Concebre netament

Homilia en la Solemnitat de la Immaculada Concepció

Celebrem la Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, una festa de llarga tradició. No obstant, aquests dos adjectius aplicats a Maria –“immaculada” i “concepció”- a molts, avui, és probable que els diguin ben poca cosa. Com a màxim els recorden que han de felicitar alguna familiar o amiga que es diu així i això és important – i, per cert, avui felicitem de cor totes les que porteu aquest nom- però poca cosa més. Ho entenem els cristians? Què celebrem avui? Tots nosaltres sabem què vol dir pensar algun projecte, dissenyar, somniar... “concebre” en definitiva El filòsof Josep Maria Esquirol subratlla que tot pensament comporta un acte creatiu. Diu que “l’experiència del pensar esdevé alhora font de creativitat, gairebé en sentit literal. L’anada a la gènesi del pensament és el millor entrenament per la creativitat ―que és un tipus de generació”.  Tots, a la vida, hem concebut, hem generat, algun projecte, si més no en la nostra ment: una idea, una empresa, un viatge, una recerca, la decoració de la nostra cambra, una relació... Aquesta “concepció” pot haver estat feta des del pur interès o des de la gratuïtat generosa i entremig de les dues posicions hi caben tota mena de matisos. Sigui com sigui, sabem que les coses ben pensades, amb netedat interior, amb pulcritud, comencen bé i tenen moltes més possibilitats d’acabar bé, en canvi les mal pensades, les maldestres, les que comencen malament, solen acabar pitjor. És incòmode quan algú posa “pals a la roda” a projectes sensats. Doncs bé, el pecat és la frustració dels plans de Déu. El relat del Gènesi explica poèticament com els homes van frustrar els plans de Déu.  

Arran de la solemnitat d’avui, l’Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, en la seva darrera carta dominical, parlava de la “concepció passiva” de Maria. És a dir, que Maria, la mare de Jesús, “fou concebuda plena de gràcia des del primer instant de la seva existència, per voluntat amorosa de Déu.” Potser ara ho entenem una mica millor. A l’oració col·lecta hem dit “per la Immaculada Concepció de Maria, vau preparar una mansió digna del vostre fill”. És a dir, Déu va concebre el seu projecte de salvació amb una voluntat nítida i transparent: preparar-se una estada digna per al seu fill en el si d’una noia senzilla, d’una noia del poble, com cantem, i la va omplir de gràcia, de dons.  Perquè quedés evident davant dels ulls de tothom que les “meravelles” (Lc 49) de salvació no són resultat de qualitats personals, sinó de gràcia de Déu (I. Larrañaga).

Podríem preguntar-nos: quin és el principi i fonament – del qual parlava Ramon Llull i Ignasi de Loiola, tan marians- de la santedat de Maria? Flueix del fet d’ésser llar, d’ésser casa. Maria era l’estança on s’havia d’allotjar el Verb fet carn. Maria tenia aquest privilegi (Immaculada Concepció) per l’aplicació antecedent dels mèrits de Crist. Déu va disposar que els efectes redemptors de Jesús es manifestessin anticipadament en la mare, de ben segur per raó dels vincles tan estrets que sempre hi ha entre fill i mare. Calia una mare plena de dons per criar el fill diví.  Aquesta és la base de tots els seus altres carismes, dons i característiques de la seva santedat. La base i el fonament: és immaculada. Però aquesta immaculatesa és una bandera desplegada al vent, típica de la dona. Les dones heu de ser mestres, professores, ensenyants d’immaculatesa, de netedat interior, per a tothom. Sou doctores en aquest carisma (A. Rubio).

Jesús diu: “feliços els nets de cor, perquè ells veuran Deú”. Tots hem d’arribar a ésser immaculats, totalment nets, sense taca, per la conversió i la penitència. Que ens ajudi en aquesta comesa tan important la contemplació de la Concepció Immaculada.