Una cura d'humilitat

 Diumenge XIV de durant l'Any C

Estimats germans i germanes,

A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romanguessin amb Ell, els setanta dos, després de la missió, retornaran a les seves famílies i al seu treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant als qui ens envolten a apropar-se a Jesucrist. L’aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d’aquell parell de dies en què descobriren la bellesa d’ésser testimonis. Estem immergits en un univers simbòlic. I 72 és la multiplicació del 8 (nombre de la nova creació) i del 9 que significa la culminació d’un cicle.

Als 72 Jesús els diu que els envia com a ovelles enmig de llops. Sant Francesc d’Assís es va atansar al llop, és més el va anomenar germà... En la nostra vida en trobem de llops. De vegades ens trobem davant de persones agressives, que ens parlen amb duresa, que ens arriben a esgarrapar... cal escoltar-les amb serenor i cal estimar-les també. El P. Andreu Marquès, monjo de Montserrat, va escriure un llibre que porta per títol “Evangeli per llops”.  No era un il·lús sobre la realitat humana, sabia que l’home pot ser un llop per als altres homes, però creia que Déu estima l’ésser humà, malgrat la seva fragilitat i la seva ambigüitat.

La segona crida és a confiar en la Providència, no porteu res ni bossa, ni sarró, ni calçat.. confiança en la providència, si viviu en aquest abandonament, Déu us proveirà de tot .El P. Pau Vidal, jesuïta, va sempre descalç, des del dia de la seva ordenació. Va descalç per la ciutat i per la muntanya. Va pujar aquí, descalç. És una manera de dir que tota la terra és sagrada. Anar descalç, el fa pacífic, desarmat. El papa Lleó ha parlat de desarmar les paraules per poder desarmar la terra.

També diu que no us atureu a saludar ningú. És correcte saludar la gent, però la caritat de Crist ens urgeix, tenim una missió a complir, hem d’anar on hi ha aquella persona que realment ens necessita.

Hostatjar és una experiència de caritat, tant pel que rep com pel que és rebut. L’hospitalitat és sagrada. Quantes vegades en el decurs de la nostra vida l’hem practicada o l’hem experimentada. Escoltem amb atenció l’hoste, el que diu, de vegades ens remou, d’altres ens commou... Abusar de l’hoste (el pecat de Sodoma) és altament reprovable perquè l’hospitalitat és sagrada.

I lluitar contra el mal, és una de les missions del cristià. Vèncer el mal a còpia de bé. Jesús als 72 els fa una cura d’humilitat: “no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel”. Aquest consell, me’l va reiterar per carta mossèn Andreu Pascual, quan jo era capellà jove i en risc de caure en la vanitat. Som servents inútils, hem fet el que havíem de fer... ara Senyor, què vols que faci?