Jaume Aymar i Ragolta

L’evangeli d’aquest diumenge l’hem escoltat moltes vegades. És un text que solem proclamar a la catequesi i a les celebracions comunitàries de la penitència. Ens emociona sobretot pel que representa de generositat del pare que no deixa d’esperar el fill petit que ha marxat. Pot ser que ens evoqui situacions viscudes a la nostra mateixa família o a una família propera. Henri Nouwen fou un sacerdot catòlic holandès autor de més de quaranta llibres d’espiritualitat. Un d’ells, potser el més divulgat, és El Retorn del Fill Pròdig. Meditacions sobre un quadre de Rembrand de l’any 1992. Molts l’heu llegit. Són unes meditacions extraordinàries. L’autor explica la primera vegada que va veure “aquest quadre tot just havia acabat un viatge esgotador de sis setmanes donant conferències pels Estats Units, llançant una crida a les comunitats cristianes perquè fessin tot el possible per prevenir la violència i la guerra a Amèrica Central. Estava realment cansat, tant que gairebé no podia camina...

Homilia diumenge III de Quaresma 24/03/19 Estimats germans i germanes: La bardissa es esquerpa i punxeguda. No obstant, Déu crida el pastor Moisés des d’una bardissa incandescent. Hagués pogut triar un oasi amable i escull una bardissa feréstega i el fa descalçar perquè és terra sagrada. Què em diu avui aquesta Paraula de Déu? Doncs que el Senyor ens parla també des de l’adversitat, des de les circumstàncies complexes, aspres i punxegudes. A Francesc d’Assís li parlava també per mitjà del germà llop. Per això fins i tot davant de la persona aparentment més esquerpa i punxeguda hem de descalçar-nos, ens hem de treure les botes de l’agressivitat i ens hi hem d’acostar conscients que en l’altra hi ha sempre un fons de misteri.  I també ens ho podem aplicar a nosaltres mateixos que sovint ens enfadem amb la nostra manera de fer i d’actuar. Perdonem-nos també a nosaltres mateixos. El nom de Déu. Mossèn Pere Ribot escrivia que l’amor és el nom de Déu. I un rabí fa notar...

Evangeli II de Quaresma 2019 Estimats germans i germanes, L’Evangeli d’avui il·lumina la nostra vida i el nostre moment actual. Fixem-nos: ens trobem en aquella muntanya que és la mateixa de les temptacions que escoltàvem diumenge passat. Jesús és al centre i a un costat hi té Moisès i a l’altra hi té Elies.   Moisés representa la llei, Elies els profetes.   Avui per organitzar la convivència uns reivindiquen aferrissadament la llei. Les lleis ordenen i regulen. Les lleis manen o prohibeixen en consonància amb la justícia. No complir-les porta sancions. De l’altra banda hi ha els profetes que amb la seva paraula i la seva vida anticipen el món que ha de venir. Són arriscats i solen tenir un final tràgic. I enmig de tots dos, llei i profetes, hi ha Jesús transfigurat que tot ho il·lumina. Jesús que dona compliment a la llei, que diu que la persona està per sobre de la llei. Jesucrist que és més que un profeta i que està per sobre de tots els profetes. Què em diu aquest...

Diumenge I de Quaresma 10 de març de 2019 Estimats germans i germanes: Aquestes tres temptacions o proves que els evangelistes situen en el principi de la missió de Jesús, de fet l’acompanyaran tota la vida. Davant la prova de convertir les pedres en pans, és a dir la temptació de les solucions immediates, Jesús mostrarà en els seus ensenyaments que el camí de creixement personal és tot un procés que demana temps: ho veiem a la paràbola del gra de blat, en tot l’itinerari de seguiment personal que ell proposa i en el bell resum dels deixebles d’Emaús. Aquesta temptació s’accentua avui quan la societat s’accelera i confonem el més ràpid amb el millor, quan sabem que en realitat no és així, ni a la taula, ni al volant, ni en la comunicació, ni amb el tracte amb els altres: no, el més ràpid no és el millor. Ni les plantes creixen estirant-ne les tiges ni les persones forçant els temps. Explica el mossèn Josep Rius Camps a Catalunya Cristiana d’aquesta setmana que la muntanya...

 Diumenge VIII del temps ordinari.  3 de març de 2019 Estimats: Els arbres són ben presents en les lectures d’aquest diumenge. El P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat, explicava la seva vivència d’un pi. Un dia que tenia ganes de caminar va aprofitar per anar a peu a Can Massana on l’esperaven uns amics, es va perdre. A la una m’esperaven a Can Massana, deia eren ja més de les dotze i no sabia cap on tirar. Ni caminant l’angúnia no em passava. Un moment vaig descobrir de lluny Can Massana, però no sabia ni com ni per on anar. Em trobava ben fora del camí marcat i l’angúnia se’m tornà pànic.. Avançant d’esma, vaig trobar davant meu un gran pi, alt, magnífic, tan gruixut que jo sol no l’hauria pas pogut abraçar. Era abans dels focs del 1986. El pànic em feia sentir com flotant. En aquell moment no tenia ni fe ni esperança. No sé per quina mena d’instint i em vaig abraçar amb força al pi i vaig començar a respirar pausadament. El contacte material amb el pi em féu davall...