Entradas

Mostrando entradas de 2024

Fer i fer i fer

Sembla que aquests dies de Nadal tots ens tornem més solidaris, si més no així ho expressen les nostres nadales. Per cert, com gaudim quan rebem encara alguna Nadala escrita a mà entre el magma de missatgets de watsapps i vídeos curts.   Escoltem de llavis de Joan Baptista un missatge senzill i directe de solidaritat El qui té dues túniques, que en doni al qui no en té; i el qui té aliments, que faci de manera semblant». Miro el meu armari i el nostre frigorífic i em quedo sense paraules. Clar que també nosaltres aquí a   la Murtra també som beneficiaris de Càritas, però us asseguro que aquestes festes no ens mancarà res. I vingueren també uns publicans per a ser batejats, i li digueren: «Mestre, què farem?». I ell els digué: «No feu més que el que ha estat establert que feu». I avui tothom vol fer més i més i més. I tothom vol mostrar que fa molt i molt i molt. Limitem-nos a fer bé allò que hem de fer. Quan mossèn Enric d’Ossó li deia a l’Antoni Gaudí com volia que fos el c...

Immaculada Concepció 2024

Estimades germanes, estimats germans, A molts ens agrada al migdia resar l’àngelus. En aquesta pregària senzilla i popular evoquem l’instant en què el Verb es va fer carn, gràcies al sí de Maria. Va ser en el moment oportú. N’ha quedat l’expressió “Àngel a Maria!”, quan un encerta en la seva resposta. Amb els anys he anat entenent que les coses s’esdevenen en el moment que han de passar. Hi ha una frase de l’Alcorà que vaig sentir dir sense saber que pertanyia a aquest llibre sagrat: “no es mou una fulla que Déu no vulla”. Literalment diu : “Ell sap que hi ha a la terra i al mar, no cau una fulla sense que Ell ho sàpiga”. (Q.6:59) És clar que això entès al peu de la lletra ens pot fer caure en un determinisme, si tot estigués ja previst, on quedaria la nostra llibertat? Cal sintonitzar el voler de Déu amb la nostra llibertat. La llibertat és fer en cada moment allò que cal fer. Això ho sabeu bé els pares de família, no feu el que voleu, feu el que més convé en cada moment.   I ai...

Paraules davant del ple de l'Ajuntament de Badalona

  Paraules del Dr. Jaume Aymar Ragolta davant del Ple de l’Ajuntament de Badalona, 1 de desembre de 2024 (text íntegre). Senyor Alcalde, regidores, regidors, conciutadans, agraeixo la possibilitat que se’m dona d’intervenir en aquest Ple. Soc Jaume Aymar Ragolta, prevere al servei del culte del Monestir i president de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, al servei de la cultura que genera aquest Monestir, joia del gòtic tardà. L’any vinent en farà quaranta que me n’ocupo (1985-2025), ajudat per un equip excel · lent . Enguany ha  fet cinquanta anys que el Monestir fou declarat BCIN. En el decurs d’aquests cinquanta anys, hi ha hagut dues ocasions en que l’administració pública, en concret la Generalitat, ha ajudat puntualment a la Murtra: el 1993 per la restauració de les pintures gòtiques del Refetor en l’esguard de la visita dels Reis i el 2015 per la digitalització de l’arxiu del bisbe Joan Carrera. La resta d’ajuts han partit sempre de la iniciativa...

Els collages de la Mercè Gual Combalia

  Paraules en la inauguració de l’exposició de Mercè Gual Combalia. Estem molt contents. Fa anys que ens coneixem amb la Mercè, però fa només un any aproximadament, que em va revelar que fa collage i avui aquí a l’Àrea Cultural Oriol, mercès al Joe i al seu equip, en tenim la primera mostra. Adrià Gual   Queralt, dramaturg, escenògraf, renovador del teatre català va néixer el dia de la Immaculada a Barcelona,   el 1872 i va morir en vigílies de Nadal 1943. L’Adrià va conèixer la Mercè quan era petita.   El tenim retratat aquí a l’Àrea amb ella i amb l’àvia Lola de Sojo Pratdesaba, filla del barri de Sarrià, que escrivia contes infantils. Una obra de Gual porta per títol Els excèntrics Tik-Tok. M’agradaria que algú m’expliqués quina relació té amb aquest gènere que avui està tan en boga en les xarxes. Josep Gual de Sojo. El fill de l’Adrià i la Lola, era impressor i per això l’apassionava el monotip. Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista d...

Preparar la festa

Diumenge I d'Advent Estimades germanes i estimats germans, que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués els vostres cors.   En Joan Capri, humorista, deia amb raó que els catalans tenim el menjar al cap. Que els caps de setmana no ens preguntem com t’ho has passat, si no on has anat a menjar...No es pot generalitzar, però sí que és veritat que més d’una vegada ens passem. Comencen ja els dinars de Nadal -per cert ahir en vam tenir un d’entranyable amb ASPANIN- i després vindran les menges abundants de totes les festes... Com deia també amb humor i un punt d’exageració mossèn Pere Surribas, hi ha dues maneres de celebrar el Nadal, “com Josep i Maria, contemplant a Jesús, o com el bou i la mula, menjant.”   En d’altres traduccions de l’evangeli d’avui, es parla de l’embriaguesa. M’explicaven a Colòmbia, aquest estiu, que hi ha pobles sencers on l’alcoholisme es generalitzat en tots, homes i dones. Mengen poc i beuen molt. I l’alcohol, amb totes l...

Tancar bé les etapes

Solemnitat de Jesucrist Rei 2024 Avui és final i culminació de l’any litúrgic. Com tanquem les etapes? Sabem tancar-les? De vegades no. Una porta mal tancada comporta preocupació per als qui es queden dintre. Igualment una etapa mal tancada. Un dol no prou elaborat. Una relació que acaba en punta. Que n’és d’important aprendre a cloure bé els processos! És important d’acomiadar bé una persona a la societat civil i a l’església. Cal fer un bon traspàs de competències. Cal agrair. Cal suavitzar aspreses. Sovint cal demanar perdó. La festa d’avui ens recorda que el projecte de Déu no té fronteres, abasta tota la creació. Deixem que la claror de la Paraula i l· lumini aquest diumenge. Ponç Pilat,  governador romà, és l’únic personatge fosc que figura en el credo que professem però que tingué un paper clau en la passió. Pilat, aquí estava nerviós. Que un rei jueu s’alcés contra el César és preocupant.  Tothom tenia guàrdies de cos, però Jesús és l’únic que no en té. Pilat, per apla...

En la festa major de Sant Martí de Calonge

Estimades germanes i estimats germans, una salutació ben cordial i agraïda a mossèn Josep Lafont, el nostre rector i, en ell, els preveres concelebrants. També a l’alcalde i a les autoritats presents que cada any us impliqueu molt i molt en l’organització d’aquesta festa. I avui una salutació particular a la Mare   Daphrose Kiraniguye general de la congregació de Bene Mariya (Filles de l’Immaculat Cor de Maria)i Lilianae, la seva acompanyant. Elles són religioses de Bene Mariya, una congregació africana que a principis d’aquest any, cinc germanes d’aquesta congregació va començar a acompanyar els ancians residents a la residència Roca i Pi de Badalona. Procedeixen de Burundi i de Tanzània al cor de l’Àfrica, dos dels països més pobres del món Germanes Daphrose i Liliana. Moltes gràcies per ser avui aquí. Calonge és una vila noble i culta. I avui, com l’ha definit el periodista calongí Joan Vall Clara és un arxipèlag de cultures. Hi ha una gran comunitat vinguda del Magreb. Ara ...
  Homilia del diumenge XXXII. (En el pati de Ramon Paner) Ramon Maria Schilt Marimon. El Ramon es deia en realitat Ramon Maria. Aquest era un costum d’algunes famílies catalanes catòliques. El de posar el nom de Maria al costat del patronímic. A ell i a la Laia Cardoner, fa molts anys que els vaig conèixer, però vosaltres, els germans, els nebots,  els fills i els nets, fa molts més anys que jo que el coneixíeu. I avui ens n’heu dit moltes coses. I tots sabeu i tots sabem que la seva vida, sobre tot en la seva darrera etapa, no fou fàcil ni planera. En Ramon va començar a venir aquí a la Murtra fa més de trenta anys. I va residir-hi, i hi va ser voluntari. Em dèieu que els darrers deu anys va fer més d’avi que no de pare o d’espòs. Potser aquesta és la missió que Déu li tenia confiada: ésser un bon avi.  Amb el Ramon vàrem viure moments molt joiosos al menjador, a la biblioteca, passejant pel claustre, fent sortides, celebrant esdeveniments familiars... i, també, mome...

Escombrar allò que enfanga la vida

  Estimades germanes i estimats germans, Aquest diumenge s’escau la festa de Sant Martí de Porres,  el sant peruà conegut com a Fray Escoba, patró universal de la pau, de Perú, dels negres, de la justícia social; dels malalts, protector dels pobres, dels barbers, dels escombriaires, intercessor a favor dels animals...se’l representa amb un gos, un gat i un ratolí que mengen junts del mateix plat. Molts hem vist i ens han commogut les pel · l í cules que s’han fet sobre la seva vida. Ens atrau la seva humilitat, la seva alegria, la seva docilitat, el seu diàleg franc amb el Senyor...  Va ser insultat i menystingut pel fet de ser mulat. I fets meravellosos de la seva vida el relacionen amb l’impuls que va donar a les missions en indrets com el Japó.  Ell és un exemple d’estimació a fons de manera abnegada com el que ens proposa Jesús a l’evangeli d’avui. El bisbe de Santa Rosa de Lima de Guatemala, fra Josep Parra Novo,  també dominic, nascut a Otivar (Granada...

Offener Brief an den Rektor der Kartause von Montalegre.

  Offener Brief an den Rektor der Kartause von Montalegre. Tiana Krone von Aragon Fürstentum Katalonien. Königreich Spanien Reverend P. Werenfried, Ich hätte ihm gerne persönlich zum letzten Tag von Sant Bru in der Cartuixa gratuliert, aber ein Freiwilliger, der sowohl von der Brücke der Solidarität mit Venezuela als auch von Sant Jeroni de la Murtra kommt, Herr Alejandro Escudero, nachdem er mit Ihnen gesprochen hat, Er erzählte mir, dass es dieses Jahr völlig unmöglich sei, an der Eucharistiefeier am 6. Oktober teilzunehmen. Ich glaube, es war letztes Jahr, dass auch die Laien, die jedes Jahr hinaufgingen, darunter der Direktor der Stiftung Pere Tarrés, Herr Oriol Pujol, der das alte Kloster Conreria leitet, davon ausgeschlossen wurden. Trotz allem hatte ich im Jahr 2023 einen Server, wahrscheinlich aufgrund einer unverdienten Konzession oder vielleicht aufgrund der Tatsache, dass ich mich um das Kloster Sant Jeroni de la Murtra kümmerte – ein Kloster, das über viele Jahrhund...

En el 40è aniversari de la Pasqua del Joao

Homilia diumenge XXX de durant l’any. Amigues i amics, avui és el 40è   aniversari de la Pasqua de Joao Tomé Chonze, nascut el 15 d'abril de 1955 a Inhangôma (Mutarara, Moçambic), fill de Tomo Chonze i Saio Castigo Zingüe, va residir en aquest Monestir des del dia de Reis de 1980 al 27 d'octubre de 1984, data de la seva mort. El João havia arribat a la Murtra per recomanació del Pare Jesús Arbolí, prior de la veïna Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que el va presentar a mossèn Agustí Viñas Reixach, aleshores responsable de la Murtra. Conviure amb ell fou un goig. Joao ens va ensenyar una altra manera de viure la vida. Havia viscut en un règim de quasi esclavatge en una vida on la realitat superava la ficció. Somniava ser sacerdot.   Treballador, va anar superant les barreres lingüístiques i ens va ensenyar a cantar un al · leluia. Parlava i vivia una alegria immensa.   Les seves despulles mortals reposen al claustre, però el seu esperit perviu entre nosaltres tam...

El virus del poder

Homilia diumenge XX de durant l’any   El virus del poder Intencions de l’eucaristia d’aquest diumenge Jornada Mundial de l’Evangelització dels   Pobles. Per l’etern repòs del Salvador Paulí, seglar actiu a la parròquia de Santa Clara de Morera, portant del Sant Crist. El nostre condol a la seva esposa, Josefina. Francesc Oriol que es recupera feliçment. Evangeli del contrapoder Estimades germanes i estimats germans, Hi ha només dues ocasions en la història de l’església en què el papa hagi renunciat: una tots la recordem, la de Benet XVI,   l’altra és la de Celestí Vè, al segle XII. Era un sant ermità, home avesat a la solitud i al silenci, que fou elegit papa perquè els cardenals no es posaven d’acord i el conclau prolongava més de dos anys. Ell va escriure una carta valenta als cardenals... i, sorpresa! el van elegir a ell mateix. Quan passats pocs mesos va renunciar i li preguntaren per què digué: “és que poc a poc m’estava entrant el virus del poder”. Un amic,...

En el comiat de Teresa Negre Vilaveccia

  Capella del col · legi de Jesús i Maria, 15 d’octubre de 2024, Santa Teresa de Jesús   Introducció. La Teresa Negre Villaveccia, ho havia deixat tot preparat. Bàsicament per no destorbar. Avui que és la seva Santa, hem vingut a felicitar-la en aquests capella de solitud sonora i de silenci ple de ressonàncies. Aquí on havia cantat i on ha fet cantar tantes vegades.   Homilia Teresa. He pensat que en aquesta homilia podríem anar adreçada a tu, que sembla que ens estiguis contemplant dalt del cor d’aquesta capella, que és com un símbol de l’alta balconada del Cel, que és la Cerdanya eterna. Crec, Teresa, que avui, en lloc de parlar, el que caldria es fer un silenci més llarg que mai. Un silenci respectuós, adolorit i joiós a la vegada. Però potser el que fora més prudent seria anar alternat la paraula i el silenci perquè en els nostres silencis emergissin al cor tantes paraules. (Silenci) Sí, avui Teresa ens convoca el teu gran silenci. Silenciosament va...

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón

  Carta abierta al profesor José Antonio Lorente Sant Jeroni de la Murtra, domingo 13 de octubre de 2024. La Mare de Déu del Remei.   Estimado profesor, hace años que no tengo el honor de saludarle personalmente. Soy Jaume Aymar Ragolta, responsable del antiguo monasterio de Sant Jeroni de la Murtra y amigo de nuestro amigo Francesc Albardaner. Anoche, con algunos amigos de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, tuve la ocasión de ver el espléndido documental de televisión española sobre los restos de Cristóbal Colón. Le felicito por tan ardua investigación genética. Por fin ha podido corroborar científicamente que el extraordinario bibliófilo que fue Hernando Colón, era hijo biológico del Almirante y que no era hermano de Diego Colón, si no pariente suyo tal vez en quinto grado. Que probablemente el llamado Colón era judío. Que a todas luces no era genovés como ha repetido hasta la saciedad la tesis oficialista. Le felicito sinceramente. Me permito ...

Sóc ric?

  Soc ric? Homilia diumenge 28 (B) de durant l’any Estimades germanes i estimats germans, “Mestre bo”. No sé si aquesta expressió sortia d’un cor sincer, o bé era una típica adulació oriental. Hi ha persones i cultures senceres que són aduladores, per definició. Ens diuen exactament allò que es pensen que voldríem escoltar. Adulo els altres per aconseguir els meus objectius? (Silenci) Aquell que corria cap a Jesús amb el propòsit d’adular-lo, es pensava que la vida eterna s’aconseguia fent coses o complint els manaments de la llei. No havia entès que la vida eterna és un do. I jo, que ho he entès? (Silenci) Els apòstols, pescadors, guerrillers, recaptadors d’impostos, probablement eren pobres, en el sentit que es pensaven que no tenien gaire recursos. I probablement era veritat. Però eren rics en idees, rics en ambicions, segurament rics en posseir persones o coses. Per això no entenien a Jesús quan els deia que els qui estan tan satisfets de si mateixos difícilment e...

El silenci del cor

  Diumenge XXVI de durant l’Any. Sant Bru de Grenoble fundador dels cartoixans. Estimades germanes i estimats germans, avui és Sant Bru, patró de la cartoixa, promotor del silenci del cor. Avui la reflexió serà molt breu. Després de cada una deixem que parli el silenci. 1.-Si una persona no és seriosa en les seves relacions afectives o de parella,si és frívola, no és seriosa en res. Els comportaments impropis, l’assetjament en totes les seves formes -també amb trucades o missatges continus- revelen personalitats immadures o malaltisses. Sóc frívol? (Silenci) 2.-Ahir aquí tinguérem el quart capvespre de les religions (convidats Younes Harrak, investigador en estudis islàmics; José Antonio Cuenca, pastor baptista jubilat i Tomàs Molina, meteoròleg). Qué proposen les religions davant del canvi climàtic? Porto 38 anys administrant el sagrament de la penitència i gairebé mai ningú no s’ha confessat d’haver pecat contra la creació. I el pecat implica reparació. Hem pecat contra la creaci...

Els ex

  Homilia diumenge XXVI de durant l’any Els “ex” Amigues i amics, avui es parla sovint de l’exmarit o de l’exdona, o de l’exnuvi, o de l’exnúvia... la partícula ex significa que fou o que ha deixat de ser. Hi ha persones que manteniu relacions d’amistat amb els vostres “ex” perquè l’amistat és l’únic que és indissoluble. També per extensió, parlem d’un excapellà o d’una exjesuïta o d’una ex-religiosa. En el cas del sacerdoci i la vida religiosa sabem que això no és correcte perquè el sacerdoci imprimeix caràcter i mai no deixem de ser-ne i la vida religiosa, d’alguna manera, també. A l’evangeli de diumenge passat parlàvem d’aquell petit servent que Jesús posa com a exemple enmig del ròdol.   Segons un prestigiós biblista, aquell jove és el mateix individu al que fa referència l’evangeli d’avui, havia estat en companyia dels apòstols però ja no seguia en companyia dels apòstols. Era un ex. La frase de Jesús ben traduïda és “qui no és contra vosaltres és amb vosaltres”. ...