Eucaristia en el comiat del meu germà Josep

Sant Jeroni de la Murtra, 10 de gener de 2022

Lectures

Macabeus 12, 43-46 (379)

Salm  102 (380)

Evangeli Lluc 23 (419)

I Pregària eucarística de reconciliació

Introducció

Estimats,

Avui tots tenim els ulls posats en la mare. La mare els té posats en el Josep i el Josep els té posats en Déu. Durant anys, els de casa ens hem reunit celebrar el Nadal aquí a la Murtra. Aquest any no he pogut venir, però encara vam poder celebrar l’entrada de l’any a Madrid, brindant des de l’Hospital per nosaltres. Ara el Josep, amb el seu silenci, convoca de nou, en aquest antic refetor, el menjador dels monjos, tot just acabades les festes, perquè puguem celebrar la fe.  Ahir a la tarda, aquí mateix, vam tenir una llarga vetlla de tres hores. El centenar de persones que pujàreu fins aquí – algunes vingudes de lluny- veníeu a recordar el Josep i a donar-nos el condol. Degut a la situació sanitària que vivim, anàveu passant en petits grups. Ens asseiem al voltant del seu fèretre, el recordàvem i pregàvem.  Us en dono les gràcies en nom de tots. Avui, per voluntat expressa de la mare, hem volgut ser menys, però ja tindrem ocasió d’anar-nos trobant a Badalona, a Calonge, a Madrid, als indrets que han estat els seus escenaris vitals.

Homilia

En Josep era un home molt reservat, de poques paraules. No oblidaré el moment en que, amb la veu trencada va dir als pares que tenia un petit tumor al pulmó. Ja fa cinc anys. Des de l’inici de la malaltia l’he encomanat gairebé cada dia a mossèn Gaietà Juanico Riera, un oncle de la iaia, rector de Sant Andreu de la Barca, que va morir en olor de santedat. He tingut la seva foto al costat d’una del Josep amb altres membres de la nostra família el dia del casament del Joan Ani. El cor em diu que la seva intercessió s’ha unit amb al tenacitat del meu germà per seguir endavant i conviure  admirablement amb la malaltia.

He volgut escollir aquest evangeli de la mort i la resurrecció de Jesús, perquè és el moll de l’os de la nostra fe. Trobem injust que una persona mori jove Una bona notícia que dona resposta als interrogants més punyents de la nostra vida. En Josep ha tingut una relació personal amb cada un de nosaltres. Uns l'hem conegut d'infant, d'adolescent i de jove, d'altres l'heu conegut només d'adult. L'heu conegut com a fill, com a fillol, com a germà, com a cunyat, com a nebot, com a espòs,  com  a pare jove, com a pare gran, com a amic, com a professional...

Jo l'he conegut com a germà, com a camarada i company als Jesuïtes de Casp, com a pare de família nombrosa: l’Andrea, el Jaume, el Lluís, la Paula i l’Anna.  Com a malalt, com a assessor - en columbaris per a comunitats religioses i, gairebé en el moment final, com a fidel, rebent la unció dels malalts. Tots  hem tingut amb ell una relació personal i intransferible. Ara, en el moment de la mort, escoltant-nos els uns als altres, hem pogut completar el puzle de la seva trajectòria vital El Dr. Jubany, el bisbe que ens va ordenar de preveres, quan li comentaves un tema polèmic, preguntava : “Ho saps tot?” I com que et quedaves perplex seguia: “Qui no ho sap tot, no sap res”. I com que mai no ho sabrem tot, mai no podem fer cap judici, perquè de l'interior només pot judicar Déu.

Sí que hi ha una afecció que travessa tota la seva vida, des de petit fins ara: la seva passió per l'automoció. I, al volant, aprenem moltes lliçons: a accelerar i a desaccelerar, a canviar de marxa, a respectar, a no revenjar-nos del qui ha comès amb nosaltres una imprudència...  No sé si  aquestes lliçons ell les haurà recordat o les haurà oblidat -ens passa sovint- però sí que sé que les hem d'aprendre tots nosaltres.

Ara ell ha fet el seu darrer viatge, veloç, des de Madrid a la Murtra. I el xofer, es deia Jesús, precisament.

I us puc dir que, en els seus darrers dies, he viscut miracles, és a dir, coses insospitades, dignes d'admiració. I en dono gràcies a Déu.