domingo, 18 de junio de 2017

Cos i Sang 2017

Avui és Corpus, la festa del Cos i la Sang de Crist. Abans només parlàvem del Cos, ara parlem del Cos i de la  Sang. Parlem d’un Cos que ha vessat la seva Sang per un acte d’amor abnegat envers els altres. Jesús ja ho havia manifestat: “ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida (la sang, en el context hebreu) pels amics”. Sí els cristians som un sol cos en Crist, també som  una sola sang amb la Sang de Crist. Ens ho ha recordat Sant Pau: “el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és comunió amb la sang de Crist?” Som cos i també som sang. Els cossos poden estar quiets, la sang mai no s’atura. Un cos sense sang, és un cos mort. La sang corre sempre per les nostres venes, no s’atura mai. Un cos del qual s’ha vessat tota la sang és un cos mort. La sang corre sempre per les nostres venes, ho vivifica tot (A. Rubio). Hem de ser doncs la sang mística de Crist que vivifica tot i a tots. Som vida, som amor. Si un cos el mutilem queda mutilat. Però si perdem sang la podem recuperar... Jesús a l’evangeli parla també del cos i de la sang: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.” És convenient, cada vegada que sigui possible, combregar amb les dues espècies, els nostres germans baptistes, amb qui hem compartit aquesta setmana bíblica, ens han recordat que ells cada diumenge en el culte participen del pa i del vi.
Ahir, al Parc de Can Dragó de Barcelona, es va celebrar un acte commemoratiu del 30è aniversari de l’atemptat d’Hipercor, l’atac terrorista més important viscut a Catalunya, l’any 1987 que va provocar la mort de 21 persones (d’entre elles 4 infants) i en va ferir 45. El d’ahir va ser un acte sobri i molt emotiu, sense discursos, dirigit per l’Àngels Aymar. Hi havia música, dansa i poesia. Amb unes cadires buides, sobre les quals els familiars posaren objectes personals dels desapareguts... Els noms de les víctimes i les seves edats, eren escrits en els troncs dels arbres i en uns miralls. En el moment culminant, una irrupció de pètals vermells sortida del monument memorial, recordava la sang dels innocents vessada. Hi havia les primeres autoritats de la ciutat. En el moment d’enraonar amb els familiars, l’alcaldessa, Ada Colau i el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, tenien llàgrimes als ulls. Entre el públic una mare de família em deia “sóc de Lleida, no tinc cap relació amb les víctimes d’aquest atemptat, però avui sento un dolor com si fossin propis.” El cant ho recorda: “no sabies que a la terra tots els homes som germans, perquè dins les nostres venes corre la mateixa sang”.
Avui és el dia de la Caritat. De vegades fem sinònim caritat i amor. I no és el mateix. La caritat és l’amor de Déu. El nostre amor humà és limitat, l’amor de Déu, la caritat, no té límits, estima sempre i a tothora. I nosaltres estem cridats a estimar amb aquesta amor. L’amor es cansa, la caritat no es cansa mai. Ho deia Sant Joan de la Creu: “El alma que anda en amor, ni cansa, ni se cansa”.  
Dijous Sant és el dia de la Caritat, però en la intimitat del Cenacle. El Corpus és el mateix però proclamat pels carrers i les places. Jesús ho havia dit quan va fundar l’Eucaristia: “estimeu-vos els uns als altres –és amor fratern- com el Pare m’estima a mi i jo a vosaltres. No n’hi ha prou amb estimar els altres amb les curtes forces del nostre cor humà.
Dimarts farà cent-vint anys que Badalona fou declarada ciutat. Avui som la tercera ciutat de Catalunya. Cadascú de nosaltres estem cridats a ser testimonis personalment, però d’altra banda som la corporació de Crist enmig del món; per tant també cal també un testimoni comunitari, social. Testimoni de persones enmig de persones, i alhora d’institucions enmig d’institucions. La caritat estima els altres personalment, d’un a un... El missatge de la comissió episcopal de pastoral social porta per títol: “Cridats a ser comunitat” i ens convida a promoure camins de comunió amb els qui sofreixen.

Aquesta tarda sortirem en processó pels carrers i places de la nostra ciutat. Que aquest passeig sigui el símbol festiu que volem donar sigui testimoni d’un amor nou enmig de la nostra gent. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.