Com viure ressuscitats

Estimats germans i germanes avui és Pentecosta

Curiosament Maria i els apòstols també estaven confinats, com ho hem estat i en cert sentit encara ho estem una mica, amb les portes tancades, quan els va visitar l’Esperit Sant.  No eren al temple si no a casa, tots es trobaven en un mateix lloc quan els sorprengué una ventada impetuosa i es dipositaren damunt d’ells unes llengües com de foc. I ells mateixos esdevingueren temple.  Crec que és una bona ocasió perquè els qui aquests dies estigueu reunits a les vostres llars o en grup invoqueu l’Esperit Sant perquè us visiti.  Com ho farem aquesta eucaristia, els qui som aquí a l’església i els qui us hi uniu per mitjà de la ràdio.Com diu el cant: “Esperit de Pentecosta, Flama d’amor: mira aquell poble que tu has aplegat./Esperit de Pentecosta, Vent poderós/renova’ns amb el teu alè”

Com deia Dolores Arriola, teòloga filipina, de vegades estem tan tancats que l’Esperit Sant ha d’entrar per escletxes. I posava com exemple un arbre de copa espessa. Els raigs de llum havien d’entrar pels intersticis.

El Papa Francesc  a l’homilia de Pentecosta de l’any passat deia:

L’Esperit "no és una cosa abstracta", és una Persona que ens canvia la vida: com els va passar als apòstols, encara temorosos i tancats al cenacle, tot i haver vist Jesús ressuscitat, i després de Pentecosta "impacients per arribar a límits desconeguts "per anunciar l'Evangeli, sense por a donar la vida. "La seva història ens diu que fins i tot veure al Ressuscitat no és suficient si no l’ acollim en els nostres cors. No serveix saber que el Ressuscitat és viu si no es viu com un ressuscitat. I és l'Esperit que fa que Jesús viva i revisqui en nosaltres, que ens ressuscita "(Homilia de Pentecosta, 9 de juny de al 2019). Viure com a ressuscitats. Vet aquí un estil de vida que cal descobrir. En dona pistes la seqüència de Pentecosta que hem llegit en la versió de la seqüència escrita pel sacerdot i poeta mallorquí Llorenc Riber: “Tot el que no és net renteu/tot el que ja és sec, regueu/cureu tota malaltia./Tot l’indòmit endolciu/tot el fred encalentiu/regiu el que s’esgarria.” És una bona síntesi, cinc funcions del capteniment cristià: netejar, regar, guarir, pacificar, crear caliu, corregir amb suavitat. És tot un programa de vida.

Però l’Esperit Sant no actua només en l’individu, és una festa eminentment comunitària. Laudato si, l’encíclica del Papa Francesc sobre la casa comuna, fou signada precisament el dia de Pentecosta de fa cinc anys. Ha estat una encíclica molt aplaudida, però encara poc aplicada. Un pensador colombià, Jorge Enrique Uribe, lamenta que la commemoració del cinquè aniversari de Laudato Si, hagi passat tan d’esquitllentes en els mitjans de comunicació, totalment absorts en la pandèmia que, tot i que és important, no constitueix la totalitat de la vida. Les xarxes socials, tan dinàmiques i més en aquests dies, no han estat utilitzades per a promoure la reflexió sobre la sostenibilitat de la vida, en ocasió d’aquest aniversari; més aviat experimentem un corrent nostàlgic per reprendre la vida normal, com si el que hem viscut fins ara fos prou exemplar com per repetir-ho.

El P. Teilhard de Chardin, jesuïta, científic es trobava en una expedició al desert d’Ordos a la Xina. No podia celebrar missa i va escriure una pregària bellíssima, “La missa sobre el món”; en ella diu: “el meu calze i la meva patena són les profunditats d’una ànima pròdigament oberta a totes les forces que d’aquí a un instant s’elevaran de tots els punts del Globus per vessar-se cap a l’Esperit”.

Diuen els experts en comunicació que abans només érem receptors de notícies. I que ara, mitjançant el twitt, el youtube, el watssapp... tots podem ser i de fet som, creadors de notícies, agents de notícies... ens envien un pensament, una cançó o un vídeo interessant, que ens toca el cor i, de seguida, el reenviem a d’altres persones, gairebé sense haver-hi aprofundit ni pensar que l’altra persona està enfarfegada de tants missatgets i vol descansar. I pensem: “si no vol que no l’obri”.  Hem de trobar la justa mesura, també en això.

És clàssic afirmar que tots som temples de l’Esperit Sant. Que l’Esperit Sant habita en nosaltres, encara que potser no en siguem del tot conscients Doncs bé, de la mateixa manera que som agents de notícies, cadascú de nosaltres podem esdevenir flames vives d’Esperit Sant.

Sí, quan envieu el vostre Esperit, Senyor, reneix la creació, la casa comuna i renoveu la vida sobre la nostra terra ferida que aixeca un clam.

Que tingueu una bona Pentecosta!