Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge laetare 26/03/17 En aquest diumenge central de la Quaresma, es proclama l’evangeli d’aquell cec al qual Crist va regalar la llum. Aquest text el llegien els catecúmens en aquesta jornada del gran escrutini. Els escrutinis són ritus per verificar com les ments i els cors dels iniciats es van purificant i il·luminant pel coneixement cada vegada més profund de Crist Salvador. El deixeble va seguint tot un procés de creixement interior. La Quaresma és l’alegria de viure amb plena consciència la Llum de Crist. I és que la conversió és també profundament alegra. En el llenguatge bíblic Llum és veritat, passió, bellesa, vida bategant d’amor, sinceritat i transparència, puresa d’intenció (Gomà)... El marc ambiental de l’escena fou la festa dels Tabernacles: quan esplèndides il·luminacions al Temple recordaven com Déu es va fer llum per guiar els israelites en la travessa del desert. I Jesús es presentarà com a “llum del món”. Per això un dels ritus baptismals encara avui...

Homilia Diumenge III de Quaresma Un dels esmalts que hi ha en el frontal d’aquest altar de Santa Maria, el central, presenta l’escena de l’Èxode que hem proclamat. El poble tenia set. I murmurava i es rebel·lava contra Moisès. És una imatge de la vida humana. De tots nosaltres que tenim set interior, però que rondinem perquè sovint no trobem com satisfer-la. I el seu guia Moisès s’exclamava perquè no sabia què fer per aquell poble que tenia confiat. I ells s’exclamaven perquè la promesa de Moisès no semblava respondre a les seves expectatives. I Déu li fa entendre al seu elegit que ha donar un cop de vara a aquella roca perquè en surti l’aigua viva. I Moisès després de dubtar, ho farà.  Sense l’aigua d’aquella roca, que és el símbol de Déu mateix, haurien mort de set. Quant avui vivim assedegats! Penso en molts amics d’aquí mateix de Badalona, que en d’altre temps eren practicants habituals i compromesos, que amb els anys s’han anat allunyant de la pràctica de la fe i del com...

Diumenge  II  de Quaresma Tots en el decurs de la nostra vida passem moments de claror i moments de foscor. Dies i nits. Els grans sants també els han tingut. Sant Ignasi de Loiola parla de consolació i de desolació. Sant Joan de la Creu de la “ noche oscura del alma ”. Santa Teresa de Calcuta després d’unes consoladores experiències místiques, va viure una llarga foscor interior fins a la mort, que queda reflectida en el seu llibre “Vine, sigues la meva llum...”. També aquests moments els podem viure com a comunitat... Avui l’evangeli descriu un moment intens de consol, de llum i de pau dels tres deixebles estimats. Aquell Jesús de cada dia, aquell que els havia cridat a la vora del llac, aquell per qui ho havien deixat tot, aquell que menjava i dormia amb ells, aquell de qui havien intuït ja un rerefons transcendent, quan ensenyava, quan guaria... ara a la muntanya se’ls manifesta plenament transfigurat amb la llum interior de la divinitat que el fa resplendir. Quina...

Homilia primer diumenge de Quaresma Hi ha un gran contrast entre la primera lectura i l’evangeli d’avui. Al paradís l’home i la dona sucumbeixen a la temptació del diable. Al desert Jesús venç la triple temptació. Al paradís hi ha de tot, però Adam i Eva sospiten que hi ha alguna cosa que Déu els amaga i per això transgredeixen l’orde de les coses: aspiren a ser el que no són. Fixem-nos en la promesa subtil de la serp:  “si mengeu de l’arbre del coneixement se us obriran els ulls.” I cauen en el parany. Al desert no hi ha de res, però Jesús amb la seva saviesa divina sap respondre al temptador -bíblicament molt culte perquè cita l’Escriptura- amb una Saviesa nova Vivim en una societat que hom qualifica “del coneixement”. És el nou model en el qual la informació entesa com a coneixement acumulat de forma comunicable apareix com a fonament del desenvolupament econòmic, polític i social. Una societat que atreu a molts creant miratges. És veritat que el coneixement ajuda al d...