Jaume Aymar i Ragolta

 (continuació) 1.         7.- El doctor Lorenzo Gironès Navarro, nascut a Barcelona el 1902, morí assassinat a Managua el 1955. Era el catedràtic de patologia mèdica. Quan va començar la guerra civil es va incorporar voluntàriament com a metge a la Divisió del general Aranda. A partir de 1946 va sol · licitar permisos per abandonar les seves responsabilitats universitàries i donar conferències a diversos països d’Amèrica i del nord de l’Àfrica fins que el 1947 es va instal · lar a Managua, la capital de Nicaragua on morí com dèiem assassinat per un antic col · laborador per motius personals.   2.        8.- El Dr. Rafael Ramos Fernández. Va ser el degà de la Facultat de Medicina de 1941 a 1943 i, per tant, ocupa un lloc central en l’orla. Havia pres possessió de la càtedra de pediatria el 1940. Primer director de l’escola de puericultura de Barcelona. Havia estat catedràtic de pediatria a Salamanca. Va obrir una consulta...

Diumenge V de Pasqua Avui ens unim de cor al començament del ministeri del papa Lleó, tot pregant que l’Esperit Sant guiï les seves passes. Ahir dos murtrans   varem tenir l’oportunitat d’anar al barri de Sant Roc de Badalona que ell va visitar dues vegades i on els agustins fan tan bon servei. Avui que aquí celebrem la pasqua del malalt, tenim molt presents els nostres estimats Àngel i Clara, tan fidels cada diumenge, que estan tots dos malalts. Encomanem a la misericòrdia de Déu el Rafa Rodríguez, espòs, pare de família, treballador, cuidador amb la seva esposa la Rosario, de l’ermita de Sant Onofre que ens va deixar dilluns passat i l’Evariste, l’oncle de la germana Marie Rose de Bene Mariye, que va morir a Burundi abans d’ahir. Homilia Els fets dels apòstols ens parlen dels convertits de nou. Diu que els exhortaven que es mantinguessin ferms en la fe i que els recordaven que per entrar en el Regne cal passar moltes tribulacions. Avui creixen les conversions. Els conve...

Sant Jeroni de la Murtra, 7 de maig de 2025. Amigues, amics, avui, en aquest 29 aniversari de la pasqua d’Alfred Rubio de Castarlenas, (Barcelona, 12 de juliol de 1919-7 de maig de 1996) ens plau presentar-vos l’orla de la seva promoció de la Facultat de Medicina de Barcelona, restaurada. La promoció de metges de l’any 1943 en la postguerra espanyola i en plena guerra mundial, amb un estol de catedràtics realment extraordinari, amb projecció internacional, ens ajuda a entendre més i millor la figura de l’Alfred. Ell mateix explica: “ La medicina me pareció el vehículo mejor para mi actuación en la vida. Estudié con todo esfuerzo. Y con especial pasión algunas materias (…) Pero no me decidí por ninguna especialidad. Me gustaba ser médico de la humilde y maltratada ‘medicina general’. Pedir la colaboración de especialistas, sí, siempre que fuera oportuno, más procurando tener en todo momento una visión de síntesis ”. Ell deia que el repòs religiós i cultural ajudava les persones per...

Estimades i estimats, Estem d’enhorabona per l’elecció del nou papa. La majoria no el coneixíem però a partir d'ara estarem atents als seu magisteri i als seus gests. Els papes ensenyen amb les seves paraules, i també amb les seves obres i amb   tot el que és llenguatge pre-verbal. Al balcó de Sant Pere, el vàrem veure sincerament emocionat. És un seguidor de Sant Agustí, un convers   africà,   que va arribar a ser un dels quatre pares de l’església llatina, juntament amb Jeroni, Gregori i Ambròs.  Aquí, al claustre hi ha una bella imatge de Sant Agustí, esculpida en una clau de volta. A la ma hi porta el seu atribut: una maqueta que representa una de les obres agustinianes, La Ciutat de Déu. Els monjos jerònims seguien la regla de Sant Agustí, simple i evangèlica.  Els agustins són presents aquí a Badalona al barri de Sant Roc i Robert Prevost va visitar aquest barri i va quedar molt ben impressionat del servei que fa l’Ateneu, beneficiari, per cert de Roca...

  Pepe&Anna 10 de maig de 20025 12 h. Basílica de la Puríssima Concepció Introducció Benvinguts, welcome, bienvenidos amb gran goig uns anuncio que fa un temps es va concertar matrimoni entre Anna Sánchez Purcalla, filla de Francesc i Lucia, pediatra, i Pepe Baltá Aymar, fill de José Ignacio i Núria (i nebot valencià meu) metge. I que d’aquí a una estona, a la presència de tots nosaltres es diran que “sí” davant d’aquest altar. Saludo cordialment al rector d’aquesta basílica, mossèn Ramon Cors, al vicari mossèn Joan i els agraeixo que hagin tingut la gentilesa de delegar-me aquest matrimoni. Mirarem de respectar els temps fixats.    Welcome to all ho cames here today from several countries. Us felicito perquè teniu una gran força de convocatòria. Avui heu mobilitzat persones de quinze països o indrets: Austràlia, Bali (Indonèsia), Miami a Estats Units, Argentina, Tanzània... i també de Suïssa, de Londres, Luxemburg, Pamplona, Saragossa, Tarragona, Badalo...

Intencions: en memòria agraïda del Miquel Iglesias, pelegrí a Santiago de Compostel · la i de l’Enric Morist, director general del telèfon de l’Esperança. Estimats, El proper conclave aquests dies és motiu de conversa en els nostres ambients. Estalviem-nos les travesses i les conjectures. Confiem en l’Esperit Sant, invoquem-lo. L’Esperit actua més enllà de les flaqueses humanes i també gràcies a les nostres febleses. A partir de dimecres vinent els cardenals escolliran, d’entre ells mateixos, el successor de Pere. I avui l’evangeli ens parla precisament de Pere, una figura molt propera i molt humana. Pere pren una decisió: «Me’n vaig a pescar». I els altres el segueixen. Cal que el proper papa sigui també decidit, que obri camí, que segueixi les passes de Francesc, que ha donat exemple amb determinació ignasiana d’una església en sortida. I que ell mateix ha fet viatges profètics a l’hemisferi sud. A l’església avui hi ha persones decidides, llançades, emprenedores, que obren camí....

  Homilia papa Francesc a Roca i Pi Vam saber la notícia de la mort del papa, aquí mateix durant la missa de dilluns de Pasqua. Va ser l’Ada Ortega la que ens ho va dir. També em va arribar molt a fons la frase que em vas dir, Ada: “ Al Cielo sin curvas ”. Des d’aleshores cada dia aquí l’hem recordat, però avui ho fem d’una manera més intensa, amb d’altres persones que treballeu aquí a la residència i d’altres amics. Estem tristos però també estem esperançats. Francesc era un home com nosaltres, que temia el dolor físic, ho havia dit, però també que va ser capaç d’anar molt lluny, a Singapur, a la Polinèsia, al Timor Oriental... amb cadira de rodes. La cadira de rodes limita, però també ajuda. Francesc parlava de la gent gran en primera persona, ja tenia vuitanta-vuit anys i havia estat molt malalt, però repetia una frase que sempre em va impressionar: “ nadie se muere la víspera ”, és a dir, tots ens morim en el moment que toca. Això al principi ens costa, però amb el temps ho a...