Jaume Aymar i Ragolta

 D iumenge 32 del temps ordinari Si en un casament t’asseus a l’últim banc i et fan anar endavant, quedaràs molt bé, diu Jesús en aquesta versió de l’evangeli que tinc a les mans. No sé si són les paraules de Jesús o és una llicència del redactor o del traductor, però quedar bé, estimats germans i germanes, sembla un principi ètic fonamental des de fa moltes generacions. Com ho farem per “quedar bé?”. Fa poc em deia una religiosa africana que ens va acollir a un sacerdot italià i a mi mateix a Bujumbura: hem procurat quedar bé amb vostès, per què si no què dirien de nosaltres? Salvador Dalí, el místic peculiar, el pintor alhora genial i cruel de Port-Lligat, procurava quedar bé amb el rector de Cadaqués, mossèn Zeferí Borrat, i no anava a missa cada diumenge, si no diumenges saltejats. Recordo que una vegada quan jo devia tenir uns divuit anys i ja pensava en ser capellà, l’avi Pons em va dir tot seriós: “Jaume, com és que avui aneu tant a missa?.” Jo no recordo que li vaig dir,...

Diumenge XXI de durant l'any Benvolguts , Ens trobem avui, en aquest diumenge  immersos encara en el clima d’un estiu xardorós que, no obstant, ens continua convidant al repòs, al silenci i al somni. Les pluges intenses també ens fan sentir la nostra precarietat i la necessitat de preveure. Són dies que ens brinden l’ocasió d’aturar-nos, de contemplar l’horitzó i de deixar que el cor s’obri amb confiança al misteri de Déu. És temps de repòs, sí, però també temps de somnis: de somniar un nou curs, una nova etapa personal, familiar i comunitària, deixant que l’Esperit Sant inspiri els nostres anhels, projectes i camins. Enmig d’aquest temps, la Paraula d’avui ens crida a l’autenticitat. Jesús ens recorda, amb la seva vida i el seu Evangeli, que no podem enganyar-nos a nosaltres mateixos, que som cridats a viure de veritat, a ser transparents, oberts, humils, disposats a reconèixer la nostra feblesa i a acollir, amb gratitud, el do de l’Esperit. No es tracta de semblar, sinó de ser; n...

Aujourd'hui, nous nous souvenons avec gratitude du Père Richard Twagirimana, recteur de la paroisse Sant Crist de Canyet, notre paroisse, ainsi que de Sant Francesc d'Assís à Bufalà et Santa Clara de Morera, décédé jeudi dernier, le 14, à l'âge de 53 ans. Il était très aimé. Il était arrivé à Badalona en 2010 pour se faire soigner à Can Ruti, car il souffrait d'une longue maladie. Il ne parlait presque jamais de lui et très peu de sa maladie. Il était totalement dévoué aux autres. Si vous l'avez un jour accompagné à Badalona, vous seriez surpris de l'accueil qu'on lui réservait. Il était très apprécié, il le méritait, visitant les malades et les accompagnant. « Il a été le premier à me rendre visite lors de mon opération… », ont déclaré plus d'un. Son état de longue maladie le rendait sensible aux autres patients. Mgr Javier Vilanova, dans son homélie, lors des funérailles, a rappelé avec émotion cette universalité du Père Richard : enfants, jeunes, mala...

20 diumenge de durant l’any. Estimats, Avui fem memòria agraïda de mossèn Richard Twagirimana, rector de la parròquia del sant Crist de Canyet, la nostra parròquia, i també de Sant Francesc d’Assís a Bufalà i de Santa Clara de Morera, que va morir dijous passat dia14 als 53 anys d’edat.   Era molt estimat. Va arribar a Badalona l’any 2010, amb l’objectiu de ser sotmès a un tractament a Can Ruti, perquè patia una llarga malaltia. Gairebé mai no parlava d’ell i molt poc de la seva malaltia. Era del tot donat als altres. Si alguna vegada caminaves amb ell per Badalona et sorprenia com la gent el saludava. Era molt popular, s’ho havia guanyat, visitant malalts i acompanyant persones. “Va ser el primer a visitar-me quan em van operar...” deia més d’un. La seva condició de malalt de llarga malaltia, el feia sensible a d’altres malalts. El bisbe Javier Vilanova, en la seva homilia, en les exèquies, recordava amb emoció aquesta universalitat de mossèn Richard: infants, joves, malalts, an...

Sonet de comiat a mossèn Richard Twagirimana, vicari, rector, amic. Amb estrambot festiu. En vol de Bujumbura (Burundi) a Addis Abeba, Etiòpia, dimecres 13 d'agost de 2025. Llegit al final de les exèquies a la parròquia de Sant Francesc de Bufalà, Badalona, el 15 d'agost de 2025, la Mare de Déu Assumpta, patrona principal de la Ciutat. A reveure, Richard Twagirimana sota el cel nebulós de Bujumbura marxem, jo amb avió cap a l'altura i tu cap a l'Ignasi que et demana. Digues-li que és l'Esperit el que mana que hem de junyir culte i cultura i ell et dirà que un cristià no es detura i riurem, perquè l'amistat dimana. Adéu, supervivent de la gran matança que vas prometre amb fe ser sacerdot rep ara de Jesús la millor dot. Ens tornarem a veure tu ja sa i jo una mica més ancià amb tanta gent de confiança.  Toqueu campanes de Canyet, Morera i Bufalà que el nostre estimat Míster Bean no se'n va.

Sonet amb doble estrambot esperançat en la pasqua de Joaquima Pijoan Juncosa, la senyora de Sant Nazari. Camí de Senegal, 28 de juliol de 2025, Sant Víctor.   Capella amb culte catòlic immemorial de l'antic priorat de Santa Maria del Mar o d'El Collet, 15 d'agost de 2025. La Mare de Déu Assumpta. Benvolguda Joaquima Pijoan, soca-rel i nissaga calongina avui en Pedro [1] per fi t'ha dit "vine" i te n'has anat de seguida, cantant. Clarivident i elegant calongina, l'has enyorat tant, rient i plorant que ara per fi amb pas ferm i constant puges a veure'l a la cambra divina.   Els teus tres fills [2] t'han cuidat rebé fins a l'hora baixa misteriosa tu que has estat filla, mare i esposa.   Ara fes que per fi emprenguin el vol passada aquesta hora dolorosa, i brindin amb el novell vi darrer.   Que t'hagi retrobat amb en Pera Clara [3] i t'hagi abraçat de nou la bona mare.             I qu...