Gelosies

Diumenge XVI de durant l'any 

Estimats germans i germanes,

Avui us vull parlar d'un tema que, encara que no sempre ho admetem, afecta profundament les nostres relacions: la gelosia. És aquesta emoció humana que sovint ens fa comparables amb els altres i potser ens porta a sentir-nos menys o més que aquells que ens envolten. La història de Marta i Maria ens ofereix una il·lustració perfecta d'aquesta realitat.

En l'evangeli de Lluc (10, 38-42), Marta i Maria reben Jesús a la seva llar. Marta està ocupada amb els preparatius, mentre que Maria s'asseu als peus del Senyor escoltant les seves paraules. Marta, ressentida, demana a Jesús que digui a Maria que l'ajudi. Jesús, però, respon: "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses; però només una cosa és necessària. Maria ha escollit la millor part, que no li serà presa." Els biblistes diuen que quan a la Bíblia trobem el nom repetit: “Simó, Simó”, “Marta, Marta”, vol dir que el Senyor està renyant.

Una cançó humorística de Mary Sampere deia “els gelos són l’espina que clava el cor”. És cert, les gelosies paralitzen... En tota relació de parella hi pot haver gelosies. però les gelosies no són exclusiva de les parelles ni de les relacions amoroses... Hi ha gelosies entre germans, entre membres d’una comunitat, entre treballadors d’una mateixa empresa. Quan en un grup humà hi entren les gelosies i les actituds que se’n deriven ja hem begut oli.

Entre els apòstols hi havia gelosia perquè tots volien ser importants davant de Jesús. En aquella paràbola del senyor generós que paga el mateix jornal fins i tot als que arriben a darrera hora, es fan palesa també la gelosia dels de primera hora.  És també l’actitud del fill gran de la paràbola que té gelosia del germà petit, perdut i retrobat. Està gelós del tracte del pare envers el fill petit. Ell que sempre ha estat al seu costat, que no li ha estat mai infidel, etc.

Honoré de Balzac deia que estar gelós és el súmmum de l’egoisme, és l’amor propi en defecte, és la irritació d’una falsa veritat.

Aquest passatge ens ensenya una lliçó important: tant l'acció com la contemplació són necessàries en la nostra vida. Marta ens recorda la importància del servei i l'acció, però Maria ens ensenya que, en última instància, la contemplació és més necessària. Sovint estem tan ocupats fent diferents coses que oblidem aturar-nos i escoltar, dedicar temps a la reflexió i la pau interior.

La nostra societat valora molt l'acció i la productivitat. Fem accions i moltes accions, però rarament ens aturem a contemplar, a cultivar la solitud i el silenci. Ens fa mandra dedicar-nos a aquesta tasca, i sempre estem ocupats fent una cosa o altra. Però és un goig veure persones que aquí practiquen el repòs en solitud i silenci. No ens comuniquem amb paraules, però hi ha una mena d’osmosi que ens fa sentir la presència dels altres; una presència que enriqueix la nostra soledat.

No deixem de conrear aquesta solitud personal, que és una solitud triada i  poblada; ni el silenci, que és un silenci ple de ressonàncies. La persona que cultiva la solitud i el silenci creix en empatia, com Abraham amb els seus tres hostes. No es queda entotsolada pensant només en ella mateixa; surt cap als altres. Abraham, en oferir hospitalitat, rep una compensació excepcional: Déu li promet que Sara serà mare. Sara significa "Déu em fa dansar d'alegria".

Aturem-nos i escoltem. No obrem per ser vistos. Aquesta és la crida que avui us adreço. Com Marta, hem de servir, però com Maria, hem de contemplar. És en aquest equilibri que trobem la pau i la plenitud. Que puguem tots trobar temps per la contemplació, per escoltar la veu de Déu en el silenci, i així, enfortits, servir millor els nostres germans i germanes.

Amén.