dibuixem el rostre de Déu.
“Ha derrocat els poderosos del soli i ha exalçat els humils” diu Maria tot magnificant el seu Senyor. “Tot aquell que s’humilia serà enaltit”, diu Jesús, seguint l’ensenyament de la Mare.
Jesús pot proclamar les benaurances perquè Ell fou el primer benaurat. Jesús nasqué pobre i morí pobre: no tenia ni on reclinà el cap. Jesús fou benaurat perquè estigué de dol per la mort de Joan Baptista, el seu precursor i perquè va fer seu el dolor de Jaire i de la vídua de Naïm. Jesús fou benaurat perquè fou humil i va convidar a aprendre d’aquesta humilitat, d’aquesta mansuetud per trobar el repòs. La fam i set de justícia el va portar a expulsar els mercaders del Temple. Jesús fou benaurat perquè es compadí dels leprosos, del cec de naixement, de la dona corbada, de la filla de la siro-fenícia. Jesús fou benaurat, perquè ja ressuscitat d’entre els morts, s’aparegué en so de pau als apòstols al cenacle. Jesús, en fi, fou benaurat perquè el van ofendre, el van perseguir, el van calumniar i el van clavar a la creu.
Permeteu-me que continuï i actualitzi les benaurances:
Benaurats els voluntaris de FOLRE de Badalona perquè han donat sostre als sense sostre quan més fred feia als carrers.
Benaurats els qui fan possible ASPANIN perquè han aconseguit que els discapacitats de la nostra ciutat fruïssin d’autonomia i de lleure.
Benaurats els membres de l’apostolat seglar de Catalunya, reunits en jornada, perquè volen caminar plegats, sinodalment, amb les parròquies i comunitats.
Benaurats els mestres de l’Escola Cristiana de Catalunya, perquè malden per guiar els qui tenen confiats pels camins de les virtuts i dels valors.
Benaurat fra Josep Parra, perquè després de quaranta anys de ser missioner a Guatemala entre els més pobres, el Sant Pare t’ha portat a l’episcopat.
Benaurats germans José Martín i Paola, perquè tot i haver hagut d’abandonar la vostra pàtria, no heu deixat de somriure, ni d’interpretar belles melodies.
Benaurat l’Àlex Marot que ens va fer riure tantes vegades, perquè ja riu per sempre al costat dels àngels.

Germans i germanes, que fem de la nostra vida un cant als benaurats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.