Obrir l'enteniment

Aquesta setmana, el Papa Francesc ens ha obsequiat amb un document que porta per títol “Els obrí [l’enteniment]” Aperuit illis “(referida al passatge d’Emaús “Els obrí l’enteniment per comprendre les Escriptures” (Lc 24,45). En aquesta carta cita expressament Sant Jeroni quan diu que “ignorar les Escriptures és ignorar Crist” i fixa, entre d’altres coses, que a partir d’ara el Diumenge de la Paraula sigui el tercer diumenge del temps ordinari, dia que a les parròquies i comunitats entronitzarem solemnement la Bíblia.

Però el nostre contacte amb la Bíblia sovint es redueix a les lectures que escoltem a missa. No hauria de ser així, però aprofitem l’avinentesa i seguim avui el mètode de la lliçó orant de l’evangeli, preguntem-nos:

Primer pas: Què diu aquest text?  L’hem de situar en el seu context i el biblista ens hi ajuda: Jesús tot fent camí cap a Jerusalem, acaba d’advertir als seus deixebles amb imatges d’una duresa extrema sobre el gravíssim perill dels escàndols i d’instruir-los sobre el perdó del germà que no coneix límits i ells, potser espantats reaccionen demanant-li que els augmenti la fe. Els apòstols són d’aquells que fan les coses perquè l’amo els ho ha ordenat. Estan disposats a obeir cegament, però no a entendre. I també ens ha de venir a la ment aquell moment solemne del Sant Sopar que Jesús diu als seus apòstols, ja no us anomeno servents, si no amics.

Segon pas: Què em diu? Que avui a l’Església i al món continua havent-hi escàndols gravíssims, de l’escàndol me n’he d’adonar, n’he de ser conscient (potser jo mateix, sense saber-ho estic escandalitzant un altre per la meva manca de testimoni). Deia Henri Fielding que el més escandalós que té l’escàndol és que ens un s’hi acostuma... Alhora el text em diu que he de perdonar sense límits, fins i tot a aquell que m’escandalitza.

Tercer pas: Què li vull dir jo a Déu en aquest text? Que m’agradaria no obeir a ulls clucs sinó col·laborar joiosament amb Ell. Que voldria tenir una fe madura. I que com he escoltat a Sant Pau, voldria “revifar la flama del do de Déu”.

I finalment, què fer com a resultat d’aquesta pregària? No sentir-me inútil perquè no tinc capacitats, si no posar més aquelles capacitats que Déu m’ha donat per tal de posar-les al seu servei. I no tracta ningú d’inútil.

Aquest any Sant Bru cau avui diumenge. Avui, a primera hora del matí, un bon grup de laics procedents de Badalona i d’altres poblacions han pujat a la Cartoixa de Montalegre a celebrar el seu patró i fundador de l’orde cartoixà. Els altres ens podem unir espiritualment a aquesta commemoració en l’eucaristia i en la pregària personal. Preguem especialment pels monjos i pels treballadors col·laboradors i amics de la Cartoixa. Bru: Un nom curt, per designar un gran sant. Bru va escriure:  “El profit i l’alegria que donen la solitud i el silenci de l’ermita a aquells que l’estimen, només els saben els qui l’han experimentat”.

Tots nosaltres podem cultivar la solitud i el silenci. Molts ja ho fem o ho intentem fer.  Pablo d’Ors, prevere, escriptor i conseller cultural del Vaticà, per designació del Papa Francesc, en el seu llibre Biografia del silenci –que us recomano- escriu: “N’hi ha prou amb un any de meditació perseverant, o fins i tot amb mig per adonar-nos que podem viure d’una altra manera. La meditació ens concentra, ens torna a casa, ens ensenya a conviure amb el nostre ésser...”