Síntesi creativa

Evangeli II de Quaresma 2019

Estimats germans i germanes,

L’Evangeli d’avui il·lumina la nostra vida i el nostre moment actual. Fixem-nos: ens trobem en aquella muntanya que és la mateixa de les temptacions que escoltàvem diumenge passat. Jesús és al centre i a un costat hi té Moisès i a l’altra hi té Elies.  Moisés representa la llei, Elies els profetes.  Avui per organitzar la convivència uns reivindiquen aferrissadament la llei. Les lleis ordenen i regulen. Les lleis manen o prohibeixen en consonància amb la justícia. No complir-les porta sancions. De l’altra banda hi ha els profetes que amb la seva paraula i la seva vida anticipen el món que ha de venir. Són arriscats i solen tenir un final tràgic. I enmig de tots dos, llei i profetes, hi ha Jesús transfigurat que tot ho il·lumina. Jesús que dona compliment a la llei, que diu que la persona està per sobre de la llei. Jesucrist que és més que un profeta i que està per sobre de tots els profetes.

Què em diu aquest evangeli? Doncs que vivim en una societat on hi continua havent aquesta tensió. Entre els que es reclouen en la legalitat vigent per protegir l’orde constituït i els qui s’arrisquen proposen nous models d’organitzar la convivència. La llei i els profetes d’avui. El seny i la rauxa. Tots dos són complementaris: cal trobar la síntesi.  

Mirem la reacció dels deixebles. D’una banda estan profundament adormits.  Estan absents, com hi estaran també a Getsemaní.  Alerta germans, siguem conscients del temps que estem vivint, no ens adormim, no ens engorronim, no ens evadim. Quan un dorm perd el sentit de la realitat i perdre el sentit de la realitat pot tenir conseqüències tràgiques.

Les tres cabanes de què parla Pere són  una probable al·lusió a la festa de les tendes o dels tabernacles, una de les festivitats més importants del judaisme en que tothom pelegrinava al Temple de Jerusalem. És a dir Pere volia que es quedessin també Moisès i Elies, volia fer una mena de sincretisme entre el vell i el nou testament. però la institució provisional que representen aquests dos grans personatges bíblics ja ha passat. Jesús ja no és simplement un “rabí” com l’anomenava Pere, Jesús és el fill de Déu.

Els seguidors de Jesús hem d’entrar en aquest nou temps que Ell ha vingut a inaugurar. Però no es tracta de fer un sincretisme, una barreja, es tracta d’un seguiment creatiu basat en l’amor i el perdó. Diu Sant Gregori que és perquè s’acomplís l’escriptura: la causa havia de ser judicada sota la declaració de dos o tres testimonis. Però que l’aval definitiu ve només de part de Déu: “Aquest és el meu fill, el meu Estimat, escolteu-lo”. Nosaltres també hem d’escoltar-lo. I saber que la passió és necessària per entrar a la glòria. Continua dient Sant Gregori: “que no hi hagi ningú que s’espanti de sofrir per causa de la justícia, o que desconfiï de la retribució promesa, ja que per mitjà de les fatigues arribarem al descans i per mitjà de la mort, a la vida.”

En Jesús, en el seu missatge, en l’evangeli trobem la clau per organitzar la nostra convivència  d’una manera nova.

Pere, Jaume i Joan, “s’esporuguiren però entraren dins el núvol”. Què vol dir avui entrar dins del núvol?  Vol dir transcendir, vol dir posar distància... Vol dir trobar hores de contemplació serena com la d’Abraham quan contempla la immensitat del firmament estelat.  Vol dir cercar moments de silenci intens. Cal restar en silenci per posar en ordre i meditar en les meravelles que Déu obre en la nostra vida, com Maria que recordava, que tornava a passar pel cor i en feia memòria agraïda, però no es quedava en el record sinó que renovava el seu sí a Déu cada dia de la seva vida i així esdevingué deixeble i factor de cohesió dels deixebles esporuguits en l’hora suprema.