La mística a l'abast

Estimats germans i germanes,

Celebrem, avui la festa del Déu Trinitari o la festa del misteri de Déu. El fragment de la carta de Sant Pau que hem escoltat acaba amb una salutació trinitària que fem sovint en començar l’eucaristia: “Que la gràcia de Jesucrist el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres...”Dins del monoteisme, aquesta comprensió comunitària de Déu, u i tri, aporta una gran riquesa.

Un amic sacerdot, un gran pedagog, advertia que hi ha un lligam entre les tres persones de la Trinitat i les trets virtuts teologals: L’essència del Pare és l’Esperança, espera, per això engendra i perquè és Esperança crea. El fill és Fe en el Pare i per això es lliura, té fe en els homes. L’Esperit Sant és l’amor i estima a la humanitat. Benet XVI escrivia precisament que fórem salvats en esperança (Spes salvi).

L’octubre de l’any passat (2016) el papa Francesc va canonitzar la carmelita francesa sor Isabel de la Trinitat (1880-1906), una de les escriptores místiques més profundes i originals dels darrers segles. En la seva obra comparteix la seva experiència de vida i la il·lumina amb textos de l’apòstol sant Pau, de l’evangelista sant Joan i del místic Sant Joan de la Creu. Als 11 anys quan Isabel, orfe ja de pare, va fer la primera comunió la seva mare la va portar al Carmel. Allí la priora li va explicar a Isabel que el seu nom volia dir “Casa de Déu” i ella en va quedar molt impressionada... Per això, anys després escrivia: “Trinitat, heus aquí la nostra pròpia llar, la casa paterna de la qual mai no hem de sortir”.

La Isabel tocava molt bé el piano i el 1893 va rebre un primer premi. Deia “la meva amiga té un piano magnífic de cua que m’encisa. Toca meravellosament i estaria tocant hores interminables...”.  El 1901 en rebre l’hàbit carmelità va prendre el nom d’Isabel de la Trinitat. El 1905 va emmalaltir del mal d’Addison que aleshores no tenia cura. L’any següent va escriure una carta a la seva germana Margarita, el tema era com trobar el cel a la terra. Li diu “et deixo en herència la meva devoció als Tres, a l’Amor. Viu amb ells allà dins en el cel de la teva ànima. El Pare et cobrirà amb la seva ombra (...) i et guardarà del tot per a Si (...) El Verb imprimirà en la teva ànima com en un cristall, la imatge de la seva bellesa (...) l’Esperit Sant et transformarà en lira misteriosa (...) aleshores seràs lloança de la seva glòria. Sor Isabel de la Trinitat va morir el 9 de novembre de 1906, a les sis del matí, després del toc de l’Àngelus. Les seves darreres paraules foren: “Vaig a la trobada de la Llum, de l’Amor, de la Vida”, una altra invocació trinitària.

En un món assedegat d’espiritualitat, testimonis com el de sor Isabel són un estímul. Algú podria objectar que els místics són uns pocs escollits, que la seva espiritualitat no està a l’abast... Melquiades Andrés, historiador de la mística, deia que el místic és senzillament el cristià madur. És madura la nostra fe o no ha avançat al compàs de la meva persona?  Realment vivim un lligam entre fe i vida? La nostra vida comunitària reflecteix ni que sigui pàl·lidament la riquesa de la vida trinitària?

Ens alegra que el P.Josep Maria Canals hagi estat nomenat prior de la Cartoixa de Montalegre. És un home d’un gran cor, molt entregat i molt bon coneixedor de l’Orde. Ell va ser rector de la veïna parròquia de Pomar, per la seva vitalitat li deien “mossèn dinamita” i quan li va comunicar al Dr. Jubany que volia ingressar a la Cartoixa no li volia permetre. Però quan el mateix bisbe el va veure vestit amb l’hàbit blanc, es va posar a plorar. En la Jornada Pro Orantibus, preguem per ell i per tots els contemplatius. I acollim-nos també a les seves pregàries.