Mare de Déu del Carme 2016
En la festivitat
de la Mare de Déu del Carme
PP Carmelites de
Badalona
16/07/16 19 h
Hem escoltat
moltes vegades aquest passatge de l’Evangeli. Però potser no l’hem llegit amb
tota la seva profunditat. Fixem-nos-hi bé: en ell Jesús, a la creu, estableix
un doble corrent: un descendent, de la Mare cap a Joan: “aquí tens el teu fill”
i d’altre ascendent de Joan cap a Maria “aquí tens la teva mare”. Si Jesús
s’hagués preocupat només de prendre mesures testamentàries pels últims anys de
la vida de la seva mare n’hi hagués hagut prou
en establir un sol corrent, de Joan cap a Maria: “Joan cuida’t de la
meva mare fins al final dels seus dies”. N’hi havia prou. Però no va ser així.
A més en la Palestina d’aquells temps, també dels nostres, hi havia un costum
familiar gairebé sagrat: quan una dona quedava sola, en faltar-li el marit i
els fills, automàticament s’acollia al si de la seva pròpia parentela. Per tant el que tocava era que Jesús lliurés
la seva Mare a la família dels Zebedeus, a Cleofàs que estava casat amb una
cosina de Maria, que a més era allí present. O en tot cas al gran dels germans,
Jaume. Però tampoc no ho fa. Jesús supera la consanguinitat. I el que fa en
aquella hora messiànica, en aquella hora decisiva, en aquella hora difícil que
calia que tot s’acomplís, és lliurar una Mare a la Humanitat. Aquest fou el seu
darrer acte messiànic de Jesús abans de proclamar que tot estava acomplert.
Donar-nos una Mare. Diu el P. Ignacio Larrañaga que a partir d’aleshores mai
ningú en el món per tots els segles no podrà queixar-se que és orfe o que està
sol a la travessia de la vida: Tenim mare. Per tant, com ens ha dit l’apòstol,
ja no som esclaus, sinó fills, i si som fills, també som hereus, per obra de
Déu. I aquesta és una mare excel·lent. Ahir mateix jo parlava amb un pare de
família creient però practicant esporàdic que sorprenentment em parlava de la
grandesa de Maria. Si llegim a fons l’evangeli de Joan hi descobrirem ben segur
trets amagats de Maria.
Quan de petits
passàvem una tribulació i l’anàvem a explicar a la nostra mare teníem pau
perquè pensàvem: la mare ja ho sap. Quantes persones entreu en aquesta església
i li confieu a Maria les vostres inquietuds i això us dóna pau perquè penseu:
la mare ja ho sap.
En aquell petit
núvol que puja del mar, alguns Pares de l’Església i de la literatura mística
cristiana en general hi ha vist la imatge de Maria, portant en el seu si el
Salvador. El Salvador desitjat de tota la humanitat desvalguda, anhelant la
pluja benèfica damunt la terra assedegada.. Ahir escoltàvem cantar-ho aquí
mateix en paraules del Beat Ramon Llull: Senyor
Deus: pluja,/per que·l mal fuja,/car pecat puja
En el baldaquí
que corona aquest altar hi ha inscrit: Ecce tabernaculum
Dei cum Hominibus. Heus aquí el tabernacle de Déu amb els homes. Ens
recorda el misteri central de la nostra fe, aquell que repetim cada vegada que
resem el credo: l’Encarnació. L’Encarnació és prèvia a la Redempció. Jesús s’ha
fet home, s’ha fet carn, ha plantat en nosaltres la seva tenda, el seu
tabernacle: una morada humil i itinerant. Per això nosaltres hem de viure un
cristianisme encarnat, no tancat ni reclòs, ni escapista, ni exclusivista...
Una pregària
específica per la Pau en el món. Santa Teresa de Jesús deia que està en flames.
Hi continua estant. L’atemptat de Niça d’aquesta setmana ens ha commogut, altra
vegada s’atempta contra el país veí. El terrorisme és tot el contrari del
respecte a la diferència. El dolor no ens ha de fer perdre la serenor ni la
lucidesa... La misericòrdia també és pels qui no estimen, pels violents... La
misericòrdia és difícil però és l’únic que pot canviar els cors...
I aquestes
paraules s’apliquen també a nosaltres que hem de ser tabernacles de l’Esperit
Sant. Si ens ho creguéssim de debò, tractaríem els altres d’una altra manera.
Avui venerem
Maria en la seva advocació del Carme. Tan antiga i tan bella. La muntanya del
Carmel. Ací al cor de Badalona tenim el nostre Carmel. Donem-ne gràcies a Déu.
Comentarios
Publicar un comentario