Temps de repòs, temps de somnis, temps d’Esperit

Diumenge XXI de durant l'any

Benvolguts ,

Ens trobem avui, en aquest diumenge  immersos encara en el clima d’un estiu xardorós que, no obstant, ens continua convidant al repòs, al silenci i al somni. Les pluges intenses també ens fan sentir la nostra precarietat i la necessitat de preveure. Són dies que ens brinden l’ocasió d’aturar-nos, de contemplar l’horitzó i de deixar que el cor s’obri amb confiança al misteri de Déu. És temps de repòs, sí, però també temps de somnis: de somniar un nou curs, una nova etapa personal, familiar i comunitària, deixant que l’Esperit Sant inspiri els nostres anhels, projectes i camins.

Enmig d’aquest temps, la Paraula d’avui ens crida a l’autenticitat. Jesús ens recorda, amb la seva vida i el seu Evangeli, que no podem enganyar-nos a nosaltres mateixos, que som cridats a viure de veritat, a ser transparents, oberts, humils, disposats a reconèixer la nostra feblesa i a acollir, amb gratitud, el do de l’Esperit. No es tracta de semblar, sinó de ser; no de recitar, sinó de viure; no de tancar-nos, sinó d’estar oberts a la seva presència i al seu amor.

I és en aquesta obertura on es fa possible la semblança amb Jesús. Ell és el rostre visible de la fidelitat de Déu, el model d’una vida lliurada, generosa, compassiva. Se’ns demana, avui, assemblar-nos a Ell. No per imitació mecànica, sinó perquè, deixant-nos transformar per l’Esperit, puguem dir amb Pau: “No soc jo qui visc, és el Crist qui viu en mi.” Un professor d’Escriptura, el Dr. Gomà, ens deia amb humor i amb veritat, aquesta frase molts la diuen, però no saben el que diuen. I encarnant-nos en els nostres ambients.

Vivim doncs aquest final d’estiu amb coratge i esperança. Obrim-nos al do de Déu, deixem-nos sorprendre per la seva creativitat, per la seva força renovadora, que ens impulsa més enllà de les nostres pors i mandres. Que l’Esperit ens faci somniadors i valents, capaços de construir, dia a dia, una comunitat més veritable, més acollidora, més lliure.

Avui volem pregar especialment per l’etern repòs de la Margarita Balançat, esposa estimada del Josep Costa, mare de família, catequista incansable, dona de fe discreta i forta. Que el Senyor la rebi en la plenitud de la seva llum, i consoli els cors que avui la ploren. Recordem també l’Anna Maria, mare de l’Albert Sorrosal, dona forta, generosa, que ha sembrat amistat, tendresa i esperança al seu voltant. Que puguin gaudir de la promesa de la vida que no s’acaba.

Gràcies, Senyor, per aquestes dones que ens han precedit en la fe i en l’amor. Gràcies per la força callada de tantes mares, catequistes, amigues, que han estat i són per nosaltres llum i exemple. Acull-les en el teu regne i dona’ns, a nosaltres, la capacitat de viure amb autenticitat, oberts a l’Esperit i fidels al teu Fill Jesús.

Sonet amb doble estrambot esperançat a Margarita Balançat. Sant Bernat de Claravall. 20 d’agost de 2025.

Adeu, adeu, Margarita Balançat

dona forta, mare, àvia, catequista

sempre directa, entregada, i altruista,

morta al món, vida nova has començat.

 

Un missatge des de Déu has llançat

a la teva família que està trista: cal ser tothora humil i realista,

al Josep ara jo ja he abraçat.

 

I en eixa horabaixa estival

us mirem a tots: sou la nostra joia

de vosaltres m’he sentit tan cofoia!

 

Sigueu fidels a la vostra consciència

suporteu-vos amb caritat i paciència

 i gaudiu del viure fraternal.

Amics: la imatge de Déu més clara

és la que ens transmet una bona mare.

I la nostra Margarita estimada,

es fa present en cada abraçada.