Jaume Aymar i Ragolta

Homilia 25/06/17 El secret sovint va associat al poder. És sabut, per exemple, el poder que avui tenen al món els serveis secrets. O l’espionatge. O els anomenats secrets d’Estat. Sempre es poden trobar justificacions per guardar secrets. Els terroristes ordeixen els seus plans secretament. I sempre hi ha, dins de l’Església els qui “d’amagat difamen els companys” que es refugien sota la capa vergonyant de l’anonimat perquè la seva identitat romangui secreta... pobres, que trista és la sort del qui no dóna la cara. L’anònim es va enfonsant en la seva amargor...no li hem de fer el joc. Jesús esbotza el secret, perquè esbotza el poder: “no hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat.” Jesús ha dit també “a vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he rebut del meu Pare.” I en l’amistat, no hi ha secrets... És clar que hi ha temes que requereixen sigil i discreció, també dins de l’Església... però alerta amb les motivacions... mai com a poder, sempre c...

Avui és Corpus, la festa del Cos i la Sang de Crist. Abans només parlàvem del Cos, ara parlem del Cos i de la   Sang. Parlem d’un Cos que ha vessat la seva Sang per un acte d’amor abnegat envers els altres. Jesús ja ho havia manifestat: “ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida (la sang, en el context hebreu) pels amics”. Sí els cristians som un sol cos en Crist, també som   una sola sang amb la Sang de Crist. Ens ho ha recordat Sant Pau: “el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és comunió amb la sang de Crist?” Som cos i també som sang. Els cossos poden estar quiets, la sang mai no s’atura. Un cos sense sang, és un cos mort. La sang corre sempre per les nostres venes, no s’atura mai. Un cos del qual s’ha vessat tota la sang és un cos mort. La sang corre sempre per les nostres venes, ho vivifica tot (A. Rubio). Hem de ser doncs la sang mística de Crist que vivifica tot i a tots. Som vida, som amor. Si un cos el mutilem queda mutilat. Però si perdem san...

Estimats germans i germanes, Celebrem, avui la festa del Déu Trinitari o la festa del misteri de Déu. El fragment de la carta de Sant Pau que hem escoltat acaba amb una salutació trinitària que fem sovint en començar l’eucaristia: “Que la gràcia de Jesucrist el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres...”Dins del monoteisme, aquesta comprensió comunitària de Déu, u i tri, aporta una gran riquesa. Un amic sacerdot, un gran pedagog, advertia que hi ha un lligam entre les tres persones de la Trinitat i les trets virtuts teologals: L’essència del Pare és l’Esperança, espera, per això engendra i perquè és Esperança crea. El fill és Fe en el Pare i per això es lliura, té fe en els homes. L’Esperit Sant és l’amor i estima a la humanitat. Benet XVI escrivia precisament que fórem salvats en esperança ( Spes salvi ). L’octubre de l’any passat (2016) el papa Francesc va canonitzar la carmelita francesa sor Isabel de la Trinitat (1880-1906), una de les es...

Homilia en la Solemnitat de Pentecosta 4/06/17 L’autor sagrat diu que es trobaven tots junts i en un mateix lloc. Les reunions per ser fructíferes cal preparar-les. No es poden improvisar. De vegades en les nostres reunions quedem encallats, sentim que no avancem i això és sovint perquè improvisem o potser perquè volem que la nostra opinió prevalgui per sobre del consens. Jesús havia convocat en aquells tres anys de vida pública moltes vegades els seus amics. Els ensenyava amb paciència i ells li feien preguntes, de vegades s’admiraven, d’altres li posaven entrebancs, però ben segur que prevalia la concòrdia. Eren amb Ell. D’algunes d’aquestes trobades en tenim constància als evangelis, però ben segur que n’hi hagué moltes d’altres, perquè els evangelis resumeixen. Aquelles reunions s’havien interromput de manera abrupta amb la Passió i mort del Senyor. I ara els deixebles es tornaven a reunir tot i que amb les portes tancades per por dels dirigents dels jueus. La dels fets d...