Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia en la vetlla pasqual de 2026   Pasqua significa pas. Pas de mort a vida. Pas de tenebra a llum. De la fredor a escalf. Aquesta nit és plena de símbols. Experimentem la bellesa de la creació en el relat del Gènesi i la responsabilitat que tenim envers ella. Evoquem personatges de tant relleu i de tanta força com el mateix Moisès, líder del seu poble, partint les aigües, caminant a peu eixut.   El missatge és clar: ens cal fer un pas endavant. A l’evangeli Jesús recomana a les dones que vagin a Galilea, un indret que simbolitza l'inici del ministeri de Jesús, l'obertura de l'evangeli als gentils (“Galilea dels gentils”) . El lloc de trobada de les dones amb el Ressuscitat, representant la perifèria geogràfica i espiritual, oposada al centre religiós i masculí de poder de Jerusalem. Avui també Jesús ens convida que ens allunyem del poder i anem a les nostres galilees, fiant-nos més sovint de la intuïció femenina.  Joan-Lluís Pérez Francesch ahir al ...

Ecce Homo (aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata   de Sant Jeroni de la frase grega ιδου ο ανθρω π ος . Es tracta, segons l'Evangeli de Joan (19,5), de les paraules pronunciades pel governador rom à Pon ç Pilat quan va presentar Jes ú s de Natzaret flagel · lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d'espines. Pilat mostrava la intenci ó de ridiculitzar aquell que s ’ havia atribu ï t la condici ó de rei davant la muni ó hostil amb l'objecte de con è ixer el seu veredicte final sobre la seva persona, atès que per la seva banda no veia clar un motiu de condemna.   Volia doncs aplacar la multitud. Les representacions de l’Ecce Homo començaren el segle XV i han continuat fins el s. XXI. És una imatge pròpia de la Devotio moderna ('Devoció moderna') un moviment religiós de la baixa edat mitjana sorgit als pasiose Baixos relacionat amb l'humanisme cristià. El llibre La imitació de Crist , escr...

Estimar, deixar-se estimar, fer-se estimar Jesús es treu els vestits per rentar els peus als seus amics. El rentament, signe d’hospitalitat als pelegrins. D’aquells que viuen l’èxode en la seva vida. Signe del que es dona tot i del tot, es posa als seus peus. En silenci eloqüent. Fa el mateix gest que havia fet amb ell aquella dona a casa de Simó el fariseu. No sabem si, com ella, Jesús va plorar també als peus dels seus deixebles que anaven a abandonar-lo aviat, com vam meditar dimarts a l’ofici de tenebres. L’evangeli no ho diu, però el Senyor devia estar profundament commogut i els seus apòstols també. La tradició diu que després de rentar els peus, el sacerdot els besa en signe de respecte i de tendresa.   Simó no vol deixar rentar-se els peus. Es resisteix. L’amor és un procés d’anada i tornada. Per tal que l’arc de l’amor sigui complet, cal estimar i deixar-se estimar. I deixar-se estimar, deixar-se ajudar, implica humilitat. ”.   I encara, afegia Dolores Arriola, la...

  Al   pati d’honor benedicció de rams, processó i missa de la Passió del Senyor. Bon dia. Avui és un dia en què els nens i nenes sou protagonistes, amb les vostres palmes i palmons. També els pares, els avis, els padrins que us acompanyen i que recorden que quan ells eren petits també anaven a beneir. Jesús va donar molta importància als nens. En un temps en què els nens no comptaven (els nens i nenes eren com homes i dones reduïts) ell Jesús va dir: “si no us feu com a nens no entrareu en el Regne dels Cels.” I els abraçava i els beneïa. Es va anticipar molts anys al protagonisme que tenen els nens d’avui. Mireu quantes pel · l í cules hi ha que les nenes o els nens sou protagonistes. I una de les característiques dels nens i nenes d’avui, és que sou molt desperts, que teniu molta informació, que us fixeu molt en els detalls, que no us fa por dir el que penseu en els grans.   Tots, adults i infants, hem de ser molt sensibles a les formes de pobresa que tenim ...

  Diumenge IV de Quaresma Intencions: Josep Maria Padrós Cuyàs. Les seves cendres foren dipositades ahir a l’ermita de Sant Onofre que tant va estimar i que tant va contribuir a la seva restauració. Preguem per l’Antonio, desaparegut fa uns dies a la zona de Llefià. Entre els malalts que ens demanen la nostra pregària   recordem el germà del Magallanes Espinosa, per l’Andrea, per la Montse Comte, per la Maria Fèlix, pel Jordi i el Josep Lluís, pel Jordi Nadal. Per la pau del món i perquè cesi l’estupidesa i l’espiral de la violència. Pels fruits de la trobada d’ecoparròquies que va celebrar-se ahir a Badalona i que va culminar aquí a Sant Jeroni.   Estimats germans i germanes, Tots tenim en ment el Pantocràtor de Taüll. En el llibre obert es llegeix en llatí : “JO SÓC LA LLUM DEL MÓN”.   En unes societats rurals com aquelles, amb fam, mortaldat infantil, manca d’higiene, guerres, com devien impressionar i consolar entrar en aquelles esglésies pintades...

Avui donem gràcies a Déu per la vida de la Pilar Mongay Pedragosa que fa 96 anys. I per la   Montserrat Illa Fàbregas, que en fa 90. Preguem per en Jordi Fibla que morí aquesta setmana, al carrer, a la placeta del Manresà de Badalona. Els seus pares eren del nostre equip de matrimonis. Homilia diumenge III de Quaresma  Estimats germans i germanes, Sovint diem que Quaresma és temps de conversió, repetim que ens hem de convertir, de rectificar, de girar-nos, de mirar cap a la direcció correcta, però no acabem de saber de què ens hem de convertir ni en què ni de quina manera. Les lectures d’avui, llegides a la claror de la fe, ens donen pistes importants per saber gestionar la nostra vida i contribuir a millorar el nostre entorn. En primer lloc Moisès es troba amb una rebel · li ó i tem que l ’ apedreguin. El poble es fa una pregunta molt clara: « El Senyor, é s amb nosaltres o no hi é s? » Aquesta pregunta se la fa el mateix Mois è s. I aquesta pregunta ens la plante...

Diumenge II de Quaresma Intencions Salvador Llibre Angulo, feligrès de la Murtra, en la seva Pasqua. Per les nenes mortes a l’escola de Teheran Pel Francesco Clemente Santamaria, fill tan esperat de la Marlene i el Juan Cruz, que ja és entre nosaltres Estimats germans i germanes, Avui per a molts, el dolor és quelcom que cal combatre i pal · liar de totes, totes. Després de segles de pràctiques ascètiques, després de segles on gairebé semblava que calia patir per patir, avui esmercem molts esforços, lloables esforços, per mitigar el dolor i evitar allò que coneixem com a acarnissament terapèutic. Sí, és evident, cal evitar tot sofriment innecessari. Però cal evitar també viure en una societat anestesiada, insensible al sofriment.  Un metge humanista, el doctor Jordi Gol Gurina, havia dit que el dolor té també la seva funció. Deia que el dolor és com un despertador que ens avisa que hi ha alguna cosa que no va bé en el nostre organisme. Tinc un amic que diu que els dols els passa mo...

Homilia diumenge primer de Quaresma Anit saltà la notícia d’un altre mort als carrers de Badalona, en concret al barri veí de Morera, ben a prop d’aquí.   El va descobrir una veïna quan anava a comprar amb la seva filla. Un altra mort que clama al cel. Que aquests fets passessin a la Badalona del segle XIX eren una injustícia, que passin al segle XXI a més d’una injustícia és un pecat, un pecat estructural, del qual ens hem de convertir com a ciutat. Havent-hi com hi ha tants edificis buits, ni un sol ciutadà de Badalona hauria de dormir al carrer. Però van passant les setmanes i els mesos i no s’emprenen mesures de fons. Seguim sense alberg, sense menjador social, sense una informació clara del sensellarisme. Entre tant alguns fan el pitjor que es pot fer, polititzar fins i tot la necessitat i l’ajuda. Tots tenim una missió a fer, com a polítics, com a ciutadans, com a jubilats o com a pares de família. I el pecat major és el de l’omissió. En aquest primer diumenge de Quaresma...

  Triar sàviament Homilia diumenge VI de durant l’any Intencions:   Malalts:    Emilio Magallanes Donoso, net de Nano i Beba (dies de vida) Rosa, germana d’Anna Maria Badia (99 anys) Ø Naixement a la vida perdurable: Ramon Pubill donat de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre. Ø Isaac Romero Bachpol fill de Laura i Cisco, espòs de Diana, pare d’Ïa. Ø Cinquè aniversari de la pasqua d’Alfons Corredor. Ø Per les persones que, segurament de bona fe, ens martiritzen amb la seva insistència.   Estimats germans, Em venia a la ment una escena de la pel · l í cula Indiana Jones , quan el protagonista es veu precisat a triar un calze i endevina que é s el m é s humil de tots, el calze d ’ un fuster.... Has escollit s à viament, li diu l ’ anci à croat. Això és el que desitjaríem tots triar sàviament. Cada dia prenem moltes decisions. En aquet sentit la primera lectura ens ha parlat de llibertat que és el motor de tota acció. Però no n’hi ha pro...

  Estimats germans i germanes, Farà deu mesos hi hagué una apagada general.   Des de dilluns 28 d’abril de 2025   a quarts d’una fins la matinada del 29 d’abril. Les cafeteries eren plenes però no es podia pagar amb targeta perquè els datàfons no funcionaven. La gent s’estimava més estar-se a les taules del carrer, perquè dins dels locals hi havia foscor i encara que hi hagués espelmes, no era millor aprofitar la llum de la tarda? A poc a poc les bateries dels mòbils s’anaven esgotant. Era hora de treure les bateries externes, però també s’anaven acabant. Aquesta nit encara ens podem dutxar amb aigua calenta, però a casa tenim un escalfador elèctric i demà.. Diuen que el tall d’energia va provocar dificultats severes en les telecomunicacions i en els sistemes de transport. La ràdio va fer un pic d’audiència. El mes de setembre a Burundi, ens vam quedar sense llum, aigua i internet durant tres dies i tot va continuar més o menys igual. Gaudim de llum elèctrica i no ho va...

En la pascua de Antonio Macías Domínguez Parroquia de Santa Clara de Morera (Badalona)  fiesta de San Ildefonso, 23 de enero de 2026 Homilia Sentimos dolor por la muerte de Antonio, pero también la satisfacción de que ya ha cumplida su misión como hijo, hermano, como padre, como abuelo y como profesional de la seguridad. ¡Cuántos recuerdos y cuantas enseñanzas! Sus hermanos ¡cuantas vivencias podéis desgranar, de él desde niño! El Señor ha hecho en Antonio maravillas.   Ha vivido una vida sobria, justa y piadosa. Ha tenido un gran sentido de la disciplina y del deber, sirviendo a la patria, que es la casa del padre.   Antonio y Asunción fundaron una familia y habéis venido todos vosotros. Demos gracias a Dios. Sin la vida de vuestros padres y abuelos no seríais, no os hubiésemos podido conocer.   Recordamos que Antonio cuando la Covid tuvo que estar colgado cabeza abajo. Dice Chesterton que cuando a San Pedro le crucificaron cabeza abajo comprendió el mun...