domingo, 13 de diciembre de 2015

Revolució interior

Tercer diumenge d'Advent. Dominica gaudete 13/12/15

Avui és el diumenge del goig, totes les lectures, els ornaments, les flors, els cants parlen en aquesta clau de proximitat joiosa.

Tornem a posar els ulls en  Joan Baptista, l’home del desert, el que havia portat al desert a la ciutat, dóna consells precisos i realistes: “Vestit i menjar” eren i són l’expressió popular de tot allò que és indispensable per a viure una vida digna. Lluc posa en llavis de Joan el sentit social que ja vivia la primitiva comunitat cristiana com s’explica el llibre dels Fets. És bonic de veure que avui passat tants anys la flama del compartir –malgrat tot- es manté encesa. Ahir mateix, aquí a la parròquia de Santa Maria vam tenir un concert solidari amb el lema “superant l’estigma i la pobresa,” a favor de la Fundació Acollida i Esperança una entitat dedicada a crear espais d’acollida i a atendre a persones que pateixen exclusió social moltes d’elles a causa de la SIDA, sense recursos econòmics personals ni  suport familiar. Aquesta nau es va omplir. I vam fer festa tots junts els residents de Can Banús, els professionals i els voluntaris que des del 1996, aviat farà vint anys, els han anat acompanyant, aquí a Badalona

Quan Joan Baptista s’adreça als cobradors d’impostos no els diu que deixin la seva feina, tot i ser malvista, sinó que no exigeixin més del que està establert. Als guardes no els diu que abandonin les armes, si no que no forcin ningú. Joan fou un revolucionari, però des del realisme i la proximitat. Jesús, anirà encara més enllà i menjarà sovint amb els recaptadors d’impostos fins al punt que en cridarà un, Mateu, com a apòstol i anunciarà la salvació de Zaqueu. I elogiarà la fe del centurió pagà que deia que no era digne que entrés a casa seva. I serà també un soldat que, veient com Jesús havia mort, declararà al peu de la creu que era Fill de Déu.

Alguns dels que rebien els escrits de Sant Lluc, sobrevaloraven la personalitat de Joan Baptista fins a reconèixer-lo pràcticament com si fos el “Messies”. Per això Sant Lluc destaca el seu humil testimoni: Joan davant de Jesús es considerava menys que un servent davant del seu Senyor. Nosaltres ja no som servents, Jesús ens ha declarat amics i ha encetat una relació nova i plena amb tots els qui volen seguir-lo i viure a fons les exigències del nou baptisme.

Aquesta tarda viurem un moment privilegiat per sentir-nos Església. En una eucaristia celebrada a la Sagrada Família donarem gràcies a Déu pel ministeri episcopal del Cardenal Lluís Martínez Sistach a Barcelona, ara que el Sant Pare ja li ha acceptat la renúncia. En el decurs d’aquests gairebé dotze anys d’episcopat entre nosaltres, l’Arquebisbe Lluís, s’ha mostrat com un treballador infatigable al servei de les institucions diocesanes i les comunitats cristianes. Ha prestat importants serveis a la Santa Seu en comunió amb els papes Joan Pau II, Benet XVI i Francesc. Ha estat un bisbe conciliar, un canonista prestigiós  i, a l’hora de prendre decisions, un home molt prudent i circumspecte, en paraules del bisbe Joan Carrera que fou tres anys el seu auxiliar. Donem gràcies a Déu pels fruits del seu pontificat.

A la carta als cristians de Filips, l’apòstol  parla als seus amics que pel fet de discrepar en coses secundàries, havien posat en perill la seva pau. I els recorda que la proximitat del Senyor, en cada ésser humà i en cada esdeveniment, és font d’alegria. És el mateix Senyor que avui ens aplega al voltant de l’altar per celebrar amb goig l’Eucaristia.

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.