El perdò difícil i alliberador

El perdó que costa

Deia un professor amic, l’Isidre, que si aquest evangeli d’avui ens el prenguéssim el peu de la lletra a l’hora de l’ofertori de l’eucaristia abans de presentar a l’ofrena Déu,  les esglésies quedarien buides perquè tots tenim algun tema a resoldre amb els nostres germans…Paul Ricoeur parlava del perdó difícil. Per això, per perdonar,hem de demanar el do de l’Esperit Sant, no ens podem refiar només de la nostra bona voluntat. Hi ha persones que em diuen, “jo ja voldria perdonar però no sé com”. Si hi ha voluntat, ja hem fet un primer pas, però no n’hi ha prou, ens cal ajuda dels altres,  fins i tot d’experts. I sempre hem d’obrir-nos també al miracle..Els processos de reconciliació poden durar anys. Amb tot, el procés de perdó requereix una conversió.  Sovint hem de baixar del nostre orgull, hem d’evitar fer judicis temeraris. Quantes vegades em tingut una percepció de l’altre de formada per prejudicis o pel que altres ens han dit. I perdonar no significa només que tot quedarà igual com abans,sinó que si el perdó és realment cristià, encara estimarem més aquella persona que creiem que ens ha ofès. I ara posem-nos en el lloc del qui perdona. Perdonar demana humilitat, comprensió, benvolença, tendresa… Només aquell que s’ha sentit perdonat sap després perdonar i fins i tot perdonar-se que és el que més ens costa. Jesús apostava pel que avui anomenem una “ètica de màxims”,que en cada època i cultura pren un relleu diferent però que ens exigeix i fa emergir el millor de nosaltres mateixos.

Eulàlia de Barcelona seria el que avui anomenem una protofeminista. Una dona lliure i valenta que va saber optar pel camí més difícil: el de negar-se a la idolatria per afirmar la seva fe en Jesús. El perfum del seu testimoni, des del desert de Sarrià, s’expandeix festiva ment encara per tot Barcelona.