Sonet a Joaquima Pijoan Juncosa

Sonet amb doble estrambot esperançat en la pasqua de Joaquima Pijoan Juncosa, la senyora de Sant Nazari. Camí de Senegal, 28 de juliol de 2025, Sant Víctor.

 

Capella amb culte catòlic immemorial de l'antic priorat de Santa Maria del Mar o d'El Collet, 15 d'agost de 2025. La Mare de Déu Assumpta.

Benvolguda Joaquima Pijoan,

soca-rel i nissaga calongina

avui en Pedro[1] per fi t'ha dit "vine"

i te n'has anat de seguida, cantant.

Clarivident i elegant calongina,

l'has enyorat tant, rient i plorant

que ara per fi amb pas ferm i constant

puges a veure'l a la cambra divina.

 

Els teus tres fills[2] t'han cuidat rebé

fins a l'hora baixa misteriosa

tu que has estat filla, mare i esposa.

 

Ara fes que per fi emprenguin el vol

passada aquesta hora dolorosa,

i brindin amb el novell vi darrer.

 

Que t'hagi retrobat amb en Pera Clara[3]

i t'hagi abraçat de nou la bona mare.

         

 

I que fort et doni la ma la Siseta,

[4]com quan eres una nena petiteta.

 

 

 

---

[1] El seu marit, Leandre Pedro, metge, nebot del Dr. Agustí Pedro Pons. Familiarment l’anomenaven “Pedro”.

[2] Josep Maria, Leandre i Anna Maria.

[3] Motiu o sobrenom del seu pare, Josep Pijoan.

[4] La seva germana gran.