Divendres Sant 2026

Ecce Homo (aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata  de Sant Jeroni de la frase grega ιδου ο ανθρωπος. Es tracta, segons l'Evangeli de Joan (19,5), de les paraules pronunciades pel governador romà Ponç Pilat quan va presentar Jesús de Natzaret flagel·lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d'espines. Pilat mostrava la intenció de ridiculitzar aquell que s’havia atribuït la condició de rei davant la munió hostil amb l'objecte de conèixer el seu veredicte final sobre la seva persona, atès que per la seva banda no veia clar un motiu de condemna.  Volia doncs aplacar la multitud. Les representacions de l’Ecce Homo començaren el segle XV i han continuat fins el s. XXI. És una imatge pròpia de la Devotio moderna ('Devoció moderna') un moviment religiós de la baixa edat mitjana sorgit als pasiose Baixos relacionat amb l'humanisme cristià. El llibre La imitació de Crist, escrit per Tomàs de Kempis, un defensor d'aquest moviment, esbossa els conceptes més importants de la devotio moderna basats en la connexió personal amb Déu i les mostres actives d'amor cap a Ell. com una resposta a la crisi de l’Església Catòlica a l’Edat Mitjana. El seu objectiu, força actual, era promoure una espiritualitat més personal, interior i autèntica, allunyada de rituals buits. L’Ecce Homo és una imatge singular de la Devotio Moderna La reina Isabel la Catòlica, que va fer estades a Sant Jeroni de la Murtra i vivia aquesta espiritualitat, tenia un políptic de Juan de Flandes amb la representació de l’Ecce Homo.

Un gran estudiós del Kempis fou un badaloní, mossèn Gaietà Soler, que té un carrer dedicat a la nostra ciutat.

Ecce Homo de Francesca Güell López (Versalles, 1885-Barcelona, 1976). Oli sobre taula. Quan va adquirir la part principal de Sant Jeroni de la Murtra, estava pintant un “Ecce homo”. Aquest quadre havia restat inacabat i Francesca estava perdent la vista. Una de les seves filles el va acabar i el van destinar a Sant Jeroni de la Murtra. El quadre, talment una icona occidental, resumeix el sentit del repòs religiós i cultural que Francesca propugnava. Al davant es llegeix: “Y lo que parece debilidad a los ojos de los hombres es fortaleza a los ojos de Dios. Es la grandeza y el poder de Dios”. I a darrera: “Un cetro en manos de los hombres es una caña quebradiza, una caña en manos de Dios es un cetro poderoso.”Ecce Domina. Heus aquí la dona. Dones també humiliades, mutilades, befades en la seva dignitat. Dones que dormen a la intempèrie, recordàvem que un 18% de persones que dormen a la intempèrie són dones.  Com pot haver-hi pau en el món si més de la meitat no és reconeguda en la seva dignitat?

Heus aquí l’home, heus aquí la dona. Crucificats d’ahir, d’avui i de sempre. Ens n'ha parlat aquest patí el professor Joan-Lluís Pérez-Francesch.

Però Francesca Güell té un altre Ecce Homo que és un Crist ressuscitat voltat de llum resplendent. Hi ha també una frase: El cor és una foguera, si crema en Veritat és llum, si en la mentida es fon sense sentit.