L'orla de la Facultat de Medicina de 1943. Alfred Rubio en context (2)
(continuació)
1. 7.-El doctor Lorenzo Gironès Navarro, nascut a Barcelona el
1902, morí assassinat a Managua el 1955. Era el catedràtic de patologia mèdica.
Quan va començar la guerra civil es va incorporar voluntàriament com a metge a
la Divisió del general Aranda. A partir de 1946 va sol·licitar permisos per abandonar les seves responsabilitats universitàries i
donar conferències a diversos països d’Amèrica i del nord de l’Àfrica fins que
el 1947 es va instal·lar a Managua, la
capital de Nicaragua on morí com dèiem assassinat per un antic col·laborador per motius personals.
2. 8.-El Dr. Rafael Ramos Fernández. Va ser el degà de la Facultat de Medicina de 1941 a 1943 i, per tant, ocupa un lloc central en l’orla. Havia pres possessió de la càtedra de pediatria el 1940. Primer director de l’escola de puericultura de Barcelona. Havia estat catedràtic de pediatria a Salamanca. Va obrir una consulta privada que va ser molt concorreguda. Era un home molt simpàtic i això feia que els pares de família confiessin en ell. Si creia que era necessari anar al domicili del malalt hi anava tantes vegades com calia. De tres a quatre de la tarda contestava les consultes de les mares. Va ser un capdavanter en la puericultura. Va crear una nova figura d’auxiliar sanitari, el puericultor. Va morir el maig de 1956, sobtadament, mentre atenia les consultes telefòniques de les mares. Els infants ocuparen un lloc important en el pensament d'Alfred Rubio que va promoure unes jornades interdisciplinars sobre els nens a la dècada dels vuitanta
3. 9.-El doctor Pere Nubiola Espinós, nascut a Barcelona el
1878 i mort el 1956, era el catedràtic de ginecologia. Fou el fundador i primer
president de la societat catalana d’obstetrícia i ginecologia. Tenia una gran
facilitat per escriure. La seva obra és molt extensa. Va estudiar la biologia
ovular. Alfred estigué molt interessat per aquest tema.
4. 10.-El famós doctor Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 1898-
Vallvidrera, 1971) era el catedràtic de
patologia i clínica mèdiques, president de l’acadèmia de ciències mèdiques i de
la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Membre numerari de la nacional de
medicina.. en el decurs de la guerra va acudir a diari al servei i va mantenir
la moral dels facultatius[1]
Era un apassionat del teatre. Amb alguns patricis va aconseguir que el teatre
Romea no tanqués. Com que els metges coneixien aquesta afecció, van representar
diverses obres. El Dr. Pedro, a primera fila gaudia i reia de gust. Alfred
Rubio feia anys que havia escrit una obra de teatre de caire existencialista Luego
. Hi ha una anècdota de la vida d’aquella eminència, que ens revela el
doctor Josep Vilar Bonet, deixeble i col·laborador seu.
I és que de gran, al doctor Pedro una dona venia a casa seva a escridassar-lo amb
una criatura que deia que era seva i ell no la volia reconèixer. Les
circumstàncies varen fer que l’Alfred Rubio adquirís una casa a l’avinguda
Vallvidrera 20, molt a prop de la casa de Pedro Pons. Com que l'Alfred no tenia diners
va haver d’entestar el calze de la seva primera missa. Quan mercès a les seves
ajudes va poder pagar, va recuperar el calze.[2]
5. 11.-El doctor Jaume Peyrí Rocamora (Reus, 1877- Barcelona,
1950) fou el primer catedràtic de dermatologia i sifilografia -la branca que se
centra en l’estudi de la sífilis- de la Universitat de Barcelona. El 1936
treballava sobre el poeta Horaci i les seves relacions literàries amb la
medicina. Parlava set llengües i això li va permetre ser membre destacat de les
societats dermatològiques internacionals. Alfred, en una de les seves converses[3]
sostenia que la sífilis venia d’Amèrica, que estava demostrat... en una altra
ocasió deia: “si tinc un pare amb sífilis i una mare amb sida, és una
calamitat, però gràcies a aquesta calamitat existeixo, perquè és la meva única
possibilitat d’existir en l’univers. I això val més que tot. Com aquest
sidòtic, del sonet d’ahir, al qual vaig portar la comunió... pobre home. Moria
amb 35 anys, però podia dir: existeixo! I si tinc fe, Déu em recull. Val la pena ser sidòtic i existir....”. I el
sonet, localitzat per Jesús Garcia, diu: Soneto con pujante estrambote:/ Hoy
reposaste bajo mi almohade/encerrado en un piscis para dar/la Eucaristía al
alborear, /a uno que tiene muerte ya anunciada.//Pero dormiste cuando
desvelada/estaria su alma en el ansiar/de verte como un sol cuando al llegar/le
amanezcas de tu orla tan dorada?/Yo sí dormí, cual nunca por sentirte/tan junto
a mi y tan abandonado/que hasta creí el latido percibirte//Luego me vi en sueños
transportado,/al borde de tu cielo sin morirte/nunca más pues estàs
resucitado./¡Llegó ya el alba! Vámonos derecho/ a este hombre que espera en su
barbecho!/En cruz horitzontal sobre su lecho”[4] Ben segur que a l’hora d’acompanyar persones
que patien malalties de transmissió sexual, l’Alfred recordava les lliçons del
doctor Jaume Peyrí.
6. 12.-El doctor Manuel Saforcada Ademà, va néixer a Viella, a
la Vall d’Aran, el 1877 i va morir a Barcelona el 1968. El 1923 havia guanyat
per oposició la càtedra de Medicina legal i toxicologia de la Universitat de
Barcelona que va exercir fins a la seva jubilació el 1947. Fou cofundador de la
societat de psiquiatria i neurologia d’Espanya. Tenia una llarga experiència en
les autòpsies de dificultat, com en les de les morts que aparentaven naturals,
o en les de mort violenta, amb lesions d’entrada molt petites, fetes amb arma
de foc. Fou cofundador de la societat de psiquiatria i neurologia d’Espanya.
Estava especialment interessat en la valoració jurídica del malalt mental. Alfred Rubio, va tractar molts malalts mentals, però amb ell l'interessava sobre tot el que anomenava malalties de l'ésser. . “La psiquiatría no tenía por
aquel entonces los amplios horizontes que cada vez más se le abren. No me
interesaban los locos con sus dudosas y remotas posibilidades de curación. Las
aventuras de la mente me interesaban en cuanto me ayudaban a entender de un
modo más profundo al hombre normal.”.
7. 13.-El doctor Antonio Salvat Navarro, nascut a Saragossa el 1883, morí a Barcelona, el1977. Fill d’un metge militar d’origen català, passà part de la infància a Cuba. Catedràtic d’Higiene de Sevilla, 1913 i de Barcelona, per trasllat, el 1918. Depurat el 1939, fou destinat a Granada, i després a Saragossa. Jubilat el 1953 tornà a Barcelona. Autor d’un “Tratado de Higiene” (Sevilla, 1915), que amplià en edicions posteriors a Barcelona. El tema de la higiene també va ocupar molt l’atenció de l’Alfred, tant la higiene personal com la higiene dels espais comunitaris, que forma part de l’anomenada caseïtat o l’art de portar la casa.
8. 14.-El doctor Marià Soria Escudero va néixer a Lleida el 1889
i va morir a Barcelona el 1955. Era el catedràtic d’oftalmologia. Ho havia
estat abans a la Universitat de Cadis. Va aconseguir per oposició la de
Barcelona, que estava vacant per mort del titular Josep Antoni Barraquer
Roviralta. El 1927 havia organitzat el primer dispensari contra el tracoma a la
Barcelona del 1927. Tot i que la Ciutat Comtal no era un lloc endèmic del
tracoma, el creixement industrial i de la migració de l’est de l’Estat, on sí
que era freqüent, va obligar a controlar el progrés de la malaltia a Catalunya.Fou
secretari general de la Universitat de Barcelona durant més de quinze
anys. Els seus dos ajudants foren Josep
Arumí i Josep Casanovas Carnicer, que el va succeir en la càtedra arran de la
seva mort [5]
9. 15.- Finalment, el doctor Manuel Tauré Gómez, era el catedràtic d’anatomia. Havia nascut a La Unión, a Múrcia, el 1903. Es va formar en anatomia en la càtedra dirigida per Salvador Gil Vernet. A Viena va aprofundir en una metodologia anatòmica on privava allò que era embriològic i va fer avenços importants en l’ontogènia. El 1939 va ser nomenat degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, on va morir el 31 d’octubre de 1979. Alfred parlava de la dissecció anatòmica com una pràctica plena d’interès i d’utilitat i deia que l’home per la seva anatomia vivia més cap enfora, estava a la intempèrie, en canvi la dona no és que depreciï la intempèrie, però el seu centre de gravetat és la casa.
Comentarios
Publicar un comentario