Reunions fecundes

Homilia en la Solemnitat de Pentecosta 4/06/17

L’autor sagrat diu que es trobaven tots junts i en un mateix lloc. Les reunions per ser fructíferes cal preparar-les. No es poden improvisar. De vegades en les nostres reunions quedem encallats, sentim que no avancem i això és sovint perquè improvisem o potser perquè volem que la nostra opinió prevalgui per sobre del consens. Jesús havia convocat en aquells tres anys de vida pública moltes vegades els seus amics. Els ensenyava amb paciència i ells li feien preguntes, de vegades s’admiraven, d’altres li posaven entrebancs, però ben segur que prevalia la concòrdia. Eren amb Ell. D’algunes d’aquestes trobades en tenim constància als evangelis, però ben segur que n’hi hagué moltes d’altres, perquè els evangelis resumeixen. Aquelles reunions s’havien interromput de manera abrupta amb la Passió i mort del Senyor. I ara els deixebles es tornaven a reunir tot i que amb les portes tancades per por dels dirigents dels jueus.

La dels fets dels Apòstols és una reunió que ens fa pensar també en moltes reunions que en el decurs de la història s’han hagut de fer de manera clandestina .   Les persones més grans recordeu com en temps de guerra hi havia als pobles i ciutats culte clandestí. Però encara avui al món hi ha molts indrets on se celebrava de manera clandestina en un context difícil d’indiferència o persecució.

Els qui tenim la sort de gaudir de llibertat de culte potser no valorem prou el fet de tenir tantes misses a l’abast, en tantes parròquies i centres de culte, a tantes hores... I per això les nostres celebracions sovint són rutinàries, poc participades, si més no aparentment; no podem mai jutjar, perquè tothom viu la fe al seu estil... El que és segur és que la festa ens ha de portar al compromís, el compromís ens ha de dur a la festa.

Perquè el pitjor tancament no és el de les portes exteriors sinó el de la nostra interioritat. Tots sabem què vol dir un comportament tancat, obtús, inflexible i els mals que comporta...

La trobada amb Jesús Ressuscitat sempre és font de pau i d’alegria. Diu l’evangelista que els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Devien estar penedits d’haver abandonat el Mestre, en l’hora decisiva –tot i que Ell els havia deixat marxar lliurement. Per això mateix aquest veure’l amb una mirada interior va ser el preludi de la pau i l’alegria.

Estar en l’Esperit només és possible quan un es fa humil. L’Esperit davalla sobre els humils, per això l’anomenem “Pare dels pobres”.  La supèrbia és un obstacle per deixar fer l’Esperit Sant. Deia una ermitana ja gran, la Dolores Arriola, una dona excepcional que havia viscut el drama de la segona guerra mundial, que per la nostra manera de ser l’Esperit sovint ha d’entrar en la nostra vida com la llum del sol en un bosc, per escletxes... És una imatge exacta.

El Papa Francesc a la Laudato Si, fent-se ressò del magisteri de Sant Joan Pau II diu: “Déu que vol actuar amb nosaltres i comptar amb la nostra cooperació, també és capaç de treure algun bé dels mals que nosaltres realitzem, perquè l’Esperit Sant posseeix una inventiva infinita, pròpia de la ment divina, que proveeix a deslligar els nusos dels esdeveniments humans, fins i tot els més complexos i impenetrables.” Nosaltres doncs, temples de l’Esperit Sant no hem de tenir por a ser creatius, a viure l’enginy de la caritat. A confiar que Déu, amb el seu Sant Esperit pot treure béns dels mals... I això ens porta a deslligar els nusos de la nostra vida... Aquella advocació tan entranyable de la Mare de Déu que desfà nusos a la qual s’encomana sovint el Papa Francesc... Que l’Esperit Sant il·lumini les nostres trobades, ell que fins i tot de les qüestions més complicades en sap treure béns.